Edicions UB publica una obra sobre el llegat històric de la pesca balenera al Cantàbric
Edicions de la Universitat de Barcelona publica La huella ballenera en el norte de la península Ibérica, un recorregut històric i geogràfic de la pesca de la balena als ports cantàbrics peninsulars que posa al descobert un patrimoni històric excepcional.
Edicions de la Universitat de Barcelona publica La huella ballenera en el norte de la península Ibérica, un recorregut històric i geogràfic de la pesca de la balena als ports cantàbrics peninsulars que posa al descobert un patrimoni històric excepcional.
Profusament il·lustrada, aquesta obra, resultat d’anys de documentació exhaustiva i d’un intens treball de camp, convida a conèixer el llegat que l’activitat pesquera de la balena ha deixat en una cinquantena llarga de localitats. Els autors, Àlex Aguilar i Max Aguilar, recorren un paisatge humà i històric de bellesa singular i interès cultural, en el context d’una de les activitats econòmiques més arrelades i alhora controvertides de la història marítima.
Els capítols introductoris desenvolupen la trajectòria de la pesca balenera al llarg del temps, viatjant per diverses èpoques i aportant dades i curiositats que permeten una lectura narrativa del conjunt: es descriu una aventura humana sense precedents, que obria rutes de navegació i originava una activitat comercial frenètica, i que per la mateixa naturalesa èpica de l’acte de pesca ha donat també fruits literaris i simbòlics —alguns de més coneguts i universals que d’altres—, gràcies a un coneixement precís sobre aquests cetacis i els seus costums. Des de la pesca costanera tradicional fins a la pesca oceànica de vela o la indústria moderna, hi ha mons que han deixat una herència patrimonial, cultural i antropològica de gran interès, així com un riquíssim teixit de relacions i interconnexions d’abast global. Conformen un ric patrimoni paisatgístic i artístic que dona veu a generacions d’homes i dones que van construir les seves vides al voltant de la pesca balenera. Les il·lustracions, gravats i fotografies històriques acompanyen un relat ja detallat i alhora visualment amable.
La part central del llibre explora, a tall d’una completa guia de viatge del nord peninsular, el rastre històric d’aquesta activitat als llocs, els museus i la seva gent. Es registren i descriuen els vestigis d’aquesta profunda empremta que va articular un paisatge singular a Galícia, Astúries, Cantàbria i el País Basc. Aquí les imatges adquireixen una rellevància especial i acompanyen a la perfecció un relat estructurat en seccions en què el lector troba immediatament la informació precisa. La memòria dels seus habitants, tangible i intangible, cobra vida en aquestes pàgines. Des del Museu de Mar de Galícia fins a Biarritz, Bayona i Anglet, se succeeixen els capítols dedicats a ciutats i petits pobles costaners, museus temàtics o espais inesperats enmig del no-res, de manera que es poden llegir per separat, la qual cosa permet al lector descobrir i gaudir vivencialment unes rutes noves.
Tanca l’obra un utilíssim glossari de termes baleners i un breu apartat bibliogràfic de fonts.
Àlex Aguilar és catedràtic de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la mateixa UB. Entre el 1978 i el 1985 va treballar en factories baleneres gallegues per fer la tesi doctoral, sobre el rorqual comú. Ha format part del Comitè Científic de la Comissió Balenera Internacional i ha investigat la pesca balenera a l’Atlàntic Sud, Islàndia, Groenlàndia i les illes Fèroe. El 2013 va publicar a Edicions de la Universitat de Barcelona Chimán. La pesca ballenera moderna en la península Ibérica, un compendi històric d’aquesta activitat durant el segle XX, fruit també d’anys d’intensa documentació i d’experiència personal i en primera línia de les etapes finals de la pesca de balenes. A La huella ballenera en el norte de la península Ibérica fa un pas més enllà i, juntament amb Max Aguilar, ofereix una narració diacrònica de la pesca vinculada a un territori, mostrant amb detall on es troben les restes.
Max Aguilar va estudiar fotografia. És autor diversos treballs fotogràfics desenvolupats durant el temps que va passar a bord de vaixells de pesca. Els viatges al Cantàbric, l’estudi de fonts històriques i entrevistes amb experts i llocs li han permès construir una sòlida base documental i fotogràfica per a aquesta obra.