Lliurament del Segell de Qualitat en Edició Acadèmica a la col·lecció Barcino. Monographica Orientalia
El dimecres 6 dʼoctubre es va lliurar el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica (CEA-APQ) a la col·lecció Barcino. Monographica Orientalia, dʼEdicions UB. El vicerector de Recerca, Jordi Garcia, i els directors de la col·lecció, Adelina Millet i Ignasi-Xavier Adiego, van recollir aquest reconeixement a Madrid en un acte presidit per Mercedes Siles, directora de lʼAgència Nacional dʼAvaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA); Imma Aguilar, directora general de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), i Ana Isabel González, presidenta de la Unió dʼEditorials Universitàries Espanyoles (UNE).
El dimecres 6 dʼoctubre es va lliurar el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica (CEA-APQ) a la col·lecció Barcino. Monographica Orientalia, dʼEdicions UB. El vicerector de Recerca, Jordi Garcia, i els directors de la col·lecció, Adelina Millet i Ignasi-Xavier Adiego, van recollir aquest reconeixement a Madrid en un acte presidit per Mercedes Siles, directora de lʼAgència Nacional dʼAvaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA); Imma Aguilar, directora general de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), i Ana Isabel González, presidenta de la Unió dʼEditorials Universitàries Espanyoles (UNE).
La col·lecció Barcino va néixer el 2014 al cor de lʼInstitut del Pròxim Orient Antic (IPOA) de la Universitat de Barcelona. Des dʼaleshores, publicacions anuals amb un marcat caràcter multidisciplinari han contribuït a lʼestudi de lʼorientalisme antic. Sota lʼauspici del catedràtic emèrit de la UB Gregorio del Olmo, la col·lecció va ser impulsada per la professora Adelina Millet i, més tard, Ignacio Adiego sʼhi va incorporar com a codirector.
La col·lecció configura un diàleg entre la història, lʼarqueologia i la filologia que ha donat llum a dues sèries editorials: una de general, centrada en la semitística general, lʼassiriologia, la semitística nord-occidental, la hititologia i lʼarqueologia, i una altra que està dedicada als estudis dʼindoeuropeística, amb especial interès per les llengües anatòliques.
Es tracta del primer projecte editorial dʼàmbit acadèmic especialitzat en el Pròxim Orient Antic que reuneix tants investigadors de procedència internacional i trajectòria diversa, i que presenta els seus resultats en català, castellà i anglès, tant en paper com en edició digital en accés obert.
El consell editorial de la col·lecció està format per Bettina Faist (Universitat de Heidelberg), José Virgilio García-Trabazo (Universitat de Santiago de Compostel·la), Josué J. Justel (Universitat dʼAlcalá de Henares) i Hervé Reculeau (Institut Oriental de la Universitat de Chicago). Fins ara ha publicat els títols següents:
- «Sentido de un empeño». Homenatge a Gregorio del Olmo Lete, a cura de Lluís Feliu, Adelina Millet i Jordi Vidal. En format paper i eBook.
- Lletres bíbliques. La correspondència entre Francesc Cambó i Bonaventura Ubach (1925-1947), a cura de Jordi Vidal. En format paper i eBook.
- Esbós de gramàtica sumèria / An outline of Sumerian grammar, de Miquel Civil. En format paper i eBook.
- El Próximo Oriente antiguo y el Egipto faraónico en España y Portugal. Viajeros, pioneros, coleccionistas, instituciones y recepción, a cura de Lucía Brage Martínez i Juan-Luis Montero Fenollós (2020). En format paper i eBook.
- Luwic dialects and Anatolian: Inheritance and diffusion, a cura dʼIgnasi-Xavier Adiego, José Virgilio García Trabazo, Mariona Vernet, Bartomeu Obrador-Cursach i Elena Martínez Rodríguez (2019). En format paper i eBook.
- The private archives of Ugarit. A funcional analysis, de Gregorio del Olmo Lete (2018). En format paper i eBook.
- Gender and methodology in the ancient Near East: Approaches from Assyriology and beyond, a cura de Stephanie Lynn Budin, Megan Cifarelli, Agnès Garcia-Ventura i Adelina Millet Albà (2018). En format paper i eBook.
- Studies in Sumerian Civilization. Selected writings of Miguel Civil, a cura de Lluís Feliu (2017). En format paper i eBook.
- Arabic manuscripts in the Maronite Library of Aleppo (Syria), de Francisco del Río Sánchez (2017). En format paper i eBook.
- La interpretación del antiguo Israel, entre la historia y la política, a cura de Jordi Vidal (2017). En format paper i eBook.
- Estudios de intertextualidad semítica noroccidental. Hebreo y ugarítico, de Gregorio del Olmo Lete (2017). En format paper i eBook.
- Historia del Instituto del Próximo Oriente Antiguo (1971-2012), de Jordi Vidal (2016). En format paper i eBook.
- Apocalipsis del Pseudo Atanasio [ApPsAt(ar)II], de Juan-Pedro Monferrer Sala (2016). En format paper i eBook.
- La Biblia hebrea en la literatura. Guía temática y bibliogràfica, de Gregorio del Olmo Lete (2016). En format paper i eBook.
- Nabatu. The Nabataeans through their inscriptions, de Francisco del Río Sánchez (2015) Poderes colectivos en la Siria del Bronce Final, de Barbara E. Solans (2015). En format paper i eBook.
- Diversidad de formaciones políticas en Mesopotamia y el Cercano Oriente, a cura de Cristina Di Bennardis, Eleonora Ravenna i Ianir Milevski (2014). En format paper i eBook.
La Unió dʼEditorials Universitàries Espanyoles (UNE), conjuntament amb lʼAgència Nacional dʼAvaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), va crear el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica lʼany 2015 amb lʼobjectiu de reconèixer lʼexcel·lència científica del procés editorial de les col·leccions publicades tant per les universitats com per les editorials científiques privades. Aquest és el quart segell de qualitat consecutiu que obté Edicions UB, després dels aconseguits per la col·lecció Instrumenta (2017), dirigida per José Remesal, la col·lecció de Bioètica (2018), que dirigeix María Casado, i la col·lecció Singularitats (2019), dirigida per Teresa-M. Sala.
Adelina Millet Albà és professora agregada del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la Facultat de Filologia i Comunicació. Ha estat directora de lʼInstitut del Pròxim Orient Antic i ara nʼés la secretària acadèmica. Ha participat com a epigrafista en les excavacions de la Universitat de Lieja a Tell Chagar (Síria) durant deu anys i ha publicat els textos de lʼharem apareguts el 2001-2002. També ha estat directora de lʼexcavació de la UB a Tell Amarne (Síria) els anys 2006-2009. És secretària de redacció de la revista Aula Orientalis.
Ignasi-Xavier Adiego és catedràtic de Lingüística Indoeuropea a la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona i en lʼactualitat és el director de lʼInstitut Universitari del Pròxim Orient (IPOA). Ha publicat diversos llibres i articles sobre lʼalfabet cari, una antiga llengua dʼAnatòlia, i ha treballat també sobre altres llengües indoeuropees (lici, lidi, osc, sudpicè) i no indoeuropees (etrusc). Autor del treball Un vocabulario español-gitano del Marqués de Sentmenat, és un dels principals estudiosos dels dialectes gitanos de la península Ibèrica. És coautor de la primera traducció completa a lʼespanyol de lʼobra de Sèneca el Vell, a més dʼocupar-se de diverses qüestions de filologia llatina i musicologia.