La platja artificial del Fòrum de Barcelona revela una sorprenent biodiversitat marina
Un estudi ha identificat 514 espècies marines a la zona de banys del Fòrum de Barcelona, una platja artificial molt afectada per diferents impactes antropogènics. Aquesta alta biodiversitat —que inclou també la presència dʼespècies exòtiques— és una descoberta força sorprenent en un hàbitat marí tan transformat com el de la petita platja urbana de Barcelona.
Són autors del treball els experts Manuel Ballesteros i Àlex Parera, de la Facultat de Biologia de la UB, juntament amb Miquel Pontes, del Grup dʼEstudis Vida Marina (VIMAR); Xavier Salvador, de lʼInstitut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), i Guillermo Álvarez, de la Federació Catalana dʼActivitats Subaquàtiques (FECDAS). Lʼarticle sʼha publicat a les Monografies de la Institució Catalana dʼHistòria Natural, filial de lʼInstitut dʼEstudis Catalans, que té com a cap dʼedició el catedràtic Juli Pujadé Villar, de la Facultat de Biologia UB.
Un estudi ha identificat 514 espècies marines a la zona de banys del Fòrum de Barcelona, una platja artificial molt afectada per diferents impactes antropogènics. Aquesta alta biodiversitat —que inclou també la presència dʼespècies exòtiques— és una descoberta força sorprenent en un hàbitat marí tan transformat com el de la petita platja urbana de Barcelona.
Són autors del treball els experts Manuel Ballesteros i Àlex Parera, de la Facultat de Biologia de la UB, juntament amb Miquel Pontes, del Grup dʼEstudis Vida Marina (VIMAR); Xavier Salvador, de lʼInstitut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), i Guillermo Álvarez, de la Federació Catalana dʼActivitats Subaquàtiques (FECDAS). Lʼarticle sʼha publicat a les Monografies de la Institució Catalana dʼHistòria Natural, filial de lʼInstitut dʼEstudis Catalans, que té com a cap dʼedició el catedràtic Juli Pujadé Villar, de la Facultat de Biologia UB.
Ciència ciutadana per descobrir la biodiversitat marina oculta
Aquesta platja urbana, situada entre la desembocadura del riu Besòs i el port del Fòrum, és una zona de superfície reduïda, força tancada, però amb comunicació amb el mar obert. Bona part de la zona estudiada es dedica a les activitats esportives nàutiques —té una escassa navegació de petites embarcacions recreatives— i al bany de la població.
Del 2017 al 2019, després de més de 250 hores dʼimmersió, els experts de la UB-IRBio i els equips de col·laboradors voluntaris de ciència ciutadana de FECDAS i VIMAR van analitzar la vida marina de la platja del Fòrum. Mol·luscos, peixos, crustacis i algues són els grups més abundants identificats en lʼestudi, dʼacord amb lʼanàlisi posterior de les fotografies i dels espècimens examinats al laboratori.
Lʼhàbitat marí dʼaquest entorn artificial resulta força estable «i això podria ser un dels factors que influeixen en aquesta gran biodiversitat», explica el professor Manuel Ballesteros, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals UB. «Sorprèn la gran diversitat específica trobada a la zona de banys —514 espècies marines—, ja que és una àrea força contaminada antròpicament, amb restes dʼobres de la construcció del moll, efluents de la depuradora del Fòrum i altres deixalles (tovalloletes, trossos de planxes metàl·liques, envasos de plàstic, llaunes de begudes, etc.)».
A més de les espècies exòtiques, els organismes que més sʼhan beneficiat de la transformació urbanística del litoral del Fòrum són algues, esponges, briozous i tunicats colonials, i peixos típics de substrats rocosos, és a dir, espècies bentòniques que sʼassenten sobre un substrat dur.
Algunes espècies dʼalgues i dʼinvertebrats bentònics són capaços dʼassentar-se a la superfície de les parets verticals de la platja urbana, com també a les escales del fons de la zona de banys i a la base de formigó dels pilons.
«Les pedres que es troben a poca profunditat creen un bon hàbitat per a les espècies dʼinvertebrats infralapidícoles, tant per als mòbils com per als sedentaris. En el fons fangós, més enllà de les pilones centrals, les espècies capaces dʼenterrar-se hi troben el seu hàbitat ideal. També és una bona zona de posta de sípies i de llebres de mar, i algunes espècies de peixos hi troben una zona de refugi durant la seva fase juvenil», explica lʼexpert Àlex Parera, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals UB.
Espècies exòtiques en un entorn artificial
La descoberta de quinze espècies marines exòtiques a la platja del Fòrum dona suport a la hipòtesi del fenomen de la tropicalització que sʼestaria produint en algunes àrees de la Mediterrània. «Amb lʼaugment de la temperatura de lʼaigua —sobretot a lʼinterior de ports i marines—, aquests hàbitats costaners són cada cop més propicis a lʼassentament dʼespècies procedents dʼaigües més càlides», remarca lʼexpert Miquel Pontes (VIMAR).
En el cas de la llebre de mar Bursatella leachii, un invertebrat que només apareix a la platja del Fòrum de manera esporàdica, tot indica que no té un impacte negatiu per a altres espècies marines. Com que sʼalimenta de diatomees, aquest mol·lusc no competeix amb altres espècies autòctones de llebres de mar, que són macroherbívores.
«Ara bé, el poliquet Branchiomma luctuosum és una espècie exòtica més abundant que Bursatella leachii i està present en aquesta platja gairebé tot lʼany. Per això, podria entrar en competència amb altres espècies filtradores i suspensívores», determina Xavier Salvador (ICM-CSIC).
Adeu a la nacra a la platja urbana del Fòrum
Segons lʼestudi, la nacra (Pinna nobilis) —el mol·lusc bivalve endèmic més gran de la Mediterrània— ha desaparegut dʼaquesta platja urbana. El 2018, a una fondària de dos metres a la zona de banys, seʼn van poder comptabilitzar quatre exemplars vius, a més dʼalgunes petxines buides de la mateixa espècie.
«Malauradament, en immersions posteriors sʼha comprovat que tots els exemplars estaven morts, molt probablement a causa de la infecció causada pel protozou Haplosporidium pinnae, que ha delmat les poblacions de nacres a quasi tota la Mediterrània», apunta Guillermo Álvarez (FECDAS).
Brossa i biodiversitat marina
El deteriorament de la qualitat de lʼaigua, especialment per les aportacions del Besòs i els efluents de la planta depuradora del Fòrum, és un dels factors principals que posa en risc la conservació de les poblacions dʼespècies marines al litoral urbà. Tampoc hi ajuda el comportament dʼalguns banyistes o visitants, que llencen residus a la platja urbana i amenacen la biodiversitat marina.
«Fins i tot sʼhan trobat espècies dʼalgues i invertebrats que viuen a sobre o a sota de plaques metàl·liques, en llaunes buides, o associades a tovalloletes», detallen els autors. «Sembla una incongruència, però malgrat lʼaspecte deplorable dʼalgunes zones per lʼacumulació de la brossa marina, hi ha espècies que es poden aprofitar del substrat originat per aquests materials».
Per preservar els valors ecològics del medi marí a la zona de banys del Fòrum de Barcelona, seria important impulsar diverses mesures en el futur: «Neteges periòdiques de la platja urbana, potenciar lʼeducació ambiental dels visitants —amb un accent especial en els grups escolars i els joves estudiants—, prohibir que es llencin objectes a lʼaigua i instal·lar contenidors ecològics» són les accions prioritàries que recomanen els autors.
Article de referència:
Pontes, M.; Salvador, X; Parera, À.; Álvarez, G.; Ballesteros, M. Biodiversity in anthropized marinas The case of the Barcelona Forum bathing area (Spain). Monografies de la Societat Catalana dʼHistòria Natural, setembre de 2021. Doi: 10.2436/20.1502.04.03
Fotografies: Manuel Ballesteros (UB)
Vídeo: Víctor Manzano / Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques (FECDAS)