La peculiaritat de la mobilitat a peu per Barcelona no permet aplicar mesures globals

Com es mouen els vianants a Barcelona?

Els investigadors han observat que la proximitat a estacions de metro i autobusos influeix directament en el volum de vianants, sobretot al centre de la ciutat. Però aquesta relació no és igual en tots els barris, ja que en zones perifèriques el comportament de la mobilitat a peu respon a dinàmiques diferents, sovint més lligades a l’ús del vehicle privat.

També s’ha detectat que les zones amb una gran activitat comercial són punts d’atracció evidents de vianants, tot i que l’efecte d’aquesta activitat no sempre és uniforme. En algunes àrees turístiques, principalment al centre de la ciutat, la presència de visitants genera una elevada afluència de vianants que no sempre beneficia el comerç local, mentre que en altres zones la densitat comercial està més vinculada a la població resident i, per tant, a patrons de mobilitat més estables.

Alguns dels patrons que s’han observat és que la presència d’espais exclusius per a vianants té un efecte positiu i clar sobre la mobilitat a peu, especialment en zones amb una forta afluència turística, com la Sagrada Família, el Gòtic o el Born. El transport públic, i especialment la densitat de parades d’autobús, està associat a un augment de vianants sobretot als districtes centrals, en què la xarxa és més densa, mentre que l’índex de vehicles per habitant té un efecte clarament negatiu sobre la mobilitat a peu, especialment en barris més perifèrics i de renda alta, com Sarrià-Sant Gervasi o la Vila de Gràcia.

A més, la presència de comerç de proximitat incentiva el fet de caminar en barris residencials, però no té el mateix efecte (o fins i tot és negatiu) en zones molt gentrificades o turístiques, com Sant Antoni o el Gòtic. La presència de bars, restaurants i hotels és un altre dels factors que presenta impactes en sentit diferent en funció dels districtes.

Sorprenentment, els espais verds tenen una correlació negativa amb el trànsit de vianants en general; els autors ho atribueixen al fet que molts parcs estan situats en zones perifèriques o de difícil accés i no formen part de les rutes habituals de pas. «Tot i que els espais verds tenen molts beneficis, les dades mostren que no són zones de pas habitual, sinó més aviat de permanència, i això, entre altres factors, pot explicar que no fomentin tant la mobilitat a peu», explica Solé.

Una eina per a la planificació urbana del futur

Els autors de l’estudi subratllen que aquesta recerca pot ser una eina fonamental per als responsables de la planificació urbana. L’ús de dades de sensors de vianants permet obtenir informació detallada sobre els patrons de mobilitat en temps real i facilita la presa de decisions basades en evidència científica. «És pràcticament impossible saber quanta gent camina per Barcelona sense dades automàtiques, però gràcies a aquests sensors podem fer estimacions fiables per barri, vorera i hora del dia», explica l’investigador del CoSIN3.

Aquesta metodologia es pot aplicar per optimitzar el disseny d’infraestructures urbanes, millorar la distribució de serveis i garantir una mobilitat més eficient i inclusiva. L’estudi estableix les bases per extrapolar a altres ciutats aquesta metodologia d’anàlisi de la mobilitat a peu amb un alt grau de detall, per tal d’implementar estratègies basades en dades que millorin la qualitat de vida dels habitants. Els autors, però, insisteixen que els resultats obtinguts a Barcelona poden no ser transferibles a altres territoris, atesa la peculiaritat de la ciutat. Per tant, amb els coneixements actuals caldria estudiar cada cas en particular.