El percentatge de catedràtiques a la UB augmenta un 14 % en la darrera dècada i arriba al 35 %
El percentatge de dones catedràtiques a la Universitat de Barcelona ha passat del 21,2 % de l’any 2016 al 35,1 % del 2025. Es tracta d’un augment de gairebé 14 punts en el percentatge que mostra una tendència a la reducció de l’anomenat sostre de vidre, però la igualtat encara no s’ha assolit. Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, la UB ha presentat aquesta i altres dades que mostren que la institució avança de manera positiva cap a la igualtat de gènere.
El percentatge de dones catedràtiques a la Universitat de Barcelona ha passat del 21,2 % de l’any 2016 al 35,1 % del 2025. Es tracta d’un augment de gairebé 14 punts en el percentatge que mostra una tendència a la reducció de l’anomenat sostre de vidre, però la igualtat encara no s’ha assolit. Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, la UB ha presentat aquesta i altres dades que mostren que la institució avança de manera positiva cap a la igualtat de gènere.
En l’àmbit de l’alumnat, la majoria de persones matriculades a la UB són dones, tant en ensenyaments de grau (65,5 %) com de màster (62,1 %). Si bé la proporció de dones baixa a mesura que s’avança en la carrera acadèmica, els darrers anys ha augmentat el nombre de dones que esdevenen personal docent i investigador permanent: actualment són el 44,6 %, enfront del 40,7 % d’ara fa deu anys. Val a dir que, en aquest indicador, la UB se situa per sobre de la mitjana del conjunt de les universitats catalanes, que el 2023 era del 38,24 % (aleshores a la UB era del 43,5 %). En el conjunt de PDI, en l’actualitat el 50,4 % són dones. Pel que fa a l’activitat de recerca, les dones ja lideren el 45,3 % dels projectes.
«La presència femenina al PDI no només és sòlida i creixent, sinó que l’evolució del percentatge de catedràtiques fins a més del 35 % evidencia que la bretxa de gènere en els càrrecs més alts es va reduint, la qual cosa obre perspectives esperançadores per al futur», afirma la vicerectora d’Igualtat, Inclusió i Gènere, Montserrat Puig.
Pel que fa al col·lectiu de PTGAS, les dones representen el 64,3 %. En el cas concret del personal funcionari, aquest percentatge arriba fins al 77,4 %, mentre que en el personal laboral és del 53,5 %.
Augment extraordinari de dones al capdavant dels deganats
Respecte als llocs de govern de la Universitat, hi ha hagut un augment extraordinari de deganes: del 2016 al 2025, s’ha passat del 25 % al 52,9 %. «Aquesta acceleració de la presència de les dones en els deganats indica l’efectivitat de les polítiques institucionals en matèria d’igualtat», afirma Puig. L’equip rectoral també presenta paritat, amb un 53,5 % de dones.
Malgrat que la baixa presència de dones persisteix encara en els ensenyaments d’algunes facultats, com ara Física (26 %), el conjunt de xifres mostra «una trajectòria positiva cap a la igualtat de gènere», afirma la vicerectora.
Actes de commemoració del 8M a la Universitat
Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, la UB ha organitzat múltiples activitats sota el lema «Sabers que transformen». Així mateix, com en altres ocasions, la Universitat ha basat la seva imatge gràfica del 8M en retrats de dones concretes, aquest any de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica.
En l’acte central, que ha tingut lloc avui, 5 de març, s’han anunciat aquestes dades sobre la igualtat de gènere a la UB, i s’ha celebrat un recital poètic a càrrec de La SubVERSiva. També s’ha presentat l’acte que tindrà lloc demà, 6 de març, de record de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, que van tenir lloc fa cinquanta anys en aquest mateix escenari. Igualment, s’han lliurat els premis Clara Campoamor i Rosalind Franklin als millors treballs finals de grau i màster amb perspectiva de gènere.
El Premi Clara Campoamor al millor treball final de grau amb perspectiva de gènere ha estat per a Andrés Aguilar Corominas, estudiant del grau en Educació Social, pel treball «Juventudes queer y educación social en el sistema de protección. Percepciones, retos y oportunidades en los centros residenciales». Han rebut accèssits Mijanou Ribbeck Jiménez, estudiant de Belles Arts, pel treball «Cuerpo spam»; Lara Alabert Suñé, de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, per «La veu de les dones esportistes durant la II República i la dictadura franquista», i Irina Casero Canyigueral, de Física, per «Històries de vida d’identitats dissidents en la física». Han obtingut una menció honorífica Rita Galanó Estadella, estudiant de Belles Arts, pel treball «Identidad heredada. El bucle del género», i María Robledo Martínez, de Comunicació Audiovisual, per «La salud mental femenina en las teen series: entre el estigma y la visibilidad».
El Premi Rosalind Franklin al millor treball final de màster amb perspectiva de gènere l’ha obtingut Elena Perelló Sender, estudiant d’Estudis Avançats en Història de l’Art, pel treball «Elegí fracasar. Tácticas de representación lésbica en la historia del arte». S’han atorgat accèssits a Sophia Vargas Correa, estudiant d’Arts Visuals i Educació: un Enfocament Construccionista, per «Cuerpos feminizados, diversidad funcional y su politización: intersecciones entre patriarcado, capacitismo y otras fallas del sistema», i a Noelia Úbeda Cano, de Recerca en Comunicació i Diversitats, per «La mujer de alto valor en TikTok. Un análisis multimodal de una identidad posfeminista».
Flickr
