Nou model de ratolí per estudiar els mecanismes de protecció cognitiva en la malaltia dʼAlzheimer
LʼAlzheimer és una malaltia neurodegenerativa caracteritzada per lʼacumulació al cervell del pèptid beta amiloide i de la proteïna tau, la qual cosa sʼassocia amb dèficits en les connexions neuronals i amb demència. No obstant això, recentment sʼha descrit un tipus de persones que, tot i acumular aquestes molècules, no desenvolupen demència: són els anomenats pacients NDAN (de lʼanglès, non-demented with Alzheimerʼs disease neuropathology).
Un equip coordinat per Marta Pascual, investigadora del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la UB, (UBNeuro) i el Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), ha caracteritzat un nou model de ratolí dʼaquesta patologia. Els resultats, publicats a la revista Brain, permetran analitzar quins trets patològics diferencien els pacients NDAN dels pacients dʼAlzheimer, cosa que obre la possibilitat de nous abordatges terapèutics per preservar la cognició en aquests malalts.
LʼAlzheimer és una malaltia neurodegenerativa caracteritzada per lʼacumulació al cervell del pèptid beta amiloide i de la proteïna tau, la qual cosa sʼassocia amb dèficits en les connexions neuronals i amb demència. No obstant això, recentment sʼha descrit un tipus de persones que, tot i acumular aquestes molècules, no desenvolupen demència: són els anomenats pacients NDAN (de lʼanglès, non-demented with Alzheimerʼs disease neuropathology).
Un equip coordinat per Marta Pascual, investigadora del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la UB, (UBNeuro) i el Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), ha caracteritzat un nou model de ratolí dʼaquesta patologia. Els resultats, publicats a la revista Brain, permetran analitzar quins trets patològics diferencien els pacients NDAN dels pacients dʼAlzheimer, cosa que obre la possibilitat de nous abordatges terapèutics per preservar la cognició en aquests malalts.
Lʼestudiant de doctorat a la UB Eva Dávila-Bouziguet és la primera autora dʼaquest treball, en el qual també han participat investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, el Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CSIC-UAM) i la Universitat Pablo de Olavide.
Una patologia molt difícil de detectar
La patologia NDAN és molt poc coneguda i no té una prevalença clara, atès que els pacients no presenten una simptomatologia definida. A més, tampoc pateixen les alteracions cognitives habituals dels malalts dʼAlzheimer, de manera que aquests casos són molt difícils de detectar. De fet, moltes vegades els pacients NDAN estan barrejats amb els individus control en estudis sobre lʼAlzheimer: «En la majoria dels casos, es detecta que pertanyen al grup NDAN quan es fa una anàlisi de beta amiloide o de la hiperfosforilació de tau per la tècnica dʼimatge PET (tomografia per emissió de positrons), o en el teixit obtingut de les autòpsies dʼaquests pacients», explica Marta Pascual, també professora de la Facultat de Biologia de la UB.
Davant aquest repte, els investigadors han analitzat un model de ratolí transgènic en què les plaques de proteïna beta amiloide i la proteïna tau hiperfosforilada sʼacumulen al cervell dels animals, però sense patir els dèficits cognitius habituals de la malaltia dʼAlzheimer. «Fins ara, només es podia estudiar aquesta patologia analitzant el teixit humà procedent dʼautòpsies dels pacients, amb les limitacions que això comporta. Aquest model animal permetrà utilitzar metodologies que és impossible realitzar en teixit humà, com el traçat de connexions o estudis de la fisiologia de les sinapsis, així com fer una anàlisi de la progressió de la patologia des del seu inici», destaca la investigadora.
Un nou punt de partida per estudiar la malaltia
La gran dificultat, i un dels aspectes més destacats dʼaquest treball, és que els investigadors han analitzat el nou model animal des dʼuna perspectiva molt àmplia, des dels teixits cerebrals fins a la resposta cognitiva, amb lʼobjectiu dʼavaluar la similitud amb la patologia NDAN. «A escala histològica, hem analitzat els diferents tipus cel·lulars de lʼhipocamp, però també la seva relació amb el septe, regió amb la qual estableix connexions molt rellevants. A més, també hem estudiat lʼelectrofisiologia de lʼhipocamp en animals desperts i la cognició a través de diversos tests dʼaprenentatge», detalla Marta Pascual.
«Tot això —continua—, ens ha permès una caracterització molt exhaustiva que ens ha dut a proposar-lo com a nou model per a la patologia NDAN».
Segons els investigadors, es tracta dʼun «nou punt de partida» per estudiar les alteracions cognitives associades a la malaltia dʼAlzheimer i per entendre com i per què sʼaltera la cognició en aquesta patologia. «Si aconseguim entendre per què els pacients NDAN mostren aquesta preservació cognitiva malgrat la presència de plaques senils i de cabdells neurofibril·lars de tau, podrem incidir en aquesta resiliència o provocar-la en els pacients dʼAlzheimer, i millorar així la seva qualitat de vida de manera notable», conclou la investigadora.
Article de referència:
Dávila-Bouziguet, E.; Casòliba-Melich, A.; Targa-Fabra, G.; Galera-López, L.; Ozaita, A.; Maldonado, R.; Ávila, J.; Delgado-García, J. M.; Gruart, A.; Soriano, E. i Pascual, M. «Functional protection in J20/VLW mice: a model of nondemented with Alzheimerʼs disease neuropathology». Brain, agost de 2021. Doi: https://doi.org/10.1093/brain/awab319