La professora Laura Herrero, premiada per la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular
Laura Herrero, professora de la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació i membre de lʼInstitut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), ha estat distingida amb el premi Jove Investigador de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular (SEBBM), la principal associació científica estatal dins dʼaquest àmbit del coneixement. Enguany els premis de la SEBBM es van lliurar en el marc del 44è congrés de lʼentitat, celebrat del 6 al 9 de setembre a Màlaga.
Laura Herrero, professora de la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació i membre de lʼInstitut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), ha estat distingida amb el premi Jove Investigador de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular (SEBBM), la principal associació científica estatal dins dʼaquest àmbit del coneixement. Enguany els premis de la SEBBM es van lliurar en el marc del 44è congrés de lʼentitat, celebrat del 6 al 9 de setembre a Màlaga.
La professora Herrero, membre del Grup de Recerca de Regulació del Metabolisme Lipídic en Obesitat i Diabetis de la UB i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de lʼObesitat i la Nutrició (CIBEROBN), rep aquesta distinció pel seu projecte «Transplantation of adipose tissue to fight against obesity and diabetes», que descriu una nova teràpia gènica ex vivo per combatre lʼobesitat i la diabetis.
En el marc del treball, lʼequip dirigit per Herrero va implantar subcutàniament en ratolins uns adipòcits derivats de cèl·lules mare que expressaven una forma permanentment activa de la proteïna carnitina-palmitoïltransferasa I (CPT1), un enzim ubicat al mitocondri que té un rol limitant del procés dʼoxidació dʼàcids grassos. Mitjançant la sobreexpressió de lʼenzim, aquesta nova aproximació experimental ha permès reduir el pes corporal i altres patologies metabòliques associades —com ara el fetge gras o la diabetis— en ratolins obesos.
Aquest treball, de caràcter preclínic, podria obrir les portes a futures estratègies terapèutiques per abordar el tractament de lʼobesitat, que avui dia representa un problema de salut global.