El segon volum de la col·lecció Història de les Arts Escèniques Catalanes, publicat per Edicions UB, guanya el premi Serra d’Or d’humanitats

Imatge del llibre premiat.
Imatge del llibre premiat.
Notícia | Cultura
(02/04/2025)
L’activitat teatral als països de llengua catalana durant els segles XVI-XVIII és un capítol amb immenses llacunes i víctima, encara, de moltes prevencions. L’obra d’Albert Rossich guardonada amb el premi Crítica Serra d’Or de recerca en humanitats es proposa superar el desconeixement sobre molts aspectes d’aquesta realitat, així com fer coincidir matèries que massa vegades s’han tractat separadament: el teatre culte i el popular, les peces dramàtiques en diverses llengües, els textos i l’escenografia, la literatura i la música, els actors i els teatres, les companyies i el públic. Si es reuneixen totes les notícies sobre creació literària en les llengües que concorren al territori i s’analitza la vitalitat permanent de l’espectacle a les terres catalanes, s’evidencia el paper de primera línia de les arts escèniques als segles XVI, XVII i XVIII. El repte d’explicar-ho només es pot afrontar equilibrant erudició i divulgació, l’única manera de contrarestar els buits i prejudicis que han enterbolit la història del teatre escrit i representat en aquella època.
Imatge del llibre premiat.
Imatge del llibre premiat.
Notícia | Cultura
02/04/2025
L’activitat teatral als països de llengua catalana durant els segles XVI-XVIII és un capítol amb immenses llacunes i víctima, encara, de moltes prevencions. L’obra d’Albert Rossich guardonada amb el premi Crítica Serra d’Or de recerca en humanitats es proposa superar el desconeixement sobre molts aspectes d’aquesta realitat, així com fer coincidir matèries que massa vegades s’han tractat separadament: el teatre culte i el popular, les peces dramàtiques en diverses llengües, els textos i l’escenografia, la literatura i la música, els actors i els teatres, les companyies i el públic. Si es reuneixen totes les notícies sobre creació literària en les llengües que concorren al territori i s’analitza la vitalitat permanent de l’espectacle a les terres catalanes, s’evidencia el paper de primera línia de les arts escèniques als segles XVI, XVII i XVIII. El repte d’explicar-ho només es pot afrontar equilibrant erudició i divulgació, l’única manera de contrarestar els buits i prejudicis que han enterbolit la història del teatre escrit i representat en aquella època.
El lliurament dels premis Crítica Serra d’Or ha tingut lloc avui, dimecres 2 d’abril, a les 12:00, a l’Espai Endesa de Barcelona. S’ha reconegut obres en les categories de novel·la, poesia, assaig, còmic, traducció, recerca (ciències i humanitats), catalanística, arts escèniques, literatura infantil i literatura juvenil. Albert Rossich ha recollit el guardó juntament amb el vicerector de Política Lingüística de la Universitat de Barcelona, Josep Monserrat. En l’apartat de recerca, el jurat d’aquesta edició ha estat format per Montserrat Bacardí, Jordi Casassas, Joandomènec Ros, Margalida Tomàs i Francesc Vilanova, que en la modalitat de recerca en ciències han premiat Una vida en deu equacions, de David Jou i Mirabent, i en la de catalanística, Atlantis, la traducció anglesa a càrrec de Ronald Puppo de l’obra de Jacint Verdaguer.

Del naixement del teatre modern al neoclassicisme (segles XVI-XVIII) divideix el període d’estudi en tres seccions cronològiques. La primera, «Del redescobriment del teatre a la consolidació dels teatres públics (c. 1500 - c. 1600)», fa un panorama de l’època del Renaixement fent referència al teatre religiós, al cortesà, a l’universitari o de col·legi, al populista, al comercial, als diversos tipus de comèdia, als autors tràgics valencians i als espais de representació. La segona part, «De la consolidació dels teatres públics a la crisi del teatre barroc (c. 1600 - c.1760)», aprofundeix en la teatralitat barroca a partir d’una selecció de dramaturgs i del teatre religiós i del profà, però també a través de la música i el teatre breu. La tercera, «Cap a unes noves pràctiques teatrals (c. 1760-1800)», s’ocupa del barroc tardà aprofundint en el teatre al Rosselló i a Menorca, en el teatre breu i en el teatre musical.
​​​​​​​

La col·lecció Història de les Arts Escèniques Catalanes (HAEC), coeditada per l’Institut del Teatre i Edicions de la Universitat de Barcelona, s’emmarca en el Projecte de Recerca de les Arts Escèniques Catalanes (PRAEC), liderat per l’Institut del Teatre, en què col·laboren l’Institut d’Estudis Catalans i una dotzena d’universitats de tot el domini lingüístic català. Amb el propòsit de defugir l’enfocament convencional que tendeix a considerar la literatura dramàtica com a eix de la història del teatre, l’HAEC té en compte, a més d’autors i obres, la realitat escènica, la producció, l’exhibició, la comunicació i el consum en cada època. Els dramaturgs són tractats en paral·lel als compositors, intèrprets, directors, coreògrafs, escenògrafs, figurinistes, empresaris, crítics, estudiosos i tota la resta d’agents que intervenen en un espectacle. Ara, amb aquesta nova publicació, la col·lecció ja disposa de dos volums: La teatralitat medieval i la seva pervivència, de Francesc Massip i Lenke Kovács, i Del naixement del teatre modern al neoclassicisme (segles XVI-XVIII), d’Albert Rossich.

Albert Rossich és catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la Universitat de Girona. Especialista en història de la literatura catalana dels segles XVI al XIX, ha fet l’edició crítica d’importants textos literaris de l’edat moderna i ha redactat més de dos-cents treballs de recerca. També ha coordinat diverses obres que constitueixen visions de conjunt de la literatura catalana, entre les quals destaquen El teatre català dels orígens al segle XVIII (2001) i Panorama crític de la literatura catalana, en sis volums (2009-2011). Amb Pep Valsalobre ha publicat i comentat el teatre de Francesc Fontanella (2022).

 

Galeria multimèdia

L'autor, Albert Rossich, amb el vicerector de política lingüística Josep Monserrat.