Malferits. L’empremta del temps
Ara, una exposició organitzada pel CRAI Biblioteca de Fons Antic – Malferits. L’empremta del temps al CRAI Biblioteca de Fons Antic- recupera aquesta història poc amable per documentar una selecció de casos. Neus Verger, responsable del CRAI Biblioteca Fons Antic, comenta que han volgut reconstruir aquesta “dolorosa” realitat amb la selecció de 14 obres classificades segons el tipus de dany que han sofert: “Identifiquem tres categories d’afectacions: forces naturals, és a dir, els malferits per l’acció dels animals, humitats o incendis, representada a les vitrines de “Devorats” i “Socarrimats i mullats”; mal ús per part dels lectors i dels bibliotecaris a les vitrines de “Mutilats”, “Gargotejats, apropiats i empastifats” i Desmembrats”; i l’efecte de la censura eclesiàstica que es pot veure en nombrosos volums de la col·lecció.
Dins la vitrina de “Desmembrats” es presenten alguns exemples de portades soltes que documenten la mala praxi institucional durant els anys 30 del segle XX. “Ens imaginem que per manca d’espai i amb l’excusa del seu mal estat de conservació, es va decidir eliminar una gran quantitat de volums dels quals van guardar només les portades –en ocasions acompanyades dels preliminars- i les enquadernacions. Hem calculat que es van llençar uns 67.000 llibres, que significa la meitat del nostre fons actual”, lamenta Verger. Aquesta acció va ser portada a terme de forma arbitrària i va suposar la pèrdua irreparable de nombrosos exemplars únics o singulars
Es él cas de The History of Lapland, de Johannes Sheffer, o de la que hauria estat l’única còpia coneguda d’una edició barcelonina del segle XVI, o la primera edició de Moscovia, d’Antonio Posevino.
Les portades han estat ordenades per ciutats d’impressió i ocupen 198 caixes.
L’efecte de la censura
Pel que fa a la vitrina “Censurats”, la Crònica de Nuremberg, un incunable d’excepcional importància, tant des del punt de vista formal com de contingut, constitueix un exemple molt clar d’obra danyada per aquesta causa. El fons de la UB en custodia cinc exemplars, tres dels quals es mostren expurgats. L’episodi més comunament censurat és el que es troba al foli 169 verso, corresponent al retrat i text sobre la Papessa Joana.
La llegenda explica que una dona d’altra noblesa, vestida amb indumentària masculina, arribà al pontificat cap a mitjans del segle IX, fins que va ser descoberta en posar-se de part enmig d’una processó, fet que va impulsar un nou procediment previ a l’entronització dels papes consistent en un examen genital a través d’una cadira perforada.
Malferits per l’acció dels animals
Sobre la vitrina “Devorats”, Verger reconeix que “el 85% dels llibres que custodiem estan menjats per corcs, no tots amb l’afectació que mostren les obres de l’exposició, però és un fet que hem d’afrontar. És un dels punts dèbils de la nostra col·lecció”. El pas dels llibres per diferents seus – des dels convents originaris fins a l’actual ubicació–, les llargues permanències en sàrries i la manca de recursos en els orígens de la biblioteca universitària van provocar que gran part del fons es caracteritzi per la presència de forats causats per insectes bibliòfags.
Entre els llibres afectats per corcs, impressiona especialment el volum de sermons portuguesos, un exemple extrem que mostra com les conseqüències d’aquests insectes poden arribar a impedir l’obertura dels llibres.
La mostra s’emmarca en una iniciativa del Grupo de Patrimonio Bibliográfico de Rebiun (Red de Bibliotecas Universitarias Españolas) consistent en una exposició virtual conjunta: Malheridos. La huella del tiempo en las bibliotecas Rebiun.
L’exposició es pot veure a les vitrines de l’espai expositiu del CRAI Biblioteca de Lletres i CRAI Biblioteca de Fons Antic fins al 15 de juliol.