Identifiquen l’objecte d’ivori d’hipopòtam més antic de la península Ibèrica
Notícia
|
Recerca
|
Arqueologia
(25/09/2025)
Investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona han identificat l’objecte fabricat en ivori d’hipopòtam més antic de la península Ibèrica. La troballa procedeix del jaciment de la Bòbila Madurell, a Sant Quirze del Vallès (Barcelona), i està datada en el segon quart del tercer mil·lenni aC, durant l’edat del coure. En aquella època no es trobava ivori d’hipopòtam a la Mediterrània occidental i, per tant, la peça obre noves perspectives d’estudi sobre xarxes d’intercanvi de llarga distància amb la riba oriental de la Mediterrània. El descobriment ha estat publicat a la revista Journal of Archaeological Science: Reports.
Notícia
|
Recerca
|
Arqueologia
25/09/2025
Investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona han identificat l’objecte fabricat en ivori d’hipopòtam més antic de la península Ibèrica. La troballa procedeix del jaciment de la Bòbila Madurell, a Sant Quirze del Vallès (Barcelona), i està datada en el segon quart del tercer mil·lenni aC, durant l’edat del coure. En aquella època no es trobava ivori d’hipopòtam a la Mediterrània occidental i, per tant, la peça obre noves perspectives d’estudi sobre xarxes d’intercanvi de llarga distància amb la riba oriental de la Mediterrània. El descobriment ha estat publicat a la revista Journal of Archaeological Science: Reports.
L’objecte estudiat es va documentar el 1977 durant unes antigues excavacions i està dipositat al Museu d’Història de Sabadell. Ara els investigadors de la UB n’han identificat la matèria (l’ivori d’hipopòtam), n’han fet l’estudi taxonòmic i traceològic, i han datat el context del jaciment amb radiocarboni. Una anàlisi d’espectrometria d’infraroig amb transformada de Fourier (FTIR), juntament amb la identificació anatòmica i taxonòmica, van permetre identificar l’objecte com un primer incisiu inferior d’Hippopotamus amphibius. Es tracta d’una peça de poc més de 10 cm de llarg per 13,2 mm d’amplada màxima i 11 g de pes. La seva superfície és polida, amb petites taques de pigment vermell.
S’ha proposat que pogués ser una mena de figureta o ídol humà estilitzat. Tanmateix, altres possibilitats són igualment versemblants i potser es tracta d’un objecte vinculat a l’activitat tèxtil, tal vegada una espasa de teixir. Aquesta opció es relaciona amb la presència de dues fusaioles en la mateixa estructura on aparegué l’objecte i amb les taques de pigment vermell, compost per una barreja d’oxihidròxids de ferro i un aglutinant orgànic com ara greix animal.
S’ha proposat que pogués ser una mena de figureta o ídol humà estilitzat. Tanmateix, altres possibilitats són igualment versemblants i potser es tracta d’un objecte vinculat a l’activitat tèxtil, tal vegada una espasa de teixir. Aquesta opció es relaciona amb la presència de dues fusaioles en la mateixa estructura on aparegué l’objecte i amb les taques de pigment vermell, compost per una barreja d’oxihidròxids de ferro i un aglutinant orgànic com ara greix animal.
La troballa obre noves perspectives d’estudi sobre les xarxes d’intercanvi a la Mediterrània durant l’edat del coure.
«La troballa obre la porta a considerar possibles xarxes d’intercanvi a llarga distància i a considerar el paper d’aquesta i altres matèries exòtiques en la creixent complexitat social de la península Ibèrica durant el calcolític, també anomenat edat de coure. Aquests contactes ja s’han demostrat amb l’arribada i explotació d’ivori d’elefant africà i asiàtic a la zona meridional de la península Ibèrica seguint la via nord-africana. L’ivori d’hipopòtam, però, és més infreqüent i sovint es data en etapes posteriors», apunten els investigadors, entre els quals hi ha membres de l'Institut d'Arqueologia de la UB. «Aquest objecte, doncs, obre la porta a considerar altres vies de distribució centrades en la zona nord-occidental del Mediterrani, com les que havien funcionat durant la cultura dels sepulcres de fossa del neolític mitjà català», afegeixen.
Aquesta recerca, en la qual els membres del SERP han col·laborat amb investigadors d’altres entitats, ha rebut finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (projecte ARQ001SOL-178-2022) i de l’Agència Estatal de Recerca del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (ajut PID2020-116908GB-I00R, finançat per MCIN/AEI 10.13039/501100011033).
Flickr
Identifiquen l’objecte d’ivori d’hipopòtam més antic de la península Ibèrica
La troballa obre noves perspectives d’estudi sobre les xarxes d’intercanvi a la Mediterrània durant l’edat del coure.
Referències
José Miguel Morillo León, Africa Pitarch Martí, Silvia Albizuri, F.Javier López-Cachero, Araceli Martín Cólliga, Millan Mozota, Salvador Moyà-Solà, Jordi Nadal. «First evidence of hippopotamus ivory exchange networks in north-eastern Iberian Peninsula: the object of Bòbila Madurell (Barcelona, Spain)». Journal of Archaeological Science: Reports, setembre de 2025. <https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2025.105375>.