La UB obté prop de 9 M€ per instal·lar el primer aparell de ressonància magnètica nuclear de molt alt camp de lʼEstat

L’RMN és una de les eines més versàtils en biomedicina i biotecnologia. Imatge: O. Marimon et al. <i>Nat. Com.</i> (2016)
L’RMN és una de les eines més versàtils en biomedicina i biotecnologia. Imatge: O. Marimon et al. Nat. Com. (2016)
Institucional
(03/11/2021)

Segons la resolució provisional de la darrera convocatòria dʼInfraestructures Científiques i Tecnològiques Singulars (ICTS), la Universitat de Barcelona ha rebut 8.922.959 milions dʼeuros per incorporar el primer aparell de ressonància magnètica nuclear de molt alt camp de lʼEstat. La subvenció, atorgada pel Ministeri de Ciència i Innovació, cobreix el 100 % del finançament per adquirir i instal·lar aquest equip, que gestionaran els Centres Científics i Tecnològics (CCiTUB) i que formarà part dʼuna ICTS que dona servei a tota la comunitat científica.

 

L’RMN és una de les eines més versàtils en biomedicina i biotecnologia. Imatge: O. Marimon et al. <i>Nat. Com.</i> (2016)
L’RMN és una de les eines més versàtils en biomedicina i biotecnologia. Imatge: O. Marimon et al. Nat. Com. (2016)
Institucional
03/11/2021

Segons la resolució provisional de la darrera convocatòria dʼInfraestructures Científiques i Tecnològiques Singulars (ICTS), la Universitat de Barcelona ha rebut 8.922.959 milions dʼeuros per incorporar el primer aparell de ressonància magnètica nuclear de molt alt camp de lʼEstat. La subvenció, atorgada pel Ministeri de Ciència i Innovació, cobreix el 100 % del finançament per adquirir i instal·lar aquest equip, que gestionaran els Centres Científics i Tecnològics (CCiTUB) i que formarà part dʼuna ICTS que dona servei a tota la comunitat científica.

 

La ressonància magnètica nuclear (RMN) és una tecnologia essencial en la recerca en química, farmàcia i biomedicina. «La UB és líder en aquests camps, tal com mostren els rànquings més recents, i la renovació de les infraestructures amb aquest nou instrument li permetrà mantenir el lideratge a escala europea i mundial», afirma el rector de la UB, Joan Guàrdia.

Lʼequip sʼinstal·larà al Parc Científic de Barcelona (PCB), en un edifici específicament dissenyat per a equips amb camps magnètics grans. Aquesta tecnologia, juntament amb altres tècniques complementàries ja existents a les xarxes dʼICTS, «permetrà crear el principal hub de biologia estructural del sud dʼEuropa i potenciarà camps emergents dʼaplicació, com ara lʼús de proteïnes desordenades com a dianes terapèutiques o els fàrmacs dʼorigen biotecnològic», explica Jordi Garcia, vicerector de Recerca.

RMN dʼ1 Ghz: més ràpida i sostenible

LʼRMN és una de les eines més versàtils en biomedicina i biotecnologia. El poder dʼaquesta tecnologia rau en la seva capacitat de proporcionar informació estructural i dinàmica a escala atòmica de biomolècules complexes, incloses les seves interaccions i modificacions que tenen lloc in vivo.  

Lʼaparell de ressonància magnètica nuclear de molt alt camp incorpora un imant híbrid dʼúltima generació que inclou un nou superconductor dʼalta temperatura. Dʼaquesta manera, és possible crear un camp magnètic suficient per arribar a la freqüència dʼ1 GHz. «Amb camps magnètics tan elevats sʼaconsegueix un guany important de resolució i de sensibilitat, així com una disminució significativa en el temps dʼadquisició de dades. Això suposarà un gran impuls per a lʼestudi estructural i dinàmic de biomolècules complexes», apunta Miquel Pons, coordinador científic de la ICTS Xarxa de Laboratoris dʼRMN de Biomolècules a la qual sʼincorporaria aquest nou equip.

Per assegurar-ne la sostenibilitat, també sʼinclou un  sistema de reliqüefacció de lʼheli, és a dir, que permet tornar a liquar el gas, fet que redueix dràsticament el consum dʼun recurs tan limitat i augmenta la resiliència de la ICTS davant possibles problemes de subministrament o augments futurs del seu cost.

El projecte també inclou el desenvolupament dʼun sistema de gestió de dades que incorporarà sistemes dʼintel·ligència artificial i que permetrà assegurar que les dades es puguin trobar amb facilitat i siguin accessibles, interoperables i reutilitzables, segons els principis FAIR de bones pràctiques en la gestió de les dades científiques.

La incorporació dʼaquest nou equip a lʼICTS «permetrà a tota la comunitat investigadora tenir accés a una tecnologia dʼúltima generació, que potenciarà noves sinergies i línies de recerca», explica Juan Fran Sangüesa, director dels CCiTUB. «També revertirà en el teixit industrial, especialment en un sector clau com és el biomèdic, i contribuirà a lʼatracció de talent i a la formació de qualitat per als nostres estudiants», conclou.

Més informació