Nova estratègia per combatre l’obesitat mitjançant l’activació del teixit adipós marró
És possible tractar l’obesitat sense necessitat de reduir la ingesta alimentària? Un estudi publicat a la revista Nature Communications revela que, almenys en models animals d’estudi, sí que seria possible, segons una recerca dirigida per Antonio Zorzano, catedràtic de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), i Manuela Sánchez Feutrie (IRB Barcelona).
És possible tractar l’obesitat sense necessitat de reduir la ingesta alimentària? Un estudi publicat a la revista Nature Communications revela que, almenys en models animals d’estudi, sí que seria possible, segons una recerca dirigida per Antonio Zorzano, catedràtic de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), i Manuela Sánchez Feutrie (IRB Barcelona).
La recerca revela que la neuritina 1 —una proteïna fins ara només vinculada al sistema nerviós— també es produeix en el teixit adipós marró, on actua com un potent activador de la despesa energètica que contribueix a lluitar contra l’obesitat i altres malalties metabòliques.
Neuritina 1: un nou actor en el metabolisme energètic
A diferència dels tractaments actuals contra l’obesitat i la diabetis —per exemple, els fàrmacs Ozempic o tirzepatida, que redueixen la gana—, la neuritina 1 actua incrementant la despesa energètica sense afectar la conducta alimentària. «El que hem observat és que, en augmentar l’expressió de neuritina específicament en el teixit adipós marró, els animals consumeixen més energia, fet que impedeix l’acumulació de greix», explica Antonio Zorzano, catedràtic del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la UB i investigador de l’Àrea de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades del CIBER (CIBERDEM).
Aquest augment del metabolisme es tradueix en una millora significativa de diversos paràmetres: un guany inferior de pes, més sensibilitat a la insulina i menys inflamació hepàtica, fins i tot en animals alimentats amb dietes hipercalòriques.
«La troballa suggereix que aquesta proteïna podria tenir un gran valor terapèutic per tractar l’obesitat i les seves comorbiditats, com ara la diabetis de tipus 2 o el fetge gras, mitjançant un mecanisme completament diferent dels actuals», destaca Manuela Sánchez Feutrie.
Galeria multimèdia
