La UB investeix doctors honoris causa Harry C. Dietz i Bart L. Loeys, especialistes en les síndromes de Marfan i de Loeys-Dietz
Aquest dilluns, 17 de febrer, la Universitat de Barcelona ha celebrat l’acte institucional per concedir el títol de doctor honoris causa als investigadors Harry C. Dietz i Bart L. Loeys. Especialistes de referència en l’estudi de la síndrome de Marfan i la de Loeys-Dietz, han contribuït a comprendre, diagnosticar i tractar malalties genètiques minoritàries que impacten de manera greu en la salut cardiovascular. En el marc d’aquest acte, també s’han lliurat els premis extraordinaris de grau del curs 2022-2023.
Aquest dilluns, 17 de febrer, la Universitat de Barcelona ha celebrat l’acte institucional per concedir el títol de doctor honoris causa als investigadors Harry C. Dietz i Bart L. Loeys. Especialistes de referència en l’estudi de la síndrome de Marfan i la de Loeys-Dietz, han contribuït a comprendre, diagnosticar i tractar malalties genètiques minoritàries que impacten de manera greu en la salut cardiovascular. En el marc d’aquest acte, també s’han lliurat els premis extraordinaris de grau del curs 2022-2023.
En l’acte institucional, que ha presidit el rector, Joan Guàrdia, Dietz i Loeys han entrat al Paranimf de l’Edifici Històric de la UB acompanyats pel degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Antoni Trilla, i el padrí de la investidura, el catedràtic Gustavo Egea.
Com a padrí de la cerimònia, el catedràtic Gustavo Egea, del Departament de Biomedicina de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), ha posat en relleu «l’esforç i el talent», ja que «són el comú denominador tant del nomenament com a doctors honoris causa dels experts Harry C. Dietz i Bart L. Loeys com de l’estudiantat que s’ha graduat i que ara rep el premi extraordinari de fi de carrera».
Egea ha puntualitzat que «aquests dos grans metges que avui honorem amb la distinció de doctors honoris causa han estat pioners en el coneixement clínic i biològic de la principal canalització del cos: l’aorta». El catedràtic ha afegit que «Dietz i Loeys han estat visionaris i pioners a posar de manifest els mecanismes moleculars implicats en la formació de les aortopaties d’origen genètic. Han identificat més de catorze gens responsables que predisposen directament a l’aparició d’aortopaties com la síndrome de Marfan, la de Loeys-Dietz, la de Meester-Loeys o la d’Ehlers-Danlos».
El padrí ha remarcat que «aquestes patologies formen part del conjunt de les sis mil malalties rares que pateix una persona de cada cinc mil o menys i, a Europa, més de trenta milions de persones tenen una malaltia minoritària». «Dietz i Loeys han tingut la perseverança, l’autoconfiança i el valor de lluitar amb entusiasme pel bé dels pacients», ha subratllat.
«No puc estar més orgullós de compartir aquest moment amb Bart L. Loeys», ha manifestat. «La seva dedicació a desxifrar les complexitats dels trastorns genètics, especialment els que afecten el sistema vascular, ha transformat tant la nostra comprensió sobre aquestes malalties devastadores com el desenvolupament de tractaments no previstos. Si l’èxit més gran d’un professor és que un alumne el superi, puc dir amb confiança que ha superat totes les expectatives», ha reconegut.
També ha recordat la figura dels pacients: «M’inspiren contínuament i em mantenen centrat. Em recorden cada dia que la ciència té el gran potencial d’infondre esperança i canviar vides. Les persones de qui tinc cura i em preocupo m’han fet un científic més reflexiu i una persona millor».
Igualment, el seu alumnat ha ocupat una part del parlament, «per la curiositat, el treball de valent i el potencial il·limitat que els caracteritzen: la seva tendència a qüestionar-ho tot ha estat un motor de la nostra recerca col·lectiva de la veritat científica».
En el seu discurs, Bart L. Loeys, de la Universitat d’Anvers (Bèlgica), ha agraït la distinció rebuda, «un reconeixement que és especialment significatiu pels profunds lligams històrics i intel·lectuals entre Flandes i Catalunya, dues regions que fa temps que es troben a la cruïlla de la història, el comerç i la descoberta científica europea».
«Que se’ns hagi atorgat la distinció honoris causa al professor Dietz i a mi il·lustra la voluntat de la Universitat de Barcelona per posar el pacient, l’ésser humà, al centre de la recerca científica», ha destacat. «També m’agradaria expressar l’agraïment més profund als pacients i les famílies que ens han confiat les seves històries, esperances i reptes».
«La ciència rarament és un esforç individual», ha recordat Loeys, que ha agraït la col·laboració amb els equips del professor Egea. «L’èxit de la recerca és el resultat del treball dur, amb una mica de sort, però el més important és que sorgeix gràcies a la col·laboració, a l’intercanvi d’idees i a la dedicació dels que creuen que el coneixement pot canviar vides». Després de citar el professor Jules Leroy —«em va inculcar l’entusiasme per la genètica»—, ha fet èmfasi en el rol determinant del professor Harry D. Dietz, «que em va iniciar en els secrets genètics de les síndromes d’aneurisma aòrtic».
«El professor Dietz i jo hem tingut la sort de fer aquest viatge junts, impulsats per una passió compartida per desvelar els misteris dels trastorns genètics i l’impacte que tenen en les malalties del teixit connectiu», ha assenyalat. «Per a nosaltres, aquesta distinció és una motivació per al futur. Encara queda molta feina per fer i ens mantenim ferms en la missió d’impulsar els límits de la genètica mèdica i millorar l’atenció al pacient».
Després dels discursos institucionals, l’acte institucional ha seguit amb el lliurament dels premis extraordinaris de grau del curs 2022-2023. Per acabar, el rector, Joan Guàrdia, ha recordat en el seu parlament que «la UB es congratula enormement de tenir Harry C. Dietz i Bart L. Loeys com a nou germans de la nostra comunitat acadèmica. Són dues persones que han dedicat la vida a la ciència, amb un interès especial en la vessant clínica, és a dir, els pacients». «Tant els nous doctors honoris causa com l’alumnat premiat comparteixen molts aspectes en comú. Per exemple, representen un model de paraules com treball, esforç, disciplina, paciència, tenacitat, voluntat, interès, etc., uns termes que sovint manllevem per emprar-los de manera inadequada. I també ho són de compromisos que s’han adquirit dins la comunitat universitària i que no han de perdre valor amb el pas de temps», ha assenyalat Guàrdia.
«La generositat i la humilitat formen un binomi essencial de la comunitat universitària per fer d’aquest món un lloc millor, i això també implica els joves estudiants. Cal reconèixer els que ens han marcat el camí», ha insistit Guàrdia, que ha recordat els versos «Ubi sunt qui ante nosin mundo fuere?» de l’himne Gaudeamus igitur («Sense els que hi eren abans que nosaltres, no es podria haver fet aquest camí»). «Per a una institució amb 575 anys d’història, de trajectòria i de vitalitat, és el talent de tots vostès el que fa tot això possible», ha conclòs el rector.
L’acte institucional ha acabat amb la interpretació de l’himne universitari Gaudeamus igitur.
.
Galeria multimèdia
El catedràtic Gustavo Egea durant el seu parlament com a padrí de la cerimònia.
El experto Harry C. Dietz.
L'expert Harry C. Dietz.
El professor Bart L. Loeys
El degà Antoni Trilla, Harry C. Dietz, Bart L. Loeys i Gustavo Egea.
Flickr
