La UB es mobilitza per Ucraïna
Un cop més, el Paranimf va ser l’escenari solemne de la mobilització de la UB a favor de la pau, la democràcia i el respecte pels drets humans. Ara amb Ucraïna, i en el passat amb l’Iraq, el Iemen, Palestina o el Sàhara. «Davant la foscor de la guerra, la universitat ha de ser un far d’esperança i un espai on la ciència torni a demostrar que un altre món és possible», va afirmar Guàrdia. Un desig compartit per tots els que hi eren presents.
L’acte va començar amb un rigorós minut de silenci en homenatge a les víctimes del conflicte. A continuació, el periodista de TV3 Manel Alías i el professor de Dret de la UB Josep Baqués van participar en la taula «El relat de la pau». Alías, un excel·lent coneixedor de la idiosincràsia russa —la seva experiència després de més de set anys com a corresponsal estan recollides en l’oportú llibre Rússia, l’escenari més gran del món (Ara Llibres, 2021)—, va atribuir la responsabilitat del conflicte al president de Rússia, Vladímir Putin: «Putin s’ha anat escalfant i acumulant rancúnia. Ningú no es podia imaginar un atac d’aquestes característiques contra Ucraïna». Per la seva banda, Baqués va demanar que s’entengués el conflicte des d’una perspectiva geopolítica: «Putin sap que històricament totes les amenaces cap a Rússia han arribat pel corredor que travessa Ucraïna. Això no va del Donbass, sinó de l’apropament de l’esfera de l’OTAN a les fronteres russes».
Més enllà de denunciar la deriva repressiva del règim rus, que està tancant els pocs mitjans de comunicació lliures que quedaven al país, Alías considera que Ucraïna pot suposar el final de Putin: «Una part important de la població russa no vol reviure el que va suposar la URSS. Sobretot les capes de menys edat. No sé fins a quin punt podrà controlar això». «Aquest conflicte frena les tendències de la globalització i articula el món al voltant de dos eixos: el liberal democràtic i un de més heterogeni», va pronosticar Baqués, que va advertir del risc de «mirar-se massa el melic», en referència a Occident: «Trenta-cinc països que sumen més de la meitat de la població mundial es van abstenir en la votació de condemna de les Nacions Unides. Ja ho va advertir Dugin, ideòleg de Putin: anem cap a un enfrontament de civilitzacions, les que defensen la tradició davant de la decadent cultura occidental».
Construir la pau
Es pot construir la pau en un escenari com el d’Ucraïna? Aquesta va ser la qüestió abordada en la segona taula, en què van participar Sonia Andolz, professora de la UB i directora general d’Administració de Seguretat de la Generalitat, i Xavier López, director de la Fundació Solidaritat UB.
La resposta d’Andolz va ser contundent: «No es pot construir la pau quan un conflicte està obert com el d’Ucraïna. Sempre és la darrera etapa del procés i requereix un alto el foc mantingut que garanteixi una pau estable». López va veure problemàtic el deteriorament de la confiança entre les dues parts, no només entre Rússia i Ucraïna sinó entre Rússia i els països occidentals: «Costarà molts anys arribar a un escenari de construcció de la pau».
Respecte al paper de l’OTAN, López va lamentar que a principis de la dècada dels noranta no s’aprofités el final de la Unió Soviètica per repensar el rol d’aquesta organització. En aquest sentit, va manifestar «dubtes seriosos» davant l’aposta per «estructures militars» en comptes d’«estructures de seguretat més col·lectives i no binàries». Andolz va recollir el guant i va posar com a exemple la col·laboració existent a l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), on conflueixen els Estats Units, països de la Unió Europea i Rússia. «Seria més lògica una aliança de seguretat europea», va concloure.
Les conseqüències del conflicte
Cèlia Cernadas, periodista de Catalunya Ràdio, va encetar la tercera taula, «El camí de la resistència a la pau», explicant les seves recents vivències a Ucraïna. Segons Cernadas, l’aposta d’Ucraïna per apropar-se a la UE va fer saltar les alarmes de Moscou, que sempre ha estat incapaç d’entendre la independència de les seves antigues repúbliques. «La major part de la població ucraïnesa no s’esperava aquesta invasió. Els va agafar desprevinguts, igual que a Occident». Cernadas va explicar també l’èxit de l’estratègia del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, de mobilitzar la població, i va advertir de la magnitud del drama humanitari de la guerra. «Segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), prop de 2,5 milions de persones han fugit del país. És un èxode brutal».
Per la seva banda, la professora de la Facultat d’Economia i Empresa Aurèlia Mañé es va mostrar escèptica al voltant dels efectes a curt termini de les sancions energètiques imposades a Rússia. «Si es tanca l’aixeta al gas rus, els països del centre i de l’est d’Europa es poden veure molt afectats, i no sé si els costos socials que això pot generar serien assumibles», va afirmar. «Aquest pot ser un bon moment per repensar l’estratègia energètica d’Europa, però s’ha de tenir en compte que els efectes seran a mitjà i llarg termini, no immediats», va concloure Mañé.
El dolor de la guerra
Alina Sokulska i Alina Fesenko, investigadores predoctorals de la Universitat de Barcelona, han viscut l’inici de les hostilitats contra el seu país des de la distància. «És important que Europa no es quedi en silenci. No hi pot haver diplomàcia, amb Rússia», va dir Sokulska. A més, va aclarir: «Estem davant d’una agressió, no un conflicte». Per la seva banda, Fesenko va lamentar que «les decisions preses per les altes esferes polítiques del Kremlin» hagin afectat tantes vides, «no només a Ucraïna sinó també a Rússia». Ambdues van agrair les mostres de suport rebudes per la comunitat UB.
Les universitats, espais de pau
Va cloure l’acte el rector, amb la lectura del comunicat «Les universitats, espais de pau, democràcia i drets humans». Guàrdia va demanar «accions contundents» per ajudar els universitaris ucraïnesos, i va llançar una proposta resumida en cinc punts per materialitzar aquest suport: una taula permanent de resposta; un pressupost especial que permeti acollir estudiants i treballadors ucraïnesos; una universitat en línia per «mantenir el to acadèmic»; l’establiment de mecanismes d’acollida, i la facilitació dels tràmits de residència.
Guàrdia es va comprometre a fer arribar aquest full de ruta al Departament de Recerca i Universitats, al Ministeri d’Universitats, a la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) i a la Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU).
La interpretació amb violoncel d’El cant dels ocells va posar el punt final a un acte que va combinar reflexió acadèmica amb emotivitat i solidaritat, i en què es va lamentar que, un cop més, la raó de la força s’imposi a la força de la raó i del diàleg.
Més fotos al Flickr de la UB.