Una recerca analitza les polítiques de quaranta països per combatre el canvi climàtic i detecta les més efectives
La política climàtica més efectiva és una combinació de diverses mesures, des del gravamen de les emissions de carboni a partir d’un determinat volum fins a l’establiment de mesures fiscals sobre els combustibles fòssils, la recerca o la inversió en energies renovables. Aquesta és la conclusió d’un estudi internacional que ha comparat les polítiques climàtiques de quaranta països durant més de trenta anys i que s’ha publicat a la revista Climate Policy. Hi han participat investigadors de la Universitat de Barcelona, la Universitat Ludwig Maximilian de Munic, la Universitat de Lausana i la Universitat d’Oslo.
La política climàtica més efectiva és una combinació de diverses mesures, des del gravamen de les emissions de carboni a partir d’un determinat volum fins a l’establiment de mesures fiscals sobre els combustibles fòssils, la recerca o la inversió en energies renovables. Aquesta és la conclusió d’un estudi internacional que ha comparat les polítiques climàtiques de quaranta països durant més de trenta anys i que s’ha publicat a la revista Climate Policy. Hi han participat investigadors de la Universitat de Barcelona, la Universitat Ludwig Maximilian de Munic, la Universitat de Lausana i la Universitat d’Oslo.
L’equip de recerca, del qual ha format part l’investigador Ramón y Cajal de la UB Xavier Fernández i Marín, ha analitzat les polítiques climàtiques per països i els seus efectes entre el 1990 i el 2022. L’Estat espanyol, en relació amb la resta de països estudiats, es troba ben posicionat en aspectes com ara les polítiques d’inversió en R+D per millorar l’eficiència energètica, i també en l’exigència que les empreses calculin les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle i n’informin (el que en anglès es coneix com emissions reporting). Per contra, té un gran marge de millora en la reducció de les emissions del sector del transport, objectiu que es podria assolir amb taxes específiques i peatges de congestió.
Gràcies a un mètode estadístic innovador que permet modelar múltiples paràmetres de manera simultània, els investigadors han pogut avaluar l’efectivitat de 1.737 polítiques climàtiques. Alhora, s’han assegurat que només s’incloguessin en el model iniciatives amb evidència empírica suficient.
La conclusió és que un repertori divers i exhaustiu d’instruments polítics és més efectiu que confiar en mesures aïllades. La millor opció, doncs, és implementar diverses mesures ben coordinades durant un llarg període de temps. En l’article, es destaca que els amplis conjunts de polítiques de Suècia i Noruega són molt efectius per a l’acció climàtica. Així mateix, s’indica que països com ara Austràlia, el Canadà o el Japó podrien reduir les emissions de diòxid de carboni de manera efectiva augmentant els impostos sobre els combustibles fòssils.
La recerca estableix determinades polítiques com a especialment eficaces: gravar les emissions de carboni a partir d’un determinat volum o incentivar-ne econòmicament la disminució, establir impostos sobre els combustibles fòssils, fer recerca científica sobre el clima i invertir en energies renovables.
Les conclusions de l’estudi tenen la finalitat d’oferir orientacions pràctiques als responsables polítics per identificar els instruments més efectius en el seu context nacional específic. A més, el nou model estadístic desenvolupat es pot aplicar a altres àrees de política pública en ràpid creixement, per avaluar l’efectivitat de les mesures.
Article de referència:
Fernández-i-Marín, X., Hinterleitner, M., Knill, C., & Steinebach, Y. (2026). Effective climate policies for ‘all seasons’: novel evidence from 40 countries. Climate Policy, 1–14. https://doi.org/10.1080/14693062.2025.2598684