Lʼaugment de la temperatura del mar amenaça les poblacions atlàntiques del petrell de Bulwer

El petrell de Bulwer (Bulweria bulwerii) és una au marina de vida pelàgica de la família dels procel·làrids que es nodreix de peixos, cefalòpodes i crustacis. A lʼoceà Atlàntic, lʼespècie nidifica als arxipèlags de la Macaronèsia, en especial en rocs costaners, illots i penya-segats marins. Prop de la meitat dels exemplars de les Açores i les illes Canàries migren cap a lʼAtlàntic sud, mentre que la resta dʼindividus dʼaquests arxipèlags i tots els ocells de Cap Verd passen la temporada no reproductora a lʼAtlàntic central.

Lʼestudi analitza els efectes del canvi climàtic en aquestes poblacions dʼaus marines dʼàrees temperades o tropicals. «Els efectes del canvi climàtic sempre sʼhan predit com a severs en els ambients polars, motiu pel qual la majoria dels treballs demogràfics sobre aus marines han prioritzat mostrejos en zones àrtiques o antàrtiques», detalla el professor Raül Ramos, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i lʼIRBio. «El nostre treball —afegeix lʼinvestigador— brinda lʼoportunitat de comprovar que lʼimpacte del canvi climàtic no només afectarà les espècies de latituds polars sinó també altres espècies circumscrites a ambients més tropicals».

Les poblacions de Cap Verd, les més vulnerables

Lʼarticle analitza lʼimpacte potencial de diversos factors —lʼaugment de la temperatura del mar, lʼíndex dʼoscil·lació de lʼAtlàntic nord, lʼíndex dʼoscil·lació del sud i el vent— sobre les poblacions de lʼAtlàntic nord. Lʼaugment de la temperatura de la superfície del mar és el factor que més influeix de manera negativa en la supervivència adulta de les tres poblacions diferenciades de petrell de Bulwer, segons les conclusions.

«El que es preveu és que la temperatura del mar pugui afectar les aus marines de manera indirecta però amb components comuns per a les tres poblacions. És a dir, no és que les aus puguin patir més o menys fred a causa del canvi climàtic, sinó que aquests efectes negatius podrien impactar a través de la xarxa tròfica. Així, la temperatura podria influir en la productivitat o lʼabundància de nutrients i plàncton a les principals zones dʼalimentació del petrell de Bulwer, i alteraria la densitat poblacional de les preses potencials dʼaquestes aus», explica la investigadora Marta Cruz-Flores (UB-IRBio), primera autora de lʼestudi.

Amb les previsions de lʼIPCC (2090-2100), la població tropical de Cap Verd seria la més afectada per lʼaugment de la temperatura del mar, i això sʼexplicaria per la confluència de diversos factors. «El primer factor, potser el més rellevant, és que les regions tropicals són les àrees en què els models de lʼIPCC preveuen un augment de les temperatures més acusat en qualsevol dels escenaris estudiats (2090-2100)», detalla el catedràtic Jacob González-Solís, cap del Grup dʼEcologia dʼAus Marines.

«En segon lloc, el rang de temperatures experimentades pels petrells dʼaquesta població és el més estret de tots —estan habituats a un marge de temperatures més estables— i qualsevol augment de la temperatura els podria pertorbar més. Finalment, la població tropical de Cap Verd és de caràcter resident —fa migracions a molt poca distància en comparació amb altres poblacions subtropicals i temperades de lʼespècie— i per això els exemplars estan influïts pel mateix hàbitat i condicions ambientals al llarg de lʼany».

Com sʼadaptarà el petrell de Bulwer al canvi climàtic?

En un escenari futur, les capacitats del petrell de Bulwer per pal·liar els efectes del canvi climàtic podrien centrar-se en la plasticitat de lʼespècie pel que fa a les estratègies dʼalimentació (per exemple, canviant dʼàrees) i lʼadaptació de les rutes migratòries.

«Les aus marines són molt longeves: poden viure entre 15 i 50 anys segons lʼespècie. Per això, enfront de qualsevol canvi mediambiental relativament brusc, els adults solen donar prioritat a la supervivència individual davant lʼesforç reproductor, per exemple. Així, tot i que el nostre treball prevegi un impacte sever del canvi climàtic en la supervivència de lʼespècie, és dʼesperar que la plasticitat individual dʼaquestes espècies permeti que els individus sʼadaptin als canvis per minvar els efectes de lʼimpacte climàtic en les seves poblacions», indica Raül Ramos.

El canvi climàtic no és lʼúnica amenaça sobre la conservació de lʼespècie arreu del món. De fet, és a terra ferma —en què les aus marines només crien— que els problemes per a la conservació de lʼespècie sʼagreugen. «La introducció o la presència de depredadors terrestres —rates, gats, etc.— que depreden els ous, els pollets o fins i tot els adults, posen en perill crític les poblacions dʼaquest petrell, tant a lʼoceà Atlàntic com al Pacífic i a lʼÍndic. Un altre problema greu és la disponibilitat dʼun hàbitat per nidificar —caus o forats en què els adults puguin fer la posta, incubar els ous, criar i alimentar els pollets—, en els pocs illots i illes deshabitades a les àrees en què es distribueix lʼespècie», apunten els experts.

Una amenaça global per a les aus marines

Altres espècies dʼaus marines dʼambients oceànics tropicals i subtropicals també podrien veureʼs afectades pels efectes indirectes de la temperatura descrits en aquest article. En podrien ser exemples els ocells de tempesta, les baldrigues i altres petrells que crien en arxipèlags del Carib o de la Macaronèsia.

En aquest context, lʼarticle fa valer la rellevància dels estudis metapoblacionals, que integren dades i informació de diverses poblacions dʼuna mateixa espècie per poder entendre de manera global els processos demogràfics a escala global. Els estudis demogràfics centrats en una determinada població, també de gran valor científic, solen ser poc concloents quan sʼanalitzen les tendències i amenaces que afecten una espècie en una localitat concreta, quan en realitat presenta una distribució àmplia.

«Per tant, tot i ser molt més costosos a escala econòmica, logística, temporal i personal, els estudis metapoblacionals com el que acabem de publicar resulten decisius per entendre com les espècies interactuen amb el medi, i així preveure les seves estratègies dʼadaptació davant el desafiament del canvi climàtic», conclou el professor Raül Ramos.

Article de referència:

Cruz-Flores, M.; Pradel, R.; Bried, J.; Militão, T.; C. Neves, V.; González-Solís, J.; Ramos, R. «Will climate change affect the survival of tropical and subtropical species? Predictions based on Bulwer's petrel populations in the NE Atlantic Ocean». Science of The Total Environment, juliol de 2022. DOI: 10.1016/j.scitotenv.2022.157352

Fotografies: Raül Ramos (UB-IRBio)