Lʼexposició «Tresors del coneixement. Arbor Scientiae», llavor del futur museu de la Universitat de Barcelona

«Volem ser la universitat centenària, la que faci coses que les altres no puguin ser», va afirmar el rector. «Totes les universitats catalanes tenen una reputació, però nosaltres estem obligats a aportar a més allò que sovint va associat a les institucions centenàries: prestigi», va continuar. El rector també va destacar que la inauguració de «Tresors del coneixement. Arbor Scientiae» és el primer acte de celebració «després dʼuna setmana tràgica per a la Universitat, i també per al món», en referència a lʼaccident dʼautobús succeït a Freginals (Montsià) i als atemptats de Brussel·les.

La vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura, Lourdes Cirlot, també va referir-se al projecte del museu i va dir que lʼexposició al MHC «és la llavor del futur museu de la Universitat de Barcelona, destinat a donar a conèixer una part molt important del patrimoni de la institució». «El patrimoni de la Universitat és fins i tot desconegut per a molts dels seus membres; és immens i ric». Va assenyalar que la mostra al MHC té un contingut petit en proporció al patrimoni universitari, «però molt significatiu».

Per la seva part, el director general dʼArxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, Jusèp Boya, va referir-se també al futur museu de la Universitat de Barcelona i va afirmar que «el govern del país estarà al costat de la Universitat per desenvolupar el projecte i potenciar aquesta idea de Catalunya culta que fa del patrimoni signe dʼidentitat del país». També va intervenir la directora en funcions del MHC Margarida Sala, que va assenyalar que la mostra «dóna continuïtat als vincles entre el MHC i la Universitat». «El Museu valora lʼoportunitat que ens dóna aquesta exposició per treballar amb la universitat degana del nostre país, paradigma del centre del saber, amb un fons patrimonial comparable a les més destacades del món».

«Tresors del coneixement. Arbor Scientiae» és la primera mostra dedicada a explicar la tasca realitzada al llarg dels segles, i en lʼactualitat, per la Universitat de Barcelona com a generadora i transmissora del coneixement a la societat. Presenta la UB com a exemple simbòlic del coneixement i paradigma del centre del saber, una funció cabdal de la Universitat que sʼil·lustra mitjançant objectes del patrimoni centenari que posseeix la institució.

El recorregut per la mostra, que es podrà veure fins al 22 de maig, sʼinicia amb un exemplar del llibre de Ramon Llull Arbre de la ciència (Arbor scientiae) imprès lʼany 1515 i que es conserva al fons de reserva del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB. També sʼhi poden contemplar minerals de la Facultat de Geologia, peces del Museu de la Farmàcia Catalana, obres dʼautors contemporanis de la col·lecció de la Facultat de Belles Arts, instruments científics antics del Museu de la instrumentació de la Facultat de Biologia, i objectes procedents de la col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA), entre moltes altres peces interessants.

Els àmbits de lʼexposició

Tal com sʼexplica en el primer àmbit de la mostra, la Universitat de Barcelona ha contribuït al coneixement humà «gràcies a lʼabast generalista del seu saber, al pes de la tradició i al compromís ineludible de futur, tot representant lʼinici dʼun procés continu de construcció de coneixement que no sʼatura». En aquest apartat, en què es tracta dels orígens històrics, el futur i els objectius principals de la institució, es poden veure, entre molts altres objectes, el Llibre de Consolat dels fets marítims, imprès el 1592, un fragment de meteorit del planeta Mart, un dibuix original de lʼartista Bill Viola, o la maça de plata que simbolitza el poder i autoritat del rector i la continuïtat de la tradició universitària. Aquests elements del patrimoni serveixen per reflexionar, mitjançant textos i recursos audiovisuals, sobre el dret a ser avaluat de manera justa, les noves fronteres del coneixement per a la humanitat, o el concepte de tradició.

El segon àmbit de la mostra es dedica a la recerca com a generació de coneixement. Es parla de la creació artística a partir dʼobjectes que fan referència a grans artistes vinculats a la UB com ara Dalí, Miró i Gaudí. En referència a les fonts del coneixement, els visitants podran contemplar diversos dibuixos i quaderns de camp de lʼetòleg Jordi Sabater Pi. Mitjançant la mostra de cartells editats durant la Guerra Civil i de moviments dʼoposició al franquisme, pertanyents al fons del CRAI Pavelló de la República, també es mostra com les influències de tot tipus que es donen en una època determinada marquen decisivament la trajectòria dels processos de recerca.

El tercer àmbit, «La transmissió del coneixement: lʼeducació, la comunicació i la informació», aplega peces dʼantic instrumental científic de diverses facultats, així com diferents recursos audiovisuals i fotografies que posen de manifest la transmissió de valors i la responsabilitat de qui ensenya i qui aprèn. Aquests recursos sʼacompanyen amb un monitor des del qual el visitant pot accedir al Museu Virtual de la Universitat Barcelona.

Finalment, el darrer apartat està dedicat al factor humà. Hi trobem representat un grup de personatges dʼespecial rellevància que han estat o estan vinculats a la UB en representació del conjunt del patrimoni humà de la institució. La mostra es clou amb un audiovisual integrat per curtes entrevistes de vídeo a membres dels diferents col·lectius de la comunitat universitària que contribueixen a configurar el caràcter de la institució.

Lʼacord de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i el Museu dʼHistòria de Catalunya

La mostra té lloc en el marc dʼuna col·laboració entre les dues entitats per als propers quatre anys. El conveni signat, que preveu lʼorganització conjunta dʼuna exposició anual sobre el patrimoni artístic i cultural de la UB des dʼara fins al 2019, té la voluntat de potenciar i aprofundir en la divulgació del patrimoni, la ciència, lʼart i la cultura, àmbits naturals a les dues institucions.