Lʼeconomia vista pels clàssics de la literatura universal
Literatura i economia, de Joaquim Perramon (ed.), reuneix els treballs de diversos economistes, advocats, filòsofs, filòlegs i historiadors que ens descobreixen el rerefons econòmic dʼalguns dels clàssics de la literatura universal —des del Plutos, dʼAristòfanes, fins a El gran Gatsby, de F. Scott Fitzgerald—, en un itinerari que ens introdueix de manera amena tant en la literatura com en lʼeconomia.
Literatura i economia, de Joaquim Perramon (ed.), reuneix els treballs de diversos economistes, advocats, filòsofs, filòlegs i historiadors que ens descobreixen el rerefons econòmic dʼalguns dels clàssics de la literatura universal —des del Plutos, dʼAristòfanes, fins a El gran Gatsby, de F. Scott Fitzgerald—, en un itinerari que ens introdueix de manera amena tant en la literatura com en lʼeconomia.
Lʼobra, que es presentarà el dimecres 30 de novembre a lʼAuditori del Col·legi dʼEconomistes de Catalunya (pl. Gal·la Placídia, 32), té lʼorigen en els Seminaris de Finances del Grup de Recerca d'Anàlisi Financera i de la Incertesa (IAFI) de la Universitat de Barcelona, i en la Tertúlia dʼEconomia i Literatura que organitza lʼeconomista Joaquim Perramon a lʼAteneu Barcelonès. Aplega articles de dotze especialistes que, a través de lʼanàlisi dʼexemples molt diversos —des de clàssics de la literatura com ara Cervantes, Goethe, Twain, Oller, Pérez Galdós i Brecht, fins a obres dʼaltres àmbits, com el periodisme i el cinema— expliquen fins a quin punt lʼeconomia està present en la literatura de totes les èpoques.
Jules Verne, agent de borsa; Goethe, com a ministre de finances; Balzac, admirat per Karl Marx; Narcís Oller i la febre de lʼor; Mark Twain i el poder dʼun sol bitllet de banc; Rafael Chirbes i la bombolla immobiliària; Petros Màrkaris i els assassinats en temps de crisi; Aristòfanes i la Fortuna; Josep Pla i la dèria per la inflació; el Petit Príncep i lʼessència del màrqueting. Els escriptors no creen models econòmics, però construeixen mons en què lʼeconomia nʼés el fil conductor. I malgrat que lʼeconomia pot ser força enrevessada, la visió que en tenen els autors literaris en certs aspectes ha estat més il·luminadora que la teoria econòmica, que ha anat evolucionant segons els temps i les circumstàncies, mentre que la visió dels clàssics resta immutable.
Al final del llibre sʼofereix una breu nota biogràfica dels autors —Guifré Belloso, Francesc Cabana, Joan Cano, Ricard Fernández Ontiveros, Andreu Grau, Joaquim Gestí, Francesc Mercadé Durà, Lluís Miret, Jordi Pascual Escutia, Joaquim Perramon, Iu Pijoan i Font, i Loreto Vilar— i una relació de referències bibliogràfiques dels treballs citats als capítols, així com de llibres que sʼhan considerat dʼinterès per la temàtica.
Literatura i economia és el darrer títol de la col·lecció Economia UB dʼEdicions de la Universitat de Barcelona, que fins ara ha publicat els llibres següents: Matemàtica financera. Anàlisi dʼoperacions de finançament, de Carmen Badía, Merche Galisteo, M. Àngels Pons, Teresa Preixens i Francisco Javier Sarrasí; La crisis del euro y su impacto en la economía y la sociedad, de Carlos Encinas (coord.), Juan Tugores, Elisenda Paluzie, Nicholas Tsounis, George Polychronopoulos, José Francisco Reyes i Oscar Ugarteche; Autonomía y equidad en la financiación municipal: dos principios compatibles, de Maite Vilalta (ed.); De nuestros impuestos y su administración. Claves para una mejor administración fiscal —guardonat amb el Premi Joan Sardà Dexeus al millor llibre dʼeconomia i empresa 2016—, de José M. Durán i Alejandro Esteller (ed.); Mathematics for economics and business, de Roman Adillon, Mikel Álvarez, Dolors Gil i Lambert Jorba, i El Banc de Barcelona, 1874-1920. Decadència i fallida, de Yolanda Blasco-Martel i Carles Sudrià i Triay.