La sèrie ʻEuphoriaʼ i la representació dels personatges trans

La narrativa del cinema i de les sèries de televisió ha representat les persones LGBTIQ+ (lesbianes, gais, bisexuals, trans, intersexuals, queers i altres) de diverses maneres. Primer van estar completament invisibilitzades —o eren absents o la seva presència se censurava o sʼometia intencionadament—, després se les va caracteritzar de manera imperfecta —només seʼn mostraven estereotips o representacions negatives, simplistes o ridiculitzadores—, i no ha estat fins ara que, per fi, sʼha arribat a narratives amb representacions més justes que tracten les persones LGBTIQ+ de manera multidimensional.

La sèrie Euphoria, de la cadena nord-americana HBO, relata el dia a dia dʼun grup dʼestudiants de secundària i retrata, amb força realisme, les seves vicissituds en lʼamor, lʼamistat, les drogues, les xarxes socials o el sexe, entre altres aspectes. La versió nord-americana és una adaptació no gaire fidel de lʼoriginal israelià, amb el mateix títol i ambientada als anys noranta; tanmateix, hi comparteix la descripció de la vida dʼun grup dʼadolescents. 

Els personatges principals dʼEuphoria són, entre dʼaltres, Rue Bennett, una adolescent amb problemes dʼaddicció a les drogues interpretada per Zendaya; Fezco, un traficant de drogues; Nate, un esportista amb problemes dʼira, i Kat, una noia que reivindica la positivitat corporal. 

Els investigadors de la Facultat de Comunicació de la UPF Rafael Ventura i Eduard Ballesté, juntament amb la investigadora de la Facultat dʼInformació i Mitjans Audiovisuals de la UB M. José Masanet, sʼhan centrat a estudiar com està representat el personatge de Jules Vaughn, una adolescent trans que té una relació molt intensa amb la protagonista, la Rue. La Jules és interpretada per lʼactriu i model trans Hunter Schafer. 

«Vam voler analitzar la Jules per explorar la representació de personatges trans en la ficció», declara Rafael Ventura, investigador i membre del Grup de Recerca Critical Communication (CritiCC). «El més interessant de la Jules és que és un personatge que pot servir de model i aspiració no només per al públic trans, sinó també per a les persones cisgènere». 

«La sèrie normalitza i torna quotidià el personatge trans, mostra la Jules com una adolescent multidimensional»

Per això en diversos visionats de la sèrie els investigadors van analitzar elements com el context, lʼestètica, la narrativa, el contingut i el significat de tot plegat. 

Els resultats, publicats a la revista Social Inclusion, mostren que la sèrie Euphoria representa el personatge trans dʼuna manera que sʼallunya de la tradicional:

1. La narrativa va més lluny del fet trans: no es limita a presentar únicament la seva sortida de lʼarmari o la seva transició, sinó que explora altres facetes de la seva realitat i planteja històries complexes i multidimensionals. 

2. El personatge trans és representat com un subjecte de valor i amor, la qual cosa sʼallunya de la seva cosificació com a objecte de desig fetitxista. 

3. El personatge existeix en espais que no són violents ni controvertits o negatius, sinó que són espais de confort i llibertat.  

«La sèrie normalitza i torna quotidià el personatge trans, mostra la Jules com una adolescent multidimensional», continua Ventura. «No nega que sigui trans ni invisibilitza els seus problemes, però també és una noia amb una vida més enllà dʼaixò. És a dir, el personatge de la Jules no ve definit per la seva identitat trans, sinó que és una adolescent que, a més, resulta que és trans. Aquest canvi és una part molt important de la narrativa». 

Lʼestudi forma part dels projectes finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació «Transmedia Gender & LGBTI+ Literacy», coordinat des de la UB i liderat per les investigadores M. José Masanet i Maddalena Fedele, i el «LGBTIQ+ Pantalles», coordinat des de la UAB i liderat per la investigadora Maite Soto. Es tracta de dos projectes de recerca que col·laboren amb lʼobjectiu dʼanalitzar representacions mediàtiques contemporànies i explorar en quina mesura aquestes representacions poden contribuir a reduir els prejudicis dʼhomofòbia, lesbofòbia, bifòbia o transfòbia a diferents audiències.