Lʼautonomia universitària, amenaçada per la política i la llei de dades de la UE?
Lʼarquitectura digital de les universitats depèn cada cop més de les plataformes dominants dʼempreses privades. Alhora, no és clar fins a quin punt la legislació europea de dades que sʼestà debatent actualment afecta les universitats. Els rectors dels centres que integren la Lliga dʼUniversitats Europees de Recerca (LERU) han aprovat una declaració que planteja la necessitat de reconèixer la importància de les dades públiques, la seva governança i el seu accés, i que sʼadreça als actors implicats: legisladors, proveïdors digitals, universitats i indústria.
Lʼarquitectura digital de les universitats depèn cada cop més de les plataformes dominants dʼempreses privades. Alhora, no és clar fins a quin punt la legislació europea de dades que sʼestà debatent actualment afecta les universitats. Els rectors dels centres que integren la Lliga dʼUniversitats Europees de Recerca (LERU) han aprovat una declaració que planteja la necessitat de reconèixer la importància de les dades públiques, la seva governança i el seu accés, i que sʼadreça als actors implicats: legisladors, proveïdors digitals, universitats i indústria.
Cada cop més, les dades són el petroli que impulsa el desenvolupament de lʼeconomia, lʼacadèmia i les societats a tot el món. En aquest context, les universitats tenen un paper important. Són guardianes dʼuna cultura comuna del saber i un agent de nous coneixements. No obstant això, cada vegada depenen més de les empreses de plataformes dominants, que sʼhan convertit en motor del disseny dels entorns dʼaprenentatge i ensenyament de les universitats públiques. Aquestes empreses defineixen i dirigeixen les arquitectures digitals de les universitats a través del maquinari i el programari que creen, fet que limita els usuaris i proveïdors. Segons els rectors de la LERU, aquest model amenaça lʼautonomia institucional i la llibertat acadèmica, i danya el paper de la universitat en la societat.
La principal legislació europea de dades, actualment en marxa, està donant lloc a una pregunta clau: com afecten específicament a les universitats aquests nous marcs legals? La LERU tem que les universitats de la UE sʼequiparin a altres sectors del mercat. «És important que els interessos públics de les universitats quedin clarament diferenciats dels interessos privats de les empreses tecnològiques a lʼhora de redactar aquesta legislació», apunta el rector de la UB, Joan Guàrdia. «Les universitats han de ser reconegudes pel seu valor públic i ser considerades com a estructures essencials per a la societat», afegeix.
En aquesta declaració sobre les dades, la LERU fa una crida a tots els grups dʼinterès implicats en la redacció i desenvolupament de mesures perquè hi incloguin tant infraestructures com legislació que doni suport a lʼemmagatzematge públic i lʼaccés a les dades de recerca gestionades per universitats i per infraestructures públiques. També reclama impulsar les publicacions de recerca universitàries de lliure accés, així com la disponibilitat de totes les dades subjacents —des dʼalgoritmes fins a metadades i programari— sense embargament. Un altre punt que reclama és afavorir lʼentrada i el control de la universitat sobre les eines digitals dʼaprenentatge i de recerca, com ara les de gestió de la productivitat, els entorns dʼaprenentatge o les videoconferències. Segons el document, aquestes eines sʼhan de subministrar en part com a infraestructura pública i en part a través de la col·laboració amb empreses de plataforma.
Liderat per Paul Ayris, pro-vice-provost de lʼUniversity College de Londres, el document ha tingut el suport del Grup dʼInformació i Accés Obert de la LERU que lidera Ignasi Labastida, delegat del rector per a la ciència oberta.