Lʼedició de lʼobra mèdica completa dʼArnau de Vilanova arriba al dotzè volum

Aquest volum aplega les edicions dels dos comentaris coneguts d'Arnau de Vilanova a sengles aforismes dʼHipòcrates, un dels quals és, precisament, lʼevocador i arxiconegut que comença dient «Ars longa, vita brevis...». També inclou informació sobre el desenvolupament intel·lectual de lʼautor, que en aquells moments ensenyava a Montpeller. En el primer comentari, el de l'aforisme II.34, sembla que lʼautor encara creu que la medicina pot arribar a establir regles terapèutiques amb validesa general, mentre que en el segon, relatiu a l'aforisme «Vita brevis [...]» fa la impressió que sʼha tornat més desconfiat i que és conscient de la contingència de la pràctica mèdica, la qual cosa evidencia que en la dècada de 1290 havia madurat com a metge pràctic.

La Universitat de Barcelona i la Fundació Noguera, amb la col·laboració de Pagès Editors, publiquen des de 1992 les Obres Mèdiques Completes dʼArnau de Vilanova, una figura cabdal en la història del país, comparable a la de Ramon Llull. Aquest projecte editorial, que consta de vint volums, especialistes destacats de lʼàmbit internacional fan una edició crítica i una anàlisi pluridisciplinària de l'obra dʼaquest gran metge, científic i humanista català que va marcar un dels moments culminants de la medicina universitària llatina anterior a la Pesta Negra de 1348.

Lʼedició completa de lʼobra mèdica dʼArnau de Vilanova és un projecte que ve de lluny: lʼiniciaren lʼany 1975 els historiadors de la medicina Luis García Ballester (1939-2000), Juan Antonio Paniagua (1920-2010) i el professor emèrit de la Universitat de Carolina del Nord Michael R. McVaugh, que actualment hi continua al capdavant, juntament amb Pedro Gil Sotres (Universitat de Navarra), Fernando Salmón i Jon Arrizabalaga. Cada volum inclou lʼedició crítica dʼuna obra mèdica dʼArnau que es prepara sobretot a partir dels manuscrits medievals preservats a diferents biblioteques del món. Aquesta edició llatina inclou un ampli estudi introductori en anglès, traduït al català, a més dʼun triple índex (terminològic, topoonomàstic i de manuscrits).

El professor Paniagua, influït per Pedro Laín Entralgo, que el va animar a estudiar la figura dʼArnau de Vilanova, va iniciar la seva recerca lʼany 1956 a París convençut que calia estudiar la tradició manuscrita de les seves obres per desposseir-les de la multitud de atribucions dubtoses i dels aspectes més pròxims a l'esoterisme i les «arts ocultes». Allí va prendre contacte amb els historiadors de la ciència medieval que, acabada la Segona Guerra Mundial, construïen la disciplina des noves bases documentals. Les seves investigacions heurístiques el van portar a demostrar que gran part de les obres assignades al metge medieval eren apòcrifes. El 1974 els tres editors fundacionals van gestar un projecte internacional d'edició crítica i estudi de les obres mèdiques dʼArnau de Vilanova amb lʼobjectiu de donar-les a conèixer allunyant-se de l'embolcall mític amb què l'havia cobert la posteritat. Fins a la data dʼavui, un bon no s'han publicat dotze volums -tres dels quals són dobles-, a càrrec d'un bon nombre d'investigadors europeus i nord-americans de disciplines diverses.

A banda de les traduccions, Vilanova conreà la majoria dels gèneres de la literatura mèdica de lʼèpoca, tant teòrica com pràctica: el comentari a les autoritats, el tractat teòric, lʼaforisme, la summa o compendi, el consilium o tractament específic adreçat a un pacient determinat, la monografia especialitzada en una malaltia i el regiment de sanitat. A partir de les referències internes o externes i dʼalgunes datacions explícites, els estudiosos han elaborat una cronologia aproximada dels escrits mèdics arnaldians. Tanmateix és difícil dʼestablir ja que, a diferència dels seus escrits religiosos, en la major part dʼaquests textos no consta l'any de composició. D'altra banda, la fama d'Arnau de Vilanova com a metge va fer que durant segles se li atribuïssin moltes obres anònimes o d'altres autors menys coneguts, de lʼàmbit de la medicina i també d'altres sabers, com lʼoniromància, lʼagronomia o lʼalquímia. Gràcies a la recerca que sʼha dut a terme darrerament, sʼha esporgat el corpus arnaldià de la majoria d'aquests apòcrifs. Així i tot, encara resten algunes obres l'autenticitat de les quals continua en discussió.

Arnau de Vilanova (c. 1240-1311), conegut en la seva època com a «metge de reis i papes», és sens dubte un dels personatges més atractius de la nostra història. Va ser un dels metges més destacats del seu temps per la seva obra, docència universitària i activitat professional. Teòleg controvertit, blasmat i perseguit pels teòlegs oficials, també fou apreciat i seguit pels corrents més reformistes. Els reis i papes de l'època seʼn disputaven els serveis mèdics i li encomanaven missions diplomàtiques. Un cop mort, una sentència eclesiàstica va condemnar algunes de les seves tesis teològiques, que van caure en l'oblit. En canvi, la fama com a metge no va parar de créixer amb el temps, i la seva figura va esdevenir llegendària. Lʼobra mèdica de Vilanova va marcar un dels punts culminants de la medicina universitària llatina, un model hegemònic de pràctica i ensenyament mèdics que fou vigent durant més de 300 anys a Occident. Així mateix, Arnau de Vilanova fou cèlebre pel seu compromís amb les crítiques polítiques i eclesiàstiques de lʼèpoca i per la seva teologia heterodoxa.

La Fundació Noguera, creada al 1976 pel notari Raimon Noguera i que actualment presideix Juan José López Burniol, té com a objectiu recopilar i editar els fons notarials antics per donar a conèixer la formació i l'evolució del dret català al llarg dels segles, i també de donar suport a activitats de cooperació conjunta amb altres entitats i institucions en projectes afins als seus objectius.