Les espècies omnívores són les més resistents als efectes del foc

L'estudi avalua els canvis en la composició i abundància de 274 espècies animals després dels incendis de l'agost del 2003 al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Foto: Eduardo Mateos
L'estudi avalua els canvis en la composició i abundància de 274 espècies animals després dels incendis de l'agost del 2003 al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Foto: Eduardo Mateos
Recerca
(18/03/2014)

Les espècies omnívores són les que resisteixen millor els efectes dʼun incendi forestal, segons les conclusions dʼun estudi publicat a la revista PLOS ONE que té com a autors principals els investigadors Eduardo Mateos, del Departament de Biologia Animal de la UB, i Xavier Santos, del Centre dʼInvestigació en Biodiversitat i Recursos Genètics (Universitat de Porto, Portugal). També signen el treball els professors Antoni Serra, del mateix Departament de Biologia Animal de la UB; Teresa Sauras Yeras i Ramon Vallejo, tots dos del Departament de Biologia Vegetal de la UB, i Santiago Sabaté, del Departament d'Ecologia de la UB i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), entre altres experts.

L'estudi avalua els canvis en la composició i abundància de 274 espècies animals després dels incendis de l'agost del 2003 al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Foto: Eduardo Mateos
L'estudi avalua els canvis en la composició i abundància de 274 espècies animals després dels incendis de l'agost del 2003 al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Foto: Eduardo Mateos
Recerca
18/03/2014

Les espècies omnívores són les que resisteixen millor els efectes dʼun incendi forestal, segons les conclusions dʼun estudi publicat a la revista PLOS ONE que té com a autors principals els investigadors Eduardo Mateos, del Departament de Biologia Animal de la UB, i Xavier Santos, del Centre dʼInvestigació en Biodiversitat i Recursos Genètics (Universitat de Porto, Portugal). També signen el treball els professors Antoni Serra, del mateix Departament de Biologia Animal de la UB; Teresa Sauras Yeras i Ramon Vallejo, tots dos del Departament de Biologia Vegetal de la UB, i Santiago Sabaté, del Departament d'Ecologia de la UB i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), entre altres experts.

 
Lʼestudi avalua els canvis en la composició i abundància de 274 espècies animals després dels incendis de l'agost del 2003 al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i sʼha desenvolupat en el marc d'un projecte sobre el seguiment integral de la recolonització faunística posterior a l'incendi en aquesta zona del parc.
 

Després de l'incendi forestal

El nou treball compara per primer cop la resposta al foc de comunitats de diverses espècies animals (cargols, aranyes, escarabats, formigues, saltamartins, xinxes, ocells i rèptils). L'estudi també ha permès analitzar algunes de les causes que poden explicar la resposta de les espècies, com ara el tipus de dieta i la seva mobilitat.
 
Segons els autors, les espècies omnívores són més resilients al foc, probablement a causa de la seva capacitat d'adaptar la dieta als recursos disponibles, que varien entre zones cremades i no cremades. Sorprenentment, lʼestudi també constata que les espècies que han variat més la seva composició poblacional abans i després de lʼincendi són, d'una banda, les de més mobilitat —com ara els ocells, que fugen a altres zones no cremades—, i d'altra banda, les de menor mobilitat, com per exemple els cargols, que no troben amagatalls i moren calcinats.
 
Segons el professor Eduardo Mateos, «en les pràctiques de gestió postincendi de les àrees naturals, cal considerar lʼestret vincle entre la vegetació i les comunitats animals». L'expert assenyala que «si el principal objectiu dels gestors de les àrees protegides és maximitzar la biodiversitat, el manteniment de l'heterogeneïtat del paisatge en forma de mosaics seria la pràctica més adient en gestió, tal com demostra l'estudi».
 
En contra de la percepció general, el treball també mostra que el foc no és estrictament destructor de la natura; l'eliminació d'algunes espècies ha permès que n'apareguin d'altres, que en alguns casos presenten un interès de conservació més elevat. Aquest seria el cas del cargol Xerocrassa montserratensis i de la perdiu vermella Alectoris rufa, dues espècies de gran interès de conservació que han aparegut després dels focs a lʼàrea estudiada.
 
En l'estudi també hi han participat investigadors i tècnics de la UAB, la UdG, el CREAF, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, així com de lʼEstació Experimental de Zones Àrides (EEZA), la Fundació Centre dʼEstudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), l'Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya.