(Tr)african(t)s, un projecte pioner clau per revisar el patrimoni d’origen colonial dels museus catalans

El doctor Alphonse Arcelin, a l’esquerra, i altres activistes antiracistes es manifesten a Banyoles el 1992 contra l’exhibició d’un ésser humà dissecat al Museu Darder. Les mobilitzacions per aquest cas van tenir lloc durant tota la dècada dels noranta. Font: Jaume Ribera, Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona.
El doctor Alphonse Arcelin, a l’esquerra, i altres activistes antiracistes es manifesten a Banyoles el 1992 contra l’exhibició d’un ésser humà dissecat al Museu Darder. Les mobilitzacions per aquest cas van tenir lloc durant tota la dècada dels noranta. Font: Jaume Ribera, Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona.
Notícia | Recerca | Solidaritat
(13/02/2026)

El projecte (Tr)african(t)s, liderat per la Fundació Solidaritat UB i el Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials (GRECS) de la Universitat de Barcelona, ha esdevingut clau per situar Catalunya en el debat europeu sobre la responsabilitat colonial dels museus i implementar polítiques públiques de memòria, reparació i justícia històrica. Una vegada tancada la fase de recerca del projecte, desenvolupada durant els anys 2023 i 2024, ara l’objectiu és divulgar-ne els resultats i impulsar-ne la vessant educativa. L’estrena del documental Expedient 71, sobre l’espoli colonial a Guinea Equatorial, el proper 10 d’abril, serà una de les fites destacades del 2026.

El doctor Alphonse Arcelin, a l’esquerra, i altres activistes antiracistes es manifesten a Banyoles el 1992 contra l’exhibició d’un ésser humà dissecat al Museu Darder. Les mobilitzacions per aquest cas van tenir lloc durant tota la dècada dels noranta. Font: Jaume Ribera, Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona.
El doctor Alphonse Arcelin, a l’esquerra, i altres activistes antiracistes es manifesten a Banyoles el 1992 contra l’exhibició d’un ésser humà dissecat al Museu Darder. Les mobilitzacions per aquest cas van tenir lloc durant tota la dècada dels noranta. Font: Jaume Ribera, Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona.
Notícia | Recerca | Solidaritat
13/02/2026

El projecte (Tr)african(t)s, liderat per la Fundació Solidaritat UB i el Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials (GRECS) de la Universitat de Barcelona, ha esdevingut clau per situar Catalunya en el debat europeu sobre la responsabilitat colonial dels museus i implementar polítiques públiques de memòria, reparació i justícia històrica. Una vegada tancada la fase de recerca del projecte, desenvolupada durant els anys 2023 i 2024, ara l’objectiu és divulgar-ne els resultats i impulsar-ne la vessant educativa. L’estrena del documental Expedient 71, sobre l’espoli colonial a Guinea Equatorial, el proper 10 d’abril, serà una de les fites destacades del 2026.

Un dels objectius de (Tr)african(t)s és fer una revisió crítica del patrimoni d’origen colonial que es conserva en museus públics catalans. Per això, l’equip de recerca va analitzar 3.531 objectes, dels quals 1.923 complien criteris científics per ser considerats patrimoni d’origen colonial. Finalment, van ser 255 les peces estudiades en profunditat, que es van catalogar fent servir un model unificat de fitxa de procedència, alineat amb estàndards europeus. La major part dels objectes procedien del Marroc, el Senegal, Guinea Equatorial, Nigèria i les Filipines.

Alberto López Bargados, professor titular del Departament d’Antropologia Social de la UB i investigador responsable de (Tr)african(t)s, destaca la importància del projecte: «(Tr)african(t)s ha suposat una oportunitat per afrontar i estimular diversos processos de reparació del fet colonial a Catalunya. El treball efectuat per l’equip de recerca ha permès traçar l’origen i les condicions d’adquisició de les peces i col·leccions procedents de l’imperi colonial espanyol al Marroc, Guinea Equatorial i les Filipines custodiades avui a la xarxa de museus públics de Catalunya, i, al mateix temps, fomentar la reflexió col·lectiva entre la ciutadania catalana i global sobre el pes econòmic, polític i simbòlic assolit pel llegat colonial a casa nostra».  

Els museus han estat clau per al desenvolupament del projecte. Institucions com ara el Museu Etnològic i de Cultures del Món (MUEC), la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el Museu Darder, el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia o el Museu de l’Art de la Pell hi han contribuït amb peces de les seves col·leccions.

De la mostra triada, destaquen els 166 objectes del MUEC. En particular, els que formen part de la col·lecció de Núñez de Prado, governador colonial de Guinea Equatorial entre el 1926 i el 1931, sobre la qual s’han identificat indicis clars d’espoli sistemàtic i violència colonial, i de la col·lecció filipina de José Coronado, relacionada amb xarxes colonials i missionals.

Aquestes 166 peces inclouen objectes rituals, armes, escultures i ornaments corporals. La tasca ha consistit a identificar els contextos de captura i apropiació colonial, i a fer la revisió crítica de la terminologia i de les narratives museogràfiques associades a les col·leccions. Aquest treball és la base del documental Expedient 71 i obre línies futures orientades a possibles processos de restitució i a la col·laboració amb institucions de Guinea Equatorial i de les Filipines.

El 10 d’abril s’estrenarà el documental ‘Expedient 71’, que aborda l’espoli colonial a Guinea Equatorial.
Bulul fabricat per encàrrec per a l’Exposició General
de les Illes Filipines que va tenir lloc a Madrid el 1887.
Font: col·lecció filipina del Museu Etnològic i
de Cultures del Món. 

El colonialisme català a les Filipines, a anàlisi

Un altre cas que aborda (Tr)african(t)s és el colonialisme català a les Filipines, mitjançant l’estudi de 48 peces de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú. El projecte ha detectat errors greus de catalogació i ha identificat objectes vinculats a pràctiques d’exhibició colonial i a formes de violència simbòlica. La col·laboració amb les comunitats d’origen, a través de la Universitat Baguio de les Filipines o de taules de diàleg, ha resultat clau.

En el projecte hi han participat activament més d’una seixantena de persones de les comunitats diaspòriques i originàries de les Filipines, la qual cosa ha permès obrir diàlegs sobre la memòria i fer una lectura crítica dels objectes i les narratives museogràfiques.

Dimensió educativa i divulgativa

A més de l’estrena del documental Expedient 71, l’equip de recerca de (Tr)african(t)s ha posat en marxa l’exposició itinerant «A qui pertany la història?», adreçada especialment al públic jove. Després de visitar Reus i Salt, aquest gener s’ha exposat a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i ara viatjarà fins a la Universitat de Lleida.

Altres accions previstes són el desenvolupament d’una aplicació educativa per complementar els continguts del projecte, i la publicació del llibre Espectres a la vitrina. Museus de Catalunya davant la colonialitat (Manifest Llibres).


Galeria multimèdia

Exposició itinerant «A qui pertany la història? Lluites per la descolonització dels museus». Font: (Tr)african(t)s.