Per entendre la Llei Genius, podem remuntar-nos als inicis de les criptomonedes. Es van crear com a monedes descentralitzades, el subministrament —i, per tant, el valor— de les quals no el determinaven individus encorbatats de Washington o Frankfurt, sinó un complex sistema informàtic globalitzat. 

La primera criptomoneda més destacada va ser el bitcoin, i la idea era que funcionés com l’or: es podia minar per proporcionar-ne un subministrament (gairebé) constant. Això suposava un retorn a l’era del patró de l’or, quan el valor de qualsevol moneda el determinava el valor d’aquest metall, més que no pas les economies nacionals. 

Tanmateix, avui les criptomonedes s’haurien de comparar més aviat amb un casino. De fet, qui inverteix en criptomonedes ho fa precisament perquè, en no ser estables i fiables com l’or, el seu valor volàtil pot fer que les inversions donin rendiments enormes. Atès que els factors que en determinen el preu solen ser poc clars, la inversió en criptomonedes funciona essencialment com llançar els daus. Obtenir beneficis amb el comerç de criptomonedes és sovint tan aleatori com guanyar a la ruleta. 

Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.