La UB investeix doctora honoris causa Roberta Sessoli, pionera en la recerca sobre magnetisme molecular
La professora Roberta Sessoli és pionera en la recerca dels anomenats imants monomoleculars (single-molecule magnets), unes molècules que es comporten com imants amb potencials aplicacions en diversos àmbits de la nanotecnologia. Els darrers anys, Sessoli, que treballa en la intersecció entre la química i la física, ha centrat el seu estudi en l’aplicació de molècules magnètiques en la computació quàntica, concretament en com millorar els temps de coherència quàntica a temperatures raonables per a aplicacions reals.
La repercussió de la seva feina ha estat extraordinària: ha publicat més de 400 articles en revistes científiques de primer nivell i el seu treball acumula més de 50.000 citacions . Aquest impacte s’ha traduït en nombrosos reconeixements de les principals societats químiques europees, com ara la Societat Química Italiana, la Societat Química de França, la Reial Societat Química del Regne Unit, la Reial Societat Espanyola de Química o la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada, que agrupa les societats químiques nacionals i que l’any 2015 li va atorgar el premi Distinguished Woman in Chemistry.
A més, el fet de treballar en un terreny multidisciplinari l’ha portat també a rebre reconeixements de l’àmbit de la física, com ara l’Agilent Technologies Europhysics Prize, el —que atorga la — o el Beller Lectureship de la Societat Estatunidenca de Física.
Roberta Sessoli (Florència, 1963) va obtenir el doctorat en Química en el camp dels materials magnètics de baixa dimensionalitat el 1992, sota la direcció del professor Dante Gatteschi, a la Universitat de Florència. L’any 2000 es va convertir en professora titular d’aquesta institució, de la qual és catedràtica des del 2012.
Sessoli ha estat membre de consells assessors d’associacions i instituts de recerca de diversos països. Destaca la seva participació en el Consell Assessor de Ciència i Tecnologia de la Comissió Europea, sota la presidència de José Manuel Durão Barroso, els anys 2013 i 2014, quan es treballava en la planificació d’Horitzó 2020.
Actualment és membre, entre d’altres, de l’Academia Europaea, de la Societat Estatunidenca de Química, de l’Acadèmia Alemanya de Ciències Naturals Leopoldina i de la Reial Societat de Química del Regne Unit.