La Universitat de Barcelona acull el Segon Congrés Mundial sobre Gaudí

Retrat d'estudi d'Antoni Gaudí fet pel fotògraf Leopoldo Rovira aproximadament l'any 1878.
Retrat d'estudi d'Antoni Gaudí fet pel fotògraf Leopoldo Rovira aproximadament l'any 1878.
Cultura
(05/10/2016)

Aquest dimecres, 5 d'octubre, han arrencat les sessions del Segon Congrés Mundial sobre Gaudí, organitzat per la Universitat de Barcelona i The Gaudí Research Institute (TGRI). La cimera científica, que té lloc fins divendres, dia 7, a lʼEdifici Històric de la Universitat, reuneix mig centenar de ponents de prestigi internacional de trenta països, que parlaran de la recerca a l'entorn de la figura i l'obra de l'arquitecte —en especial, el Parc Güell i la Torre Bellesguard—, així com de la seva projecció en els diferents àmbits del coneixement. Fins a 250 persones s'han inscrit com a assistents al congrés.

Retrat d'estudi d'Antoni Gaudí fet pel fotògraf Leopoldo Rovira aproximadament l'any 1878.
Retrat d'estudi d'Antoni Gaudí fet pel fotògraf Leopoldo Rovira aproximadament l'any 1878.
Cultura
05/10/2016

Aquest dimecres, 5 d'octubre, han arrencat les sessions del Segon Congrés Mundial sobre Gaudí, organitzat per la Universitat de Barcelona i The Gaudí Research Institute (TGRI). La cimera científica, que té lloc fins divendres, dia 7, a lʼEdifici Històric de la Universitat, reuneix mig centenar de ponents de prestigi internacional de trenta països, que parlaran de la recerca a l'entorn de la figura i l'obra de l'arquitecte —en especial, el Parc Güell i la Torre Bellesguard—, així com de la seva projecció en els diferents àmbits del coneixement. Fins a 250 persones s'han inscrit com a assistents al congrés.

En la roda de premsa de presentació, la vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la Universitat de Barcelona, Lourdes Cirlot, ha posat en relleu que Gaudí va ser un exemple dʼinterdisciplinarietat i va saber «trobar connexions entre les ciències pures i les humanitats». Després, sʼha referit a una vessant específica de Gaudí: lʼobra de lʼarquitecte vista pels artistes contemporanis, especialment del corrent del surrealisme. En aquest context, Cirlot ha esmentat les recerques del seu pare, el crític dʼart Eduardo Cirlot, i els seus treballs pioners sobre lʼobra de Gaudí, que seran el tema de la ponència de la catedràtica en el congrés.

Per la seva banda, el cofundador del TGRI, Pere Jordi Figuerola, ha destacat les múltiples recerques en diferents camps fetes gràcies a lʼextraordinària difusió del Primer Congrés Mundial sobre Gaudí del 2014. També s'ha fet ressò de la Càtedra Antoni Gaudí UB i dels projectes que lidera, en concret, els destinats a elaborar una Gaudipèdia, així com els estudis bàsics, amb participació d'experts internacionals de nombrosos àmbits, per aconseguir que lʼobra completa de Gaudí sigui declarada patrimoni de la humanitat. Arran de les sessions del congrés que van tenir lloc al mes de juny a Xangai, s'ha posat de manifest lʼinterès per la transferència de coneixements que Gaudí encara aporta avui en dia. En concret, Figuerola ha explicat que a la Xina lʼobra de Gaudí interessa «pel que té dʼinnovadora» i per la seva importància en la transferència de coneixement.

Lʼhistoriador nord-americà Conrad Kent també ha participat en la roda de premsa i ha explicat algunes dades de la seva recerca sobre el Parc Güell, «un dels espais públics més interessants del segle XX». Ha assenyalat que li fan «molta pena» les destrosses que ha observat en alguns indrets del parc i que, a causa de la mala conservació, lʼobra de Gaudí ha perdut «subtilesa». «Catalunya hauria de fer més per protegir el que hi ha de Gaudí», ha conclòs.