Nous formats dʼinternacionalització: cursos BIP i mobilitat virtual

 
 
Acadèmic
(09/02/2023)

La darrera convocatòria del programa Erasmus+ ha introduït noves formes de mobilitat internacional: lʼintercanvi virtual (virtual exchange) i els programes intensius combinats (BIP, per lʼanglès blended intensive programmes). Els BIP són cursos organitzats conjuntament per diverses universitats europees sobre temàtiques concretes, que combinen estades de curta durada a lʼestranger amb una part de docència en línia.

 
 
Acadèmic
09/02/2023

La darrera convocatòria del programa Erasmus+ ha introduït noves formes de mobilitat internacional: lʼintercanvi virtual (virtual exchange) i els programes intensius combinats (BIP, per lʼanglès blended intensive programmes). Els BIP són cursos organitzats conjuntament per diverses universitats europees sobre temàtiques concretes, que combinen estades de curta durada a lʼestranger amb una part de docència en línia.

«Els BIP permeten fer més inclusiva la mobilitat internacional; són una possibilitat que sʼofereix a estudiants que potser per raons econòmiques o personals no poden dur a terme mobilitats més llargues», explica el vicerector de Política dʼInternacionalització de la Universitat de Barcelona, Raúl Ramos.

Aquest és el segon any que sʼimparteixen BIP a la Unió Europea, i la UB ja en coordina alguns. Una jornada el dia 8 de febrer a lʼEdifici Històric va servir per exposar les possibilitats dels BIP i per presentar un document que té lʼobjectiu dʼorganitzar a la UB aquesta nova modalitat dʼaprenentatge i donar algunes pautes per dur-la a la pràctica.

El professor de genètica de la UB Marc Valls és el coordinador dʼun BIP sobre la tècnica dʼedició genòmica coneguda com a CRISPR. «És una matèria ideal per fer en un BIP: la part pràctica no dura gaire temps i, amb el programa Erasmus, hem rebut un finançament que ens ha permès dur a terme els experiments. A més, la barreja de gent de diverses procedències molt motivada per aprendre aquesta tecnologia ha fet possible un debat molt intens durant el curs», explica.

El mes de gener passat, alumnat de les universitats de Barcelona, Nova de Lisboa, Hèlsinki, Montpeller i Estrasburg es va aplegar als laboratoris de la Facultat de Biologia de la UB per seguir aquest BIP sobre CRISPR. Una de les estudiants, Claudia Mariani, alumna del grau en Biotecnologia de la UB, explica que la participació en el curs li ha permès «treballar conjuntament en un projecte amb una noia de Lisboa i un noi de França, així com veure punts de vista diferents, de gent de diversos centres i titulacions».

«Els BIP permeten cursar assignatures de grau, màster i doctorat amb eines de docència híbrida», remarca la vicerectora de Política Docent de la UB, Concepció Amat. «Treballar precisament amb aquestes noves metodologies dʼaprenentatge, que combinen les sessions virtuals i les presencials, és precisament una de línies que tenim dins els programes dʼinnovació docent de la UB», afegeix.

La jornada del dia 8 a la UB va incloure una ponència de Robert OʼDowd, expert en mobilitat virtual, i de Klementyna Kielak, qui va parlar del treball i les reflexions sobre els BIP duts a terme des de la xarxa European University Foundation. A continuació es van exposar, en una taula rodona, algunes de les experiències pioneres en BIP a la UB, i finalment es va presentar el nou document de la Universitat de Barcelona per organitzar aquesta nova forma de mobilitat. Sʼhi descriuen les característiques dels BIP i el seu reconeixement acadèmic, i es detallen algunes recomanacions per implementar-los, entre altres informacions. El document es pot consultar a lʼapartat de notícies per al PDI de lʼOficina de Mobilitat i Programes Internacionals.