Les relacions intel·lectuals entre Catalunya i França, objecte dʼestudi dʼun simposi organitzat per la UB
París ha estat una referència ineludible per a Barcelona a finals del segle XIX i principis del XX, fins al punt que va marcar profundament el seu model urbà, de ciutadania i de camp literari i intel·lectual. La major part dels grans escriptors catalans han passat en algun moment per París, ja sigui com a corresponsals, com a viatgers o com a exiliats. Estudiar i donar a conèixer les relacions intel·lectuals entre Catalunya i França, a través de les seves capitals, és lʼobjectiu del simposi internacional «Barcelona-París. Relacions intel·lectuals i capitals culturals (1880-1950)», que organitzen la Universitat de Barcelona i el Museu dʼHistòria de Barcelona (MUHBA) del 6 al 8 de maig. Les jornades, que tindran lloc a les instal·lacions del MUHBA, continuaran amb un segon simposi que es farà a lʼInstitut dʼEstudis Avançats de París del 30 de setembre al 2 dʼoctubre.
París ha estat una referència ineludible per a Barcelona a finals del segle XIX i principis del XX, fins al punt que va marcar profundament el seu model urbà, de ciutadania i de camp literari i intel·lectual. La major part dels grans escriptors catalans han passat en algun moment per París, ja sigui com a corresponsals, com a viatgers o com a exiliats. Estudiar i donar a conèixer les relacions intel·lectuals entre Catalunya i França, a través de les seves capitals, és lʼobjectiu del simposi internacional «Barcelona-París. Relacions intel·lectuals i capitals culturals (1880-1950)», que organitzen la Universitat de Barcelona i el Museu dʼHistòria de Barcelona (MUHBA) del 6 al 8 de maig. Les jornades, que tindran lloc a les instal·lacions del MUHBA, continuaran amb un segon simposi que es farà a lʼInstitut dʼEstudis Avançats de París del 30 de setembre al 2 dʼoctubre.
Tal com diu Antoni Martí Monterde, professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UB i coordinador dʼaquest simposi, «les ciutats són el lloc per excel·lència dʼacumulació de capital cultural». «A través dʼaquest simposi volem analitzar la transferència cultural que sʼha produït entre les cultures francesa i catalana, sobretot vinculada a la literatura i a les ciutats», explica el professor de la UB.
La jornada del 6 de maig tractarà temes com ara lʼafer Dreyfuss i el seu impacte en la cultura catalana de principis del segle XX, una comparativa entre Narcís Oller i Émile Zola o una anàlisi dʼEugeni dʼOrs. Les jornades del 7 i 8 de maig abordaran, entre altres aspectes, figures com ara Gaziel, Alfons Maseras o Eugeni Xammar.
D'altra banda, en el marc del simposi, el dimecres 6 de maig a les 19.15 h es presentarà el llibre Qui acusa? Figures de lʼintel·lectual europeu, a cura dʼAntoni Martí Monterde i Bernat Padró Nieto (ed.).
El simposi lʼinaugurarà el vicerector de Comunicació i Projecció de la UB, Pere Quetglas.