Lʼamazic, tercera llengua més parlada a Catalunya
Amb la col·laboració del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), Edicions UB ha publicat Gramàtica amaziga (2021), de Carles Múrcia, una descripció del diasistema amazic septentrional, que comprèn principalment els dialectes del Marroc i Algèria, i, en menor mesura, els de Tunísia i una part de Líbia. Lʼobra ofereix una proposta estandarditzadora que sʼinscriu plenament en lʼactual corrent dʼestandardització i normalització de la llengua amaziga al nord dʼÀfrica i a la diàspora.
Amb la col·laboració del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), Edicions UB ha publicat Gramàtica amaziga (2021), de Carles Múrcia, una descripció del diasistema amazic septentrional, que comprèn principalment els dialectes del Marroc i Algèria, i, en menor mesura, els de Tunísia i una part de Líbia. Lʼobra ofereix una proposta estandarditzadora que sʼinscriu plenament en lʼactual corrent dʼestandardització i normalització de la llengua amaziga al nord dʼÀfrica i a la diàspora.
A més de lʼexposició gramatical, el llibre explica aspectes geogràfics, demogràfics i sociolingüístics de la llengua amaziga; descriu lʼestratificació del lèxic amazic, i especifica els criteris dʼestandardització. Gramàtica amaziga sʼadreça no solament a lingüistes, sinó també a professors, escriptors, estudiants, traductors i a qualsevol lector interessat en la llengua amaziga i la realitat nord-africana.
El llibre inclou una interessant introducció en què es presenten els diferents dialectes de la llengua amaziga, que superen els vint milions de parlants i sʼestenen, de nord a sud, de la Mediterrània al Sahel, i dʼest a oest, de lʼoasi egipci de Siwa a lʼoceà Atlàntic. A més dʼabordar la persecució de la llengua amaziga als diferents països magribins i el seu més recent i gradual reconeixement, lʼobra repassa els vincles històrics i actuals entre els pobles amazic i català: des de la introducció del cristianisme a Catalunya, al segle IV dC, per part de missioners procedents de Cesarea de Mauritània, fins a les recents migracions de població magribina a Catalunya, passant per les migracions dʼamazics a al-Àndalus, lʼarribada de mercaders catalans al nord dʼÀfrica durant lʼèpoca medieval i moderna, o lʼarribada de menorquins, alacantins i rossellonesos a lʼAlgèria francesa durant el segle XIX.
Abans de centrar-se en la gramàtica, la introducció aborda els manlleus adoptats per lʼamazic de llengües antigues com el llatí, lʼegipci o el púnic, i ressegueix la gran influència de lʼàrab en tota mena de camps semàntics, tant durant els segles medievals i moderns com en lʼactualitat. Una influència que és conseqüència, primer, de la islamització, el mercat i la vida urbana i, posteriorment, de la dominació política. També sʼhi examinen els manlleus del francès i dʼaltres llengües europees a partir de lʼèpoca colonial, i que fan referència, especialment, als àmbits de la tecnologia i els mitjans de comunicació.
El gruix dʼaquesta obra, però, és la part de la gramàtica estàndard del diasistema amazic septentrional, és a dir, el de les variants parlades al Marroc, Algèria, Tunísia i el nord de Líbia, dʼon són, especialment en el cas del primer país, la immensa majoria dels amazics de Catalunya. Sʼhi troba la fonologia de la llengua, una reflexió aprofundida sobre la grafia de lʼamazic, la morfofonologia i un completíssim estudi de la morfosintaxi. Aquesta gramàtica entronca amb la gran tradició catalana de materials sobre la llengua amaziga, com el Diccionari català-amazic / amazic-català (2015), de Carles Múrcia i Salem Zenia, o les divuit unitats didàctiques dʼaprenentatge de la llengua amaziga, també editades per Carles Múrcia, en coautoria, el 2018. Amb la Gramàtica amaziga es fa un pas més cap a la normalització i estandardització dʼaquesta llengua.
Carles Múrcia és professor de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona. Autor de nombrosos estudis filològics i lingüístics, ha publicat sobre la llengua amaziga La llengua amaziga a lʼantiguitat a partir de les fonts gregues i llatines (2011), Diccionari català-amazic / amazic-català (amb Salem Zenia, 2015), De lʼalzina a la palmera. Recull de refranys amazics (2018) i les unitats didàctiques per a lʼaprenentatge de lʼamazic ⵜⵛ ⵡⴰⵡⵊⴹⵎ! (amb diversos coautors, 2018-2021). A més, és lʼinvestigador principal dʼAGDAL, un projecte de recerca del Ministeri de Ciència i Innovació que té com a objecte dʼestudi la toponímia nord-africana a partir de les fonts gregues i llatines.