Nova eina per diagnosticar i avaluar la gravetat de la sarcopènia

En el treball hi han participat investigadors de la Unitat d’Anatomia i Embriologia Humana i de la Unitat d’Histologia del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Campus Bellvitge) de la UB. També n’han format part experts de la Fundació Puigvert, la Universitat de Gènova, la Universitat d’Oslo i la Universitat de Copenhaguen.

Una tècnica inofensiva i de baix cost

Una característica clau de la sarcopènia és el deteriorament de la quantitat i la qualitat muscular, que empitjora la qualitat de vida i que s’associa amb malalties cardiorespiratòries i amb un augment del risc i la prolongació de l’ingrés hospitalari. Actualment, es disposa d’una àmplia varietat de proves i d’eines per caracteritzar la malaltia en la pràctica i en la recerca. «En la majoria dels casos, el diagnòstic i l’evolució es mesura mitjançant test funcionals o enquestes als pacients sobre aspectes com ara caigudes, sensació de debilitat, lentitud en caminar, dificultat per aixecar-se d’una cadira o pèrdua de pes, que permeten saber l’estat del pacient», explica Ingrid Möller, investigadora de la UB i de l’Institut Poal de Reumatologia i primera signant de l’article.

En aquest context, les tècniques d’imatge tenen un paper crític en l’avaluació objectiva dels pacients amb sarcopènia; no obstant això, la majoria, com ara l’absorciometria amb raigs X d’energia dual (DXA), la ressonància magnètica (RM) o la tomografia computada (TC), se centren en la quantitat muscular. «Aquestes tècniques deixen clara la quantitat de múscul, però la qualitat muscular, que és un terme relativament nou, és més important, ja que la quantitat és molt variable segons diferents factors, com ara l’edat o l’altura», destaca la investigadora.

En l’actualitat no hi ha un consens universal sobre els mètodes adequats per avaluar la qualitat muscular en la pràctica clínica habitual. En aquesta situació, els investigadors proposen l’ús de l’ecografia d’ultrasons musculoesquelètics, ja que és una tècnica capaç de mostrar la textura muscular i els canvis en aspectes microscòpics i macroscòpics de l’ arquitectura i composició muscular que provoca la sarcopènia. A més, a diferència d’altres tècniques d’imatge, és una prova de baix cost, portable i inofensiva, ja que no emet radiacions ionitzants.

Mètode validat amb mesuraments clínics

Per confirmar la validesa diagnòstica d’aquesta eina nova, en l’estudi es van avaluar un múscul de l’extremitat inferior (el recte femoral) i un altre de l’extremitat superior (el bíceps braquial) de deu cadàvers de donants d’entre 68 i 91 anys. Per a això, dos investigadors van valorar i puntuar qualitativament la gravetat de la degeneració muscular a partir d’imatges d’ultrasons i, posteriorment, van comparar els resultats amb l’avaluació anatòmica i histològica dels cadàvers.

L’avaluació es va fer a cegues respecte a l’altre avaluador i es va repetir mitja hora més tard per a cadascun dels investigadors. A més, s’hi va afegir l’avaluació d’un històleg experimentat, en les mateixes condicions metodològiques. Segons els investigadors, aquesta metodologia és una de les «fortaleses de l’estudi, ja que permet la comparació directa entre les imatges i els mesuraments clínics de la qualitat muscular».