La UB Divulga: ciència per a tothom
L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona està ple amb motiu de la Festa de la Ciència de la UB, una jornada en què el personal investigador organitza tallers per acostar a la ciutadania la recerca que es fa a la Universitat. Un d’aquests tallers és el que duu a terme el professor de la Facultat de Química José Antonio Padilla sobre ciència i enginyeria de materials i al qual assisteixen un munt de nens i nenes. En plena activitat, s’hi acosta un grup de turistes japonesos que han vingut a veure l’arquitectura de la seu universitària. Un d’ells observa els infants, atents a les explicacions, i li diu al professor Padilla: «You are a good teacher». «Era una persona que no entenia l’idioma, però veia nens participatius en una activitat de divulgació: volia dir que potser estàvem fent bé la feina, i que estàvem motivant vocacions científiques», recorda Padilla.
A la Festa de la Ciència es fa visible la tasca de la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de la UB, organitzadora de la diada. «Probablement, i per sort de tothom, la divulgació existeix des que existeix la recerca», explica Marga Becerra, tècnica de la UCC+i. Aquesta unitat de la Universitat ha creat la marca La UB Divulga, que també ha esdevingut un club al qual es pot inscriure qualsevol persona interessada en la ciència.
Moltes fórmules per explicar ciència
La UCC+i, que té el Segell de Qualitat Educativa del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona, ha impulsat iniciatives com Camins infinits, que ofereix sessions a les escoles perquè investigadors que estan preparant la tesi doctoral exposin la seva recerca als joves alumnes i atenguin les seves preguntes. Un altre projecte, el Toc-toc, facilita que investigadors experimentats facin xerrades divulgatives a institucions socials i culturals que ho sol·licitin. Durant les setmanes de la pandèmia de la COVID-19, se n’ha iniciat una edició en línia: Toc-toc: #joemquedoacasa. Gairebé qualsevol suport pot servir per a la divulgació, també els dibuixos animats, com en el cas de la col·lecció Ciència animada, adreçada als infants. Se n’han realitzat capítols sobre el mètode científic, el turisme sostenible o la taula periòdica, entre d’altres. Durant el temps de clausura de les escoles per la pandèmia, els episodis de Ciència animada s’han retransmès per Clan TV com a continguts educatius per als més petits.
I hi ha moltes més fórmules per divulgar. Per exemple, la narració il·lustrada de contes: a Pinta’m un conte una narradora explica a un petit grup d’infants una història amb contingut científic mentre una il·lustradora en fa un dibuix. També els jocs de taula (com l’Inventum) o les aplicacions per a mòbil (RiuNet i BCNRocks) poden tenir una funció divulgativa. El web de La UB Divulga conté fins a una quarantena de projectes com aquests. A més, la Universitat també duu a terme activitats divulgatives en el marc de fòrums com el Youth Mobile Festival (YoMo) del Mobile World Congress, o l’Espai Ciència del Saló de l’Ensenyament.
Actualment, però, divulgar passa de manera substancial per les xarxes socials. Des del perfil @UBDivulga, cada setmana es piula a Twitter sobre fets destacats, i a Instagram, amb l’etiqueta #motordelarecercaub, es presenten investigadors i investigadores de la Universitat, tant des del vessant professional com també des del personal. La intenció és desmitificar i fer més propera la figura de les dones i els homes que fan ciència.
La responsabilitat de divulgar
Els investigadors de la UB són artífexs de tota aquesta tasca per fer més propera la ciència. La catedràtica de la Facultat de Física Carme Llasat afirma: «Des de l’inici d’investigar en riscos naturals vaig considerar com a destinatari últim la població, a fi que la meva recerca fos un servei a la societat». Per la seva banda, la catedràtica de la Facultat de Dret Esther Arroyo, titular de la Càtedra Jean Monnet de Dret Privat, que té finançament europeu i inclou la divulgació entre els seus requisits, creu que seria convenient que hi hagués més convocatòries oficials de projectes de recerca que tinguessin per objecte la divulgació. A la Festa de la Ciència, la Càtedra Jean Monnet hi organitza tallers lúdics sobre dret europeu, dret dels consumidors o habitatge.
El vicerector de Doctorat i Promoció de la Recerca, Xavier Roigé, defensa que una de les funcions de la recerca és transferir i divulgar el coneixement: «Els investigadors tenim el deure de retornar a la societat allò que investiguem, explicant-ho d’una manera comprensible, per ajudar la ciutadania a prendre les seves decisions». «A més —assegura—, la divulgació resulta fascinant: saber simplificar els problemes científics també ens ajuda a avançar en la nostra recerca». De fet, la divulgació contribueix a garantir el dret humà a la ciència, inclòs en la Declaració Universal dels Drets Humans. En definitiva, la tasca divulgativa forma part de la recerca i innovació responsable (RRI, per les seves sigles en anglès), que incideix en la necessitat d’establir més lligams entre la comunitat científica i la societat.
Xavier Delclòs, catedràtic de la Facultat de Ciències de la Terra, té una extensa relació amb la UCC+i, de la qual destaca l’organització de l’exposició Geoflaix. «Tots hauríem de tenir una parcel·la de temps per explicar a la societat la nostra recerca i no fer-ho solament en els fòrums científics», afirma. Però alhora admet que la divulgació no té el suport que li pertocaria. Si bé la legislació assenyala la importància de tenir present la ciutadania en els projectes de recerca, queda pendent establir com es comptabilitzen les accions de divulgació en el currículum dels investigadors. En el cas de la UB, els vicerectorats de Recerca i de Doctorat i Promoció de la Recerca tenen previst recollir les activitats de divulgació en el Pla de dedicació acadèmica (PDA) del professorat de la UB.