Les dotze raons per les quals el reciclatge del plàstic no funciona
Jordi Díaz Marcos
Facultat de Química
Com a bons ciutadans, anem omplint amb disciplina el recipient groc que ens proporciona la ciutat amb envasos, safates, ampolles, papers de plàstic... Cada setmana sembla que s’omple més ràpid. I, tard o d’hora, apareix el dubte incòmode: Serveix realment d’alguna cosa, tot aquest esforç?
És probable que molts ens hàgim respost «segurament, no», amb una barreja d’escepticisme i resignació. Aquesta sensació és cada vegada més comuna, i les dades no ajuden a dissipar-la. A Europa amb prou feina es recicla al voltant del 15 % dels plàstics, i als Estats Units la xifra cau fins al 9 %. La resta de plàstics acaben incinerats, enterrats o, en el pitjor dels casos, dispersos en el medi ambient.
La pregunta, per tant, no és si el reciclatge del plàstic presenta problemes, sinó per què està fallant un sistema en el qual fa dècades que confiem.
Aquest article s’ha publicat originalment a The Conversation