Elaboren un mapa cel·lular del pàncrees que ajudarà a dissenyar millors tractaments contra el càncer pancreàtic i la diabetis
Les malalties del pàncrees com la diabetis o el càncer pancreàtic solen ser greus i tenen un gran impacte en els pacients. Malauradament, en el cas del càncer de pàncrees avui dia encara no hi ha tractaments específics ni eficaços i la taxa de supervivència dels pacients és molt baixa. En el cas de la diabetis, les noves teràpies de reemplaçament de les cèl·lules productores d’insulina perfilen el futur dels tractaments per a la cura de pacients insulinodependents.
Les malalties del pàncrees com la diabetis o el càncer pancreàtic solen ser greus i tenen un gran impacte en els pacients. Malauradament, en el cas del càncer de pàncrees avui dia encara no hi ha tractaments específics ni eficaços i la taxa de supervivència dels pacients és molt baixa. En el cas de la diabetis, les noves teràpies de reemplaçament de les cèl·lules productores d’insulina perfilen el futur dels tractaments per a la cura de pacients insulinodependents.
Encara se sap molt poc sobre la gran complexitat i la diversitat de les cèl·lules que formen el pàncrees i, més en concret, de les cèl·lules dels conductes pancreàtics que poden originar tumors. Ara un estudi publicat a la revista Gastroenterology, que han portat a cap equips de la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), ha descrit —amb un altíssim grau de detall i una a una— les cèl·lules que componen el pàncrees i els seus conductes.
El treball el lidera Meritxell Rovira, cap del Grup de Regeneració del Pàncrees de la Universitat de Barcelona i l’IDIBELL, que és membre del Departament de Ciències Fisiològiques de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i del Programa per a la Translació Clínica de la Medicina Regenerativa de Catalunya (P-CMR[C]). Els avenços obtinguts gràcies a aquest rellevant estudi, que ha comptat amb el finançament de la Fundació CRIS contra el Càncer, estableixen les bases del projecte que la investigadora està duent a terme gràcies al Programa CRIS d’Excel·lència 2023, dotat amb 1.250.000 €.
Identificades quinze noves poblacions de cèl·lules al pàncrees
L’equip dirigit per Meritxell Rovira ha pogut reconèixer quinze noves poblacions de cèl·lules al pàncrees, així com definir-ne els comportaments i característiques particulars. «Aquests resultats són molt importants: poden ser un gran punt de partida per comprendre millor com es desenvolupen les malalties del pàncrees, com, per exemple, el càncer de pàncrees. Però, a més, hem observat que les cèl·lules dels conductes tenen una gran plasticitat en cultiu i es podrien fer servir com a font de noves cèl·lules productores d’insulina en cultius d’organoides per a teràpies de medicina regenerativa en diabetis», detalla la investigadora.
Les dades publicades ajudaran a impulsar estudis futurs que investiguin el paper de noves poblacions cel·lulars dels conductes del pàncrees en la regeneració de l’òrgan i la patogènesi de la seva funció exocrina. «Si sabem com es desenvolupa una malaltia, podem dissenyar millors teràpies en contra, més precises i personalitzades», apunta Rovira.