Lʼúltima lliçó de Josep Murgades

Murgades sʼacomiada de gairebé mig segle de dedicació a la docència i la investigació durant el qual ha format centenars dʼespecialistes, docents, investigadors, correctors i tota mena de professionals de la llengua i la literatura catalanes. En lʼacte lʼacompanyaran els col·legues amb què ha treballat durant la seva extensa carrera, els actuals companys de Departament, exalumnes de la Facultat i els alumnes als quals ha estat impartint classe fins aquesta setmana.

El llibre que recollirà la seva última lliçó explica les possibles línies de recerca que ja no escriurà, amb lʼesperança que potser algú les podrà estudiar a fons. No es tracta, doncs, dʼuna aportació que completi una recerca dʼanys o nʼenceti una altra, sinó que serà una invitació a seguir-ne lʼempremta. Esbós dʼescrits que ja mai no escriuré apunta set aspectes diferents dels àmbits de la literatura i la llengua que, en paraules de lʼautor, són «dignes que algú o altre, que evidentment ja no seré jo, hi aprofundeixi, preferentment treballant en equip».

Murgades és reconegut unànimement pels seus vastíssims coneixements en llengua i literatura, per lʼinsubornable compromís amb Catalunya i les seves formes dʼexpressió cultural, per lʼhumor que impregna tots els seus discursos i classes, per la seva forta personalitat, per la saviesa i pel compromís dʼalgú que ha dedicat tota una vida a enriquir acadèmicament el seu país.

Josep Murgades és catedràtic de Literatura Catalana de la Universitat de Barcelona. Entre el 1976 i el 1980 va exercir de lector a la Universitat de Ratisbona (Alemanya). El 1974 va ser un dels fundadors de la revista Els Marges, que va codirigir amb Jordi Castellanos des del 1990. Bona part de la seva recerca lʼha centrada en lʼestudi del noucentisme, amb especial atenció a la figura dʼEugeni dʼOrs, de qui ha editat diversos volums de lʼobra catalana completa entre el 1987 i el 1994. Alguns dʼaquests estudis han esdevingut de referència obligada. Així mateix, sʼha interessat per temes filològics de caràcter més lingüístic, amb atenció especial a lʼobra de Pompeu Fabra, de qui ha publicat els llibres Teoria de la llengua literària segons Fabra (1984), en col·laboració amb Xavier Lamuela, Textos desconeguts de Fabra (2005) i Pompeu Fabra, a la Universitat i de la Universitat, editat juntament amb Neus Nogué i Eloi Bellés (Edicions UB, 2020). També és autor del volum Llengua i discriminació (1996) i Els clàssics en la literatura infantil i juvenil (Edicions UB, 2020). Així mateix, ha traduït de lʼalemany narrativa, teatre, poesia i assaig. Alguns dels autors més rellevants són Franz Kafka, Johann Wolfgang Goethe, Thomas Bernhard, Hermann Hesse, Bertolt Brecht, Karl Marx, Friedrich Nietzsche i Sigmund Freud.