Perico Pastor ret homenatge als seus pares pintant en públic obres inèdites amb tinta xinesa
Ahir al matí, lʼartista Perico Pastor va retre homenatge als seus pares, llicenciats en Dret per la UB lʼany 1934, i a tota una generació que va encarnar la il·lusió dʼuns anys trencats per la Guerra Civil i que, malgrat tot, va saber mantenir lʼesperit lluitador més enllà del desastre. Ho va fer dibuixant en públic una obra inèdita amb tinta xinesa sobre paper de gran format al Pati de Lletres de lʼEdifici Històric.
Ahir al matí, lʼartista Perico Pastor va retre homenatge als seus pares, llicenciats en Dret per la UB lʼany 1934, i a tota una generació que va encarnar la il·lusió dʼuns anys trencats per la Guerra Civil i que, malgrat tot, va saber mantenir lʼesperit lluitador més enllà del desastre. Ho va fer dibuixant en públic una obra inèdita amb tinta xinesa sobre paper de gran format al Pati de Lletres de lʼEdifici Històric.
Tal com explica l'artista, aquesta activitat pretén «evocar el Pati de Lletres de lʼEdifici Històric de la UB com a símbol de la inquietud de la Universitat, en un període de temps —el de la II República— en què va acollir personatges brillants de diverses generacions, com per exemple Salvador Espriu, Rosselló-Pòrcel, Pere Ribera, Amàlia Tineo, Octavio Pérez-Vitoria o Jaume Vicens Vives, entre dʼaltres». Aquest acte és complementari de lʼexposició que encara es pot visitar a la Sala Josep Uclés del Centre Cultural El Carme «Els pericos de Perico», composta per una cinquantena dʼobres de la seva col·lecció personal, que representen les temàtiques i lʼevolució de lʼartista al llarg dels anys.
Perico Pastor, nascut a la Seu dʼUrgell el 1953, va emigrar a Nova York el 1976, després dʼhaver estudiat a Barcelona. Allà va il·lustrar per a Harperʼs Magazine, Village Voice, Vogue i, sobretot, per a The New York Times. Al llarg de la seva carrera, ha exposat a diferents ciutats, com ara París, Tòquio, Miami o Barcelona, entre dʼaltres. Des del 1989, viu a Barcelona, on ha fet il·lustracions per a El País, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i lʼInternational Herald Tribune. El 1993, va rebre la Medalla Morera de lʼAjuntament de Lleida pel conjunt de la seva obra, i el 1997, el Premi Especial del Comitè Olímpic Espanyol en la Biennal de lʼEsport en les Belles Arts.