LʼIEC premia quatre estudis de la UB
Avui, divendres 22 dʼabril, a les 11:30, lʼInstitut dʼEstudis Catalans (IEC) ha lliurat els Premis Sant Jordi 2022 a la seva seu de la Casa de Convalescència (carrer del Carme, 47, de Barcelona). Corresponents al XCI Cartell de premis i de borses dʼestudi, aquests guardons distingeixen obres i investigadors de tots els àmbits de la ciència i la cultura catalanes.
Els Premis Sant Jordi, instituïts el 1914, constitueixen la tradició més antiga de lʼIEC i contribueixen a assolir la finalitat de la institució de promoure la recerca científica, lʼalta cultura i la llengua catalana.
Avui, divendres 22 dʼabril, a les 11:30, lʼInstitut dʼEstudis Catalans (IEC) ha lliurat els Premis Sant Jordi 2022 a la seva seu de la Casa de Convalescència (carrer del Carme, 47, de Barcelona). Corresponents al XCI Cartell de premis i de borses dʼestudi, aquests guardons distingeixen obres i investigadors de tots els àmbits de la ciència i la cultura catalanes.
Els Premis Sant Jordi, instituïts el 1914, constitueixen la tradició més antiga de lʼIEC i contribueixen a assolir la finalitat de la institució de promoure la recerca científica, lʼalta cultura i la llengua catalana.
El Premi Modest Reixach de la Societat Catalana de Sociolingüística per a un treball de recerca o dʼassaig sociolingüístic ha estat per als professors de la Facultat de Filologia i Comunicació Emili Boix Fuster i Maria Pilar Perea per lʼobra que van coordinar el 2020, Llengua i dialectes: esperances per al català, el gallec i el basc (Edicions UB). Aquest treball recull les contribucions que es van presentar al 25è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 25). A més de les aportacions a la trobada, centrades exclusivament en el català, el llibre inclou dues noves contribucions que examinen lʼestat del basc i del gallec des de lʼòptica integrada de la sociolingüística i de la dialectologia.
El Premi IEC de la Secció Històrico-Arqueològica Jaume Vicens i Vives dʼHistòria Contemporània, destinat a la millor tesi doctoral o el millor treball de recerca sobre història política, social, econòmica i cultural de les terres de llengua catalana als segles xix i xx, ha recaigut en Un gresol dʼintel·lectualitat. La Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, 1902-1973. Aquest estudi, en curs de publicació a Edicions UB, és obra del professor de la Facultat de Geografia i Història Agustí García Larios.
El Premi IEC de la Secció Filològica Lluís Nicolau dʼOlwer de Filologia a la millor tesi doctoral o al millor treball de recerca sʼha atorgat a Mireia Sopena Buxens, cap de la Secció dʼEdició dʼEdicions UB per la tesi La Selecta, centre de lʼedició i de la vida literària (1943-1962). Aquesta obra reconstrueix la singladura de lʼempresa que va liderar la recuperació del públic lector, i presenta una mirada diacrònica i sincrònica de la història editorial a través de la xarxa de relacions que va articular el seu fundador. Va ser gràcies a la tenacitat de Josep M. Cruzet i del concurs de professionals, avaladors i mecenes que aquesta empresa editora assolí una categoria literària mai vista fins aleshores i esdevingué un dels principals referents editorials del segle xx.
El Premi Eduard Valentí de la Societat Catalana dʼEstudis Clàssics a un treball inèdit dʼestudi i recerca sobre qualsevol aspecte relatiu als estudis clàssics ha estat per al professor de la Facultat de Filologia i Comunicació Eloi Creus Sabater per Riure en vers: cap a una traducció poètica dʼAristòfanes. En aquesta tesi es reconsidera la noció de la traducció com a interpretació i es presenta una traducció rítmica al català dʼEls ocells dʼAristòfanes que es val ella mateixa com a text autònom, amb criteris semblants als que sʼapliquen, correntment, a la traducció de clàssics moderns.