La sequera i la pujada del nivell del mar són els impactes del canvi climàtic que més afectaran la conca mediterrània
El canvi climàtic induït per lʼésser humà està causant una pertorbació perillosa i generalitzada a la natura i afecta la vida de milers de milions de persones a tot el món. Les persones i els ecosistemes amb menys capacitat per fer front a la situació ja són els més afectats, segons afirma la comunitat científica a lʼúltim informe del Grup Intergovernamental dʼExperts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), publicat avui. La comunitat científica alerta que el món sʼenfronta a múltiples riscos climàtics que viurem durant les dues properes dècades i que al Mediterrani han comportat a dia dʼavui un escalfament dʼ1,5 °C (per sobre de la mitjana global, 1,1 °C).
El canvi climàtic induït per lʼésser humà està causant una pertorbació perillosa i generalitzada a la natura i afecta la vida de milers de milions de persones a tot el món. Les persones i els ecosistemes amb menys capacitat per fer front a la situació ja són els més afectats, segons afirma la comunitat científica a lʼúltim informe del Grup Intergovernamental dʼExperts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), publicat avui. La comunitat científica alerta que el món sʼenfronta a múltiples riscos climàtics que viurem durant les dues properes dècades i que al Mediterrani han comportat a dia dʼavui un escalfament dʼ1,5 °C (per sobre de la mitjana global, 1,1 °C).
Si no es redueixen les emissions en les properes dècades i se supera temporalment el nivell dʼescalfament establert a lʼAcord de París (1,5 °C), hi haurà impactes greus, alguns dels quals seran irreversibles. El nou informe, elaborat pel Grup de Treball II de lʼIPCC, sʼha centrat a analitzar lʼimpacte, lʼadaptació i la vulnerabilitat dels ecosistemes naturals i dels sistemes socioeconòmics davant el canvi climàtic, així com a avaluar les millors estratègies per reduir-ne lʼimpacte a diferents escales. En aquest equip internacional dʼexperts, hi participa el professor Jofre Carnicer, professor dʼecologia de la Facultat de Biologia, lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que és lʼúnic expert de tot Catalunya —i un dels pocs investigadors de tot lʼEstat— que nʼha format part. El document lʼhan aprovat el diumenge 27 de febrer de 2022 els 195 governs membres de lʼIPCC en una sessió d'aprovació virtual que sʼha allargat dues setmanes, del 14 de febrer al 27 de febrer. Lʼinforme final és el segon lliurament del sisè informe dʼavaluació (IE6) de lʼIPCC, que es completarà enguany.
Segons la comunitat científica, entre 3.300 i 3.600 milions de persones viuen en un context molt vulnerable al canvi climàtic, gairebé la meitat de la humanitat. A escala global, les zones més vulnerables son lʼÀfrica central, el sud-est asiàtic i lʼAmèrica central, mentre que en el cas del continent europeu, la regió més amenaçada és lʼàrea de la Mediterrània. En aquest sentit, el nou informe és contundent: per evitar la pèrdua creixent de vides, de biodiversitat i dʼinfraestructures, cal adoptar mesures ambicioses i accelerades per mitigar el canvi climàtic i adaptar-sʼhi. Tot i els avenços constants en experiències locals que estudien com reduir els impactes negatius del canvi climàtic en diferents sectors (adaptació), lʼinforme revela que encara hi ha una distància entre les necessitats totals i les accions pioneres que sʼestan implementant progressivament. Els impactes del canvi climàtic són més greus entre les poblacions amb menys ingressos, en determinades zones geogràfiques del planeta més vulnerables i es modulen també en funció de lʼedat i el gènere. Lʼestudi destaca que el desenvolupament econòmic actual és insostenible, i que és essencial considerar la participació inclusiva de tots els actors socials, i lʼequitat i la justícia climàtica, per desenvolupar accions de mitigació i adaptació transformadores, encaminades a un model de desenvolupament sostenible i resilient als impactes del clima.
«Aquest informe és una advertència terrible sobre les conseqüències que pot tenir no actuar», alerta Hoesung Lee, president de lʼIPCC. «Mostra que el canvi climàtic és una amenaça greu i creixent per al nostre benestar i per mantenir un planeta sa. Les nostres accions dʼavui determinaran la manera com les persones sʼhi acabaran adaptant i com la naturalesa respondrà als riscos climàtics creixents», afirma.
«El cost ambiental de la inacció és molt elevat, i lʼinforme conclou que és necessari actuar abans no es tanqui la finestra dʼoportunitat que tenim, que és de només dues o tres dècades. Cada acció és rellevant, ja sigui en lʼàmbit governamental i internacional, en indústries i activitats sectorials, o en canvis de lʼestil de vida dels ciutadans, i aquestes accions poden contribuir progressivament a reduir lʼescalfament i els impactes en les properes dècades i per a les futures generacions. Lʼestudi remarca la necessitat dʼintroduir urgentment canvis profunds i transformadors en tots els sectors de la societat i, més especialment, en totes les activitats econòmiques que generen emissions. Els costos dʼadaptació als impactes del canvi climàtic seran molt més alts si no implementem dràsticament una reducció dʼemissions decidida en les dues properes dècades que ens acosti cap a una trajectòria dʼescalfament inferior a 2 °C», avisa Jofre Carnicer, autor principal de lʼIPCC dels capítols dʼEuropa i el Mediterrani.
La biodiversitat, al límit
El resum de lʼinforme de lʼIPCC considera que la vulnerabilitat humana i la dels ecosistemes són interdependents. Per això, posa lʼaccent en els efectes actuals i futurs del canvi climàtic en la biodiversitat. Per fer-ho, sʼhan utilitzat més de 40.000 estudis que examinen els sistemes marins i terrestres de tot el planeta. La ciència afirma que lʼaugment de les onades de calor, les sequeres i les inundacions ja superen els llindars de tolerància de moltes plantes i animals, i provoca extincions locals de poblacions dʼalgunes espècies sensibles a la temperatura o amb poca mobilitat, com són les espècies endèmiques o més especialistes, o mortalitats massives dʼespècies en hàbitats més vulnerables a lʼestrès tèrmic, com les praderies submarines o els esculls coral·lins. Lʼinforme considera estudis científics que adverteixen que més del 50 % de les espècies del planeta sʼhan desplaçat els darrers anys, o cap a latituds més al nord, o cap a zones de més altitud, per fugir de lʼaugment de temperatures.
Així mateix, ha analitzat els risc dʼextinció de més de 100.000 espècies de les quals es disposa de documentació científica. Els resultats són preocupants, «podem comprovar que en trajectòries dʼescalfament per sobre dels 1,5 °C, és a dir, sense una reducció dràstica dʼemissions en les properes dues dècades, el risc dʼextinció augmenta en molts grups taxonòmics, sovint per sobre del 10 % de les espècies», assegura Jofre Carnicer. Lʼinforme no inclou resultats o informació dʼespècies a escala local, perquè cada espècie té una ecologia única i cada patró és extremadament complex, però sí que es fa ressò de la primera extinció documentada dʼuna espècie de mamífer. Es tracta del ratolí amb cua de mosaic (Melomys rubicola), originari dʼun illot tropical de baixa altitud (Bramble Cay) a prop de Papua Nova Guinea, i que sʼha extingit després que es reduís dràsticament el seu hàbitat per impactes climàtics extrems i per la pujada del nivell del mar.
Les mesures dʼadaptació per mantenir la biodiversitat i els serveis dels quals depenem absolutament com a societat passen per la restauració dels ecosistemes, lʼaplicació de solucions basades en la natura i lʼaugment de territori protegit. «Sʼhan de protegir de manera més consistent les àrees naturals del planeta perquè som molt dependents dels serveis ecosistèmics per mantenir la seguretat climàtica al planeta. Els oceans i els boscos absorbeixen el 50 % de les nostres emissions de gasos dʼefecte hivernacle i contribueixen a regular la temperatura del planeta. Lʼinforme confirma que un augment dels impactes climàtics pot causar declivis en lʼeficiència dʼabsorció global del CO2 pels ecosistemes i retroalimentar així positivament lʼescalfament», sosté Jofre Carnicer. Per fer-ho, lʼinforme aposta per passar del 16 % dʼàrees protegides al món, una dada pactada als convenis mundials sobre biodiversitat, al 30 % o al 50 % lʼany 2030. «Les solucions que consisteixen a protegir la natura o restaurar-la són importants, però cal que vagin necessàriament acompanyades en primer lloc de reduccions dʼemissions de gasos dràstiques en múltiples sectors en les dues properes dècades», puntualitza Carnicer, que és membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecología i Ciències Ambientals de la UB.
Un Mediterrani en risc asimètric
El Mediterrani sʼescalfa més ràpidament que la majoria de zones del món. En aquest ambient ja ha augmentat la temperatura en 1,5 °C, mentre que la mitjana mundial es manté prop dels 1,1 °C. Hi ha consens que al Mediterrani la sequera serà un risc molt rellevant. En aquest sentit, les previsions apunten a un augment considerable de les sequeres: per cada grau que augmenti la temperatura veurem reduïdes les pluges un 4 %, de manera que es preveu una disminució dʼentre un 5 % i un 20 %, segons la nostra capacitat de reduir emissions. Al Mediterrani lʼús de lʼaigua en lʼagricultura ha de ser un punt clau per mirar dʼadaptar-se a aquesta sequera i a lʼaugment de temperatures. A la vegada, cal promoure altres mètodes dʼagricultura que siguin més eficients i mantinguin millor la humitat del terra, com és lʼagricultura regenerativa, que manté un sòl més fèrtil i ric en matèria orgànica.
A més, a la conca del Mediterrani la vulnerabilitat al canvi climàtic és molt asimètrica. Lʼinforme revisa el Objectius del Desenvolupament Sostenible en aquesta zona i revela que els indicadors són extremadament diferents entre la riba sud i la nord de la conca mediterrània. La riba sud registra índexs de pobresa, seguretat alimentària, accés a les energies renovables, a lʼaigua, a lʼeducació o a la salut més reduïts. Això exposa encara més la població dʼaquesta zona als efectes del canvi climàtic perquè, per exemple, disposen de menys recursos per adaptar-se als impactes futurs. «Un exemple molt clar dʼaquesta major vulnerabilitat al canvi climàtic a la riba sud del Mediterrani és lʼincrement del nivell del mar a Egipte, un país amb 103 milions dʼhabitants. Només al delta del Nil sʼespera que més de 6,3 milions de persones puguin quedar seriosament afectades si el nivell del mar puja per sobre dels 80 cm, una hipòtesi dʼescenari plantejada segons les tendències dʼemissions de gasos dʼefecte hivernacle que tenim avui en dia».
Seguretat alimentària
A Europa lʼagricultura serà un focus decisiu dʼimpactes i adaptacions al canvi climàtic. La ciència ja té constància que en els darrers cinquanta anys les pèrdues dels cultius europeus a causa de la sequera sʼhan triplicat. A tot el món també sʼhan observat caigudes de producció de fins al 5 % en els tres cultius principals (blat de moro, blat i arròs). Pel que fa al futur, a la regió mediterrània sʼespera un descens de fins al 17 % de productivitat en els pitjors escenaris. Dʼaltra banda, a escala mundial sʼestima que prop del 10 % de la superfície cultivable no es podrà dedicar a lʼagricultura per culpa del canvi climàtic en escenaris dʼalt escalfament. A més, les persones que treballen al camp podrien estar sotmeses a 250 dies de molta calor per any.
Tot i que en lʼagricultura ja es prenen mesures dʼadaptació, com els canvis en el calendari dels cultius, els canvis de zones de cultius a zones més altes, o lʼús dʼespècies més resistents a la salinitat o a la manca dʼaigua, lʼinforme documenta que en escenaris dʼelevat escalfament (>2 °C) algunes mesures dʼadaptació poden deixar de ser efectives i no podran mantenir la producció actual dʼaliments.
Desenvolupament resilient al clima
Lʼinforme actual reconeix que el desenvolupament humà actual no és sostenible ni resilient al canvi climàtic. En aquest context, lʼestudi destaca la necessitat dʼaccions transformadores, que mitiguin dràsticament les emissions i els efectes del canvi climàtic i que permetin adaptar-hi el territori i les persones, amb un èmfasi especial en la urgència de desplegar opcions inclusives i equitatives. El treball destaca així la necessitat dʼesquemes de governança justos i inclusius, en què les mesures dʼadaptació es prenen tenint en compte la veu de tots els actors i facilitant activitats de cocreació de les solucions en els diferents nivells. Així, per exemple, es considera el coneixement de les poblacions locals i indígenes, per exemple, de la mateixa manera que els coneixements més científics. A últim, la comunitat científica remarca a lʼinforme la necessitat de cooperació internacional i la col·laboració dels governs a tots els nivells amb les comunitats, grups socialment més desafavorits, la societat civil, els organismes educatius, les institucions científiques i dʼaltres tipus, els mitjans de comunicació, i els inversors i les empreses per tal de facilitar activitats més sostenibles i resilients al canvi climàtic.
IPCC: ciència internacional en benefici de les polítiques mediambientals
Els informes de lʼIPCC proporcionen als governs dades del màxim interès científic que poden utilitzar per dissenyar les polítiques climàtiques. També constitueixen una contribució fonamental a les negociacions internacionals per fer front al canvi climàtic en el marc de la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic o Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC).
En concret, lʼIPCC comprèn tres grups de treball: el Grup de Treball I, que analitza les bases físiques del canvi climàtic; el Grup de Treball II, que estudia l'impacte, lʼadaptació i la vulnerabilitat, i el Grup de Treball III, centrat en la mitigació del canvi climàtic. Ara, el nou informe del GII amplia el marc de coneixements sobre el canvi climàtic que va fer públic el Grup de Treball I lʼagost del 2021, dins el marc del sisè informe dʼavaluació (IE6) de lʼIPCC.
Per elaborar el nou informe, un equip científic internacional de prop de dos-cents experts —designats pel govern de cada país— han treballat de manera coordinada durant els darrers set anys per recopilar el màxim dʼinformació científica —més de 40.000 publicacions— sobre la problemàtica del canvi climàtic. Posteriorment, tot el coneixement adquirit lʼhan revisat en diferents fases els principals experts dʼarreu del món, així com els interlocutors governamentals que elaboren les polítiques públiques relacionades amb el canvi climàtic. A lʼúltim, lʼinforme que aplega les conclusions més destacades i es presenta de manera pública i oberta a tota la societat.