Edicions UB publica l’obra de referència per a l’estudi de la literatura del nostre temps

Els dos volums de la sèrie Literatura Catalana de la Postmodernitat, amb edició de Jordi Marrugat, Víctor Martínez Gil i Núria Santamaria, inauguren la primera història general de la literatura catalana produïda entre els anys seixanta i l’actualitat.

Els dos volums de la sèrie Literatura Catalana de la Postmodernitat, amb edició de Jordi Marrugat, Víctor Martínez Gil i Núria Santamaria, inauguren la primera història general de la literatura catalana produïda entre els anys seixanta i l’actualitat.
Edicions de la Universitat de Barcelona i Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona publiquen els dos primers volums de la sèrie Literatura Catalana de la Postmodernitat, la primera història general de la literatura catalana produïda entre els anys seixanta del segle XX i l’actualitat. Aquesta obra de referència ofereix una base sòlida per entendre la producció literària dels autors d’aquesta etapa i situa per primera vegada en el marc internacional els estudis literaris catalans d’aquest període. S’hi exposen els principals debats i processos de constitució, canvi, desenvolupament i variació d’una de les èpoques —iniciada l’any 1968— més fecundes de les lletres catalanes. A la introducció, els coeditors exposen la intenció de l’obra: «No sabem quines divisions i interpretacions del passat farà el futur, però el que proposem és mirar els debats i les estètiques actuals des de les estètiques que van sorgir amb la superació del moviment modern i que continuem trobant en el dia a dia».
Escrita per més de mig centenar d’especialistes, l’obra s’organitza en set parts distribuïdes en dos volums. En el primer, Transformacions, marcs i gèneres narratius, s’analitza com es construeix la literatura catalana postmoderna, tant en termes de creació com d’establiment d’una xarxa institucional que respon al nou context cultural, propi i internacional, i tot seguit s’estudien els gèneres narratius. En el segon, Gèneres de no-ficció, poesia, literatura dramàtica, experimentalisme i recepció, es tracten la no-ficció, la poesia, la dramatúrgia, l’experimentalisme i els principals episodis de recepció i traducció de literatura estrangera al català.
Jordi Marrugat és doctor en Estudis Hispànics per la Universitat de Sheffield i en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor de la UB i codirector de la revista Els Marges, va codirigir dos volums de la nova Història de la literatura catalana (2020-2022). A més d’articles i crítiques sobre autors i obres postmoderns, ha escrit panorames generals de la literatura d’aquesta època (a Edicions UB va publicar Narrativa catalana de la postmodernitat el 2014).
Víctor Martínez Gil és catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en literatura contemporània, ha participat en la coordinació de l’edició crítica de l’obra completa de Salvador Espriu. També s’ha dedicat a l’estudi de les relacions literàries entre Catalunya i Portugal amb llibres com ara El naixement de l’iberisme catalanista (1997) i traduccions d’autors portuguesos. És editor, entre d’altres, dels reculls Narracions extraordinàries (2017), de Joan Santamaria, i Una terra, més enllà: històries catalanes de ciència-ficció durant la guerra freda i el franquisme (2023).
Núria Santamaria és professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha desenvolupat la seva recerca en l’àmbit de les arts escèniques dels segles XX i XXI, a escala nacional (amb l’estudi d’autors i fenòmens com ara Joaquim Montero, Josep M. Millàs-Raurell, Josep M. de Sagarra, Joan Brossa, el teatre de masses del Paral·lel o el teatre de postguerra) i internacional (amb l’estudi de figures com Samuel Beckett o Josephine Baker). Ha exercit de crítica teatral a L’Avenç.