Les Llars Mundet acolliran el centre de neurociència aplicada més potent d’Europa

​​​​​Les obres de rehabilitació, que han d’estar finalitzades abans d’acabar l’any 2028, tindran  un cost aproximat de 12 milions d’euros, que es finançaran a parts iguals entre la Diputació i la Generalitat mitjançant fons FEDER. La Diputació assumirà el 50 % del cost total del projecte per garantir el cofinançament europeu i fer viable la transformació de l’edifici.

El rector de la UB, Joan Guàrdia, ha celebrat que finalment pugui cristal·litzar un «projecte de referència i d’alt impacte científic» com el BCAN a l’antic teatre de Mundet: «Tots coneixem els reptes que plantegen les malalties que afecten el cervell. Catalunya necessita un dispositiu com aquest, que suma complicitat institucional per poder prestar els millors serveis als nostres científics i científiques i a la societat». 

Per la seva banda, Òscar Blasco, representant dels despatxos Barceló Balanzó Arquitectes i Scob Arquitectura i Paisatge, ha explicat que el projecte de remodelació seguirà els preceptes de la neuroarquitectura: «La distribució dels espais afecta el cervell i les emocions. L’arquitectura del BCAN vol contribuir al benestar, la productivitat i la salut mental del personal que hi treballarà, perquè aquest pugui dedicar-se al benestar de tots nosaltres». 

El director de l’Institut de Neurociències de la UB, Jordi Alberch, ha manifestat que la concreció del projecte és «un somni fet realitat»: «El cervell sempre havia estat inexpugnable. Ara hi podem entrar gràcies a les neurotecnologies. El BCAN serà l’element clau per poder posicionar-nos a escala internacional i estudiar la meravellosa eina que és el cervell humà». 

«Aquest projecte contribueix al que denominem Unió Europea de la Salut, una unió que protegeix des del territori i que vol reforçar la resiliència del sistema sanitari. Té com a ambició aconseguir el màxim impacte a escala social, científica i econòmica», ha manifestat Manuel Szapiro, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona. Així mateix, ha dit que «Catalunya és la tercera regió d’Europa en fons competitius del programa Horitzó Europa» i que «és un punt de referència en ecosistemes d’innovació en salut». 

La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, s’ha referit als projectes singulars com el BCAN dient que «no n’hi ha prou amb generar coneixement, sinó que la recerca ha de comportar millores concretes per a la vida de les persones». Així mateix, ha posat en valor el projecte del BCAN, transdisciplinari i construït gràcies a l’esforç d’institucions i administracions i que reforçarà la recerca en salut cerebral, «un àmbit estratègic per al Govern de la Generalitat, ja que impacta en la cohesió i sostenibilitat de la societat». 

Finalment, la presidenta de la Diputació, Lluïsa Moret, s’ha referit al BCAN com «un projecte de país amb ambició internacional, que acollirà el millor talent amb una causa comuna: estudiar la magnífica caixa que és el cervell humà». «La Diputació està al servei del territori i de la ciutadania; tenim l’obligació de col·laborar i garantir el dret a la salut des de la recerca, l’assistència i la prevenció», ha conclòs. 

L’aposta per una medicina cerebral personalitzada

El BCAN representa l’aposta més ambiciosa del sistema de recerca català per liderar la transició cap a una medicina cerebral personalitzada i una innovació tecnològica d’alt impacte social. Serà un motor de recerca, desenvolupament i innovació en l’àmbit de la neurociència aplicada al sistema sanitari i oferirà solucions tangibles per als reptes de salut i benestar del segle XXI, en àrees com la salut mental en l’adolescència i l’era digital, patologies derivades de la neurodegeneració i l’envelliment, i malalties com ara la depressió o l’ansietat, entre d’altres.

El centre incorporarà infraestructures tecnològiques úniques a l’Estat espanyol, fet que posicionarà Barcelona com un pol d’atracció de talent internacional i un motor econòmic basat en la neurotecnologia. El BCAN integrarà disciplines com la neuroenginyeria i la neurociència computacionals, i es planteja com un espai d’alta especialització amb instal·lacions i laboratoris singulars a escala internacional, equipaments només disponibles en un nombre molt reduït de centres de recerca al món.

Un centre científic en un edifici de valor patrimonial i artístic

El BCAN s’ubicarà a l’antic teatre del Campus Mundet, edifici propietat de la Diputació de Barcelona i cedit a la Universitat de Barcelona. Construït l’any 1957, el teatre va ser en el seu moment la sala més gran de Barcelona, amb capacitat per a 1.300 persones, i va formar part de la vida cultural del complex assistencial de les Llars Mundet.

El projecte de rehabilitació, a càrrec de Barceló Balanzó Arquitectes i Scob Arquitectura i Paisatge, respectarà l’estructura arquitectònica original i preservarà els elements característics de la sala, com la graderia i la configuració espacial. També es conservaran i restauraran les obres d’art integrades a l’edifici, entre les quals destaquen les peces de Josep Guinovart, Armand Olivé i Julio Bono. Aquest patrimoni artístic es mantindrà visible dins del nou projecte, i garantirà la continuïtat simbòlica entre la memòria cultural de l’espai i el seu nou ús científic.

La intervenció incorporarà criteris d’eficiència energètica, sostenibilitat ambiental i flexibilitat funcional per assegurar que l’equipament pugui adaptar-se a les necessitats futures de la recerca.