Noves descobertes rellevants sobre la història química de la Via Làctia
Un equip de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) publica una recerca que desvela noves incògnites sobre com es formen i evolucionen galàxies com la Via Làctia, i per què les seves estrelles mostren patrons químics sorprenents.
Un equip de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) publica una recerca que desvela noves incògnites sobre com es formen i evolucionen galàxies com la Via Làctia, i per què les seves estrelles mostren patrons químics sorprenents.
Un estudi publicat a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society analitza l’origen d’un fenomen intrigant conegut com a bimodalitat química: l’existència de dues poblacions d’estrelles amb composicions químiques diferents. El treball revela que galàxies com la Via Làctia poden desenvolupar dues seqüències químiques diferenciades a través de diversos processos.
Lideren la recerca equips de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i el Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS, França), amb la col·laboració de científics de la Universitat John Moores de Liverpool (Regne Unit) i l’Institut Max Planck d’Astrofísica (Alemanya).
Què és la bimodalitat química?
En alguns casos, aquesta bimodalitat sorgeix d’esclats de formació estel·lar seguits de períodes de calma, mentre que en d’altres és causada per canvis en l’entrada de gas procedent de l’entorn galàctic. Contràriament al que s’havia pensat, la col·lisió amb una galàxia més petita coneguda com Gaia-Sausage-Enceladus (GSE) no és una condició indispensable per a l’aparició d’aquest patró químic. Les simulacions indiquen que el gas pobre en metalls del medi circumgalàctic (CGM) té un paper fonamental en la formació de la segona seqüència d’estrelles. A més, la forma d’aquestes seqüències químiques està estretament relacionada amb la història de formació estel·lar de la galàxia.
Amb les dades que proporcionaran telescopis com el telescopi espacial James Webb (JWST) i missions com PLATO i Chronos, els investigadors podran posar a prova aquestes conclusions i afinar la comprensió de l’univers.
«Aquests resultats prediuen que altres galàxies també haurien de mostrar una gran diversitat de seqüències químiques. Aviat podrem comprovar-ho amb l’arribada dels telescopis de trenta metres, que faran rutinàries aquestes anàlisis en galàxies externes. A la llarga, aquests estudis ens permetran afinar encara més el camí evolutiu físic de la nostra pròpia Via Làctia», afirma Chervin Laporte (ICCUB-IEEC, Observatori de París i : Institut Kavli per a la Física i les Matemàtiques de l’Univers (IPMU).
Galeria multimèdia
Simulació per ordinador d’una galàxia semblant a la Via Làctia de la suite Auriga
Simulació per ordinador d’una galàxia semblant a la Via Làctia de la suite Auriga, alternant entre vistes de les estrelles, el gas acolorit per l’abundància de ferro (Fe) i el gas acolorit per l’abundància de magnesi (Mg). La galàxia ha desenvolupat un disc de gas gran i pla que forma un disc prim d’estrelles joves i blaves. El disc de gas era més gruixut en etapes anteriors, la qual cosa produeix una població d’estrelles més antiga i vermella en un disc estel·lar més gruixut. Una barra d’escala a la cantonada inferior esquerra indica la mida de la galàxia. En comparació, el Sol es troba a uns vuit quiloparsecs (kpc) del centre de la Via Làctia. Font: Matthew D. A. Orkney (ICCUB-IEEC)/projecte Auriga.
Referències
Orkney, Matthew et al. «The Milky Way in context: The formation of galactic discs and chemical sequences from a cosmological perspective». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, desembre de 2025. DOI:10.1093/mnras/staf1551.