Lliurats els Premis del Consell Social de la UB i de la Fundació Bosch i Gimpera a la recerca i la transferència de coneixement

Imatge de grup dels premiats durant l'acte de lliurament.
Imatge de grup dels premiats durant l'acte de lliurament.
Institucional
(02/12/2021)

El dimecres 1 de desembre es van lliurar a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric els Premis del Consell Social de la UB i de la Fundació Bosch i Gimpera. El rector de la UB, Joan Guàrdia; el president del Consell Social, Joan Corominas, i la directora de la Fundació Bosch i Gimpera, Carme Verdaguer, van lliurar els premis als guardonats dʼenguany.

 

 

Imatge de grup dels premiats durant l'acte de lliurament.
Imatge de grup dels premiats durant l'acte de lliurament.
Institucional
02/12/2021

El dimecres 1 de desembre es van lliurar a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric els Premis del Consell Social de la UB i de la Fundació Bosch i Gimpera. El rector de la UB, Joan Guàrdia; el president del Consell Social, Joan Corominas, i la directora de la Fundació Bosch i Gimpera, Carme Verdaguer, van lliurar els premis als guardonats dʼenguany.

 

 

El Premi José Manuel Blecua, que sʼatorga al millor article publicat en una revista reconeguda en lʼàmbit de les humanitats i les ciències socials derivat dʼuna tesi doctoral, va ser per a una recerca de Daniel Daví sobre la ubicació de la producció dʼenergia a lʼEstat espanyol. El treball conclou que la ubicació actual de les centrals de cicle combinat i les de cogeneració és molt eficient, mentre que lʼenergia eòlica ha de recórrer força distància fins a arribar als grans nuclis de consum. Avui dia, les regions amb més concentració de generació renovable, com la zona nord-oest de la península Ibèrica, ja presenten uns nivells de saturació de la xarxa elèctrica molt més elevats que la resta del territori. La recerca premiada també fa alguns suggeriments de cara a les polítiques energètiques, «com ara que les polítiques de promoció dʼenergies renovables (subhastes) incloguin incentius de localització per estimular-ne una ubicació més repartida i equilibrada pel territori». La recerca està recollida en una tesi doctoral dirigida per la catedràtica emèrita dʼEconomia María Teresa Costa i per Elisa Trujillo (UdL) i sʼha publicat a lʼarticle «Analysing electricity flows and congestions: looking at locational paterns».

La recerca dʼAlbert Cortijos, tota una fita en electrònica molecular, va ser la guanyadora del Premi Ramon Margalef a la millor recerca publicada en una revista reconeguda en lʼàmbit de les ciències experimentals i de la salut derivada dʼuna tesi doctoral. En aquesta recerca es fa servir un camp elèctric per provocar una catàlisi (una acceleració dʼuna reacció química). El procés té lloc, doncs, sense necessitat de cap substància catalitzadora. Aquest avenç, publicat en un article a la revista Nature, obre la porta a una producció més ràpida i econòmica de compostos químics que sʼutilitzen en una gran varietat de productes farmacèutics i materials aplicats. «Hem aplicat camps elèctrics gegants per a una molècula, els quals promouen la reacció química», explica Cortijos. Aquesta nova perspectiva nanoquímica de la síntesi química comprèn la unió de molècules individuals, com si es tractés de figures de Lego acoblant-se entre elles, per crear noves estructures moleculars, i podria portar a mètodes més eficients per produir nous compostos químics. Cortijos va llegir el 2017 la seva tesi a la UB, coodirigida pels professors Fausto Sanz Carrasco i Ismael Díez-Pérez.

El Premi Ramon Margalef també va tenir un accèssit per a lʼinvestigador Raimon Luna, que ha desenvolupat un algorisme eficient per resoldre les equacions dinàmiques dels forats negres basat en mètodes numèrics espectrals. El treball és la primera evidència teòrica  que les col·lisions de forats negres poden donar lloc a singularitats nues, punts de lʼespai-temps en què es trenquen les lleis dʼEinstein de la relativitat general. El treball, que es recull en lʼarticle «Cosmic censorship violation in black hole collisions in higher dimensions», indica la necessitat dʼuna nova física més enllà de lʼactual teoria de la gravetat. Luna va llegir la tesi doctoral a la UB, amb lʼinvestigador ICREA Roberto Emparan com a director.

El Premi Antoni Caparrós al millor projecte de transferència de coneixement va ser per al projecte «La geoquímica isotòpica: una nova tecnologia per a la millora de la gestió del medi ambient». Consisteix en una tecnologia que fa servir lʼanàlisi dels diferents isòtops naturals presents en contaminants de lʼaigua, com per exemple nitrats o sulfats, per determinar lʼorigen dʼaquests contaminants i millorar així la gestió mediambiental. Aquesta tecnologia amb isòtops també serveix per quantificar lʼeficiència dels tractaments de descontaminació utilitzats, ja que els processos de degradació estan associats a un canvi en la composició isotòpica. És un projecte del grup de recerca amb acreditació TECNIO MAiMA, liderat pel catedràtic de la UB Albert Soler i Gil. La tecnologia ja sʼha transferit a empreses i diferents organismes de lʼadministració pública, com ara lʼAgència Catalana de lʼAigua (ACA), lʼAgència de Residus de Catalunya (ARC), el Ministeri de Medi Ambient, a través de lʼempresa pública TRAGSA, o la Direcció General dʼAigües (DGA) de Xile.

També va obtenir el Premi Antoni Caparrós la proposta col·laborativa «Cocreació de projectes educatius de museus», presentada per Núria Serrat, professora agregada Serra Húnter de la Facultat dʼEducació de la UB. Es tracta dʼuna iniciativa, desenvolupada en col·laboració amb lʼempresa Adhoc Cultura, que ha permès dissenyar un procés col·laboratiu per crear els plans educatius de diversos museus de Catalunya, com ara els Museus dʼOlot, el Museu de lʼEmpordà, el Museu de lʼHospitalet, el Museu dʼArqueologia de Catalunya, el Museu del Ferrocarril de Catalunya o el Museu dʼArt de Girona. Lʼobjectiu del projecte ha estat aconseguir que els plans educatius dʼaquests museus estiguin més adaptats a les característiques i necessitats dels seus destinataris finals. El resultat és una metodologia estandarditzada per generar processos cocreatius en lʼàmbit cultural i educatiu anomenat cultura centrada en les persones (CCP).

El Premi Senén Vilaró 2021 a la millor empresa innovadora va recaure en Qilimanjaro Quantum Tech, spin-off de la Universitat de Barcelona, el Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC) i lʼInstitut de Física dʼAltes Energies (IFAE). Amb tres exalumnes de la UB i el catedràtic de la Facultat de Física José Ignacio Latorre entre els seus fundadors, Qilimanjaro desenvolupa una plataforma disruptiva de computació quàntica, el nou paradigma que revolucionarà el sector informàtic en la pròxima dècada. Aquest tipus de computació aprofita els fenòmens de la física quàntica per augmentar exponencialment la potència de càlcul i abordar problemes en àrees com el desenvolupament de nous fàrmacs, lʼavaluació dels riscos financers o les rutes logístiques, que actualment són intractables pels supercomputadors més avançats. Qilimanjaro ja ha signat dos importants contractes amb clients de França i dels Emirats Àrabs Units per valor de més de tres milions dʼeuros i també participa en el projecte europeu Horitzó 2020 AVaQus, de computació quàntica, atorgat recentment per la Comissió Europea i liderat per un dels cofundadors de Qilimanjaro, Pol Forn Díaz (IFAE). A més, també ofereix serveis de consultoria per a empreses interessades en aquestes tecnologies o que necessitin adaptar-se a la computació quàntica.