Més ètica per ser més eficients
«Els mecanismes d’integritat que estem desplegant ens permeten equiparar-nos, en aquest àmbit, a les principals universitats europees, com ara les que integren la Lliga d’Universitats de Recerca Europees, que tenen textos i procediments similars», explica Lluís Medir, delegat del rector per a la transparència i l’administració electrònica. En aquesta mateixa línia, cada cop més, les institucions europees estableixen legislacions que assegurin el bon govern de les entitats. En aquest context, s’ha optat per una normativa «adaptada a la realitat institucional d’una universitat de la dimensió de la UB». «Volíem textos que marquessin uns principis de qualitat i bona gestió clars i adaptats a les nostres funcions», afirma Medir.
La Universitat de Barcelona ja havia tirat endavant iniciatives relatives a la integritat i el bon govern, com ara el Codi ètic d’integritat i bones pràctiques o totes les actuacions de la Sindicatura de Greuges. Però ara s’ha fet un pas important per definir millor aquests principis i fer-los més efectius. Una de les principals novetats per al començament del proper curs serà la posada en marxa de la Bústia ètica i d’integritat institucional, a la qual es podrà adreçar qualsevol ciutadà. «Aquest instrument permet que tothom pugui, de manera confidencial i segura, assenyalar conductes que, per acció o omissió, puguin ser reprovables pel fet de ser presumptament contràries al dret, a la integritat institucional o als principis i valors ètics i a les regles de conducta exigibles als membres de la comunitat UB i, especialment, als servidors públics», explica la directora de Serveis Jurídics i Convenis de la UB, Judit Esteve.
Un altre document important aprovat recentment és la política antifrau de la UB, centrada en l’àmbit econòmic i en la prevenció de la corrupció. El responsable de l’Oficina de Control Intern de la UB, Maurici Romero, destaca «la creació de la Comissió Antifrau, encarregada d’aprovar el mapa de riscos, document que identifica, relaciona amb detall i valora de forma permanent tots els riscos associats als procediments interns de gestió, i que configura un sistema d’identificadors de frau durant totes les fases dels processos, i preveu un mecanisme de seguiment». També està previst crear una bústia antifrau com a canal de denúncia del frau, oberta a qualsevol persona, que podrà posar el cas en coneixement de la Comissió Antifrau de forma anònima. «Les persones sempre podran adreçar-se a la Bústia ètica i d’integritat institucional, i, quan les sospites siguin de frau econòmic i corrupció, hi haurà la possibilitat d’escriure concretament a la bústia antifrau», explica Lluís Medir.
Un instrument cabdal per garantir que es compleixen els principis d’integritat és el recentment creat Comitè d’Ètica de la UB. «Es tracta d’un òrgan independent que permet garantir el respecte i el compliment de tota la normativa en aquest àmbit», explica Judit Esteve. En la sessió del Consell de Govern de la UB del 2 de març, la primera que es va retransmetre en obert, va escollir els membres del Comitè. Aquest comitè ja estava previst al Codi d’ètica de la UB aprovat el 2018, però encara no s’havia desenvolupat normativament.
Mecanismes de millora institucional
El Comitè haurà de vetllar pel compliment del Codi de conducta dels càrrecs i alts càrrecs, en què s’estableix que els valors que han de regir la direcció de la comunitat universitària són els d’integritat, lideratge i proactivitat, innovació, escolta activa i empatia, i coherència entre gestió i política. D’aquí es desprenen tot un seguit de regles de conducta per al rector i els altres càrrecs de la UB. «El document cobreix un buit que hi havia quant a les indicacions de com havia de ser el comportament dels gestors», afirma Medir.
La resposta en els casos en què s’incompleixi la normativa d’aquests textos aprovats per la UB «varia en funció de cada supòsit, de les circumstàncies de cada cas i de la norma que s’apliqui; pot ser només una recomanació o derivar en una infracció que doni lloc a un expedient disciplinari, i en els casos més greus les conductes podrien ser tipificades de delicte», explica Judit Esteve. «Si el tema és de tal gravetat que depassa els temes ètics o d’integritat en la gestió, es preveuen comunicacions a les autoritats judicials o derivacions a les unitats administratives corresponents», afegeix Medir. Ambdós coincideixen, però, que l’objectiu de totes aquestes iniciatives és «de caràcter dissuasiu i preventiu». «En realitat, el que pretenen aconseguir aquests documents és esdevenir un mecanisme d’autoregulació i millora institucional».
«La gestió íntegra i ètica dels recursos és fonamental per incrementar i sostenir la confiança de la comunitat universitària en la institució. La universitat, com a administració pública de les més valorades per la ciutadania, ha de ser també íntegra en la gestió dels mitjans que té a disposició i de les persones que la integren, per tal d’esdevenir exemple i referent en el nostre entorn», conclou Medir.