La mida de dues regions cerebrals podria predir lʼeficàcia de la teràpia psicològica conductual en infants amb TOC
La mida de dues estructures cerebrals sʼassocia amb la resposta a la teràpia psicològica cognitivoconductual en infants amb trastorn obsessivocompulsiu (TOC), segons un estudi liderat per equips de la Universitat de Barcelona, lʼInstitut dʼInvestigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), lʼHospital Universitari de Bellvitge i el CIBER de Salut Mental (CIBERSAM). El treball lʼha publicat el Journal of the American Academy of Child and Adolescent Psychiatry, la revista més important a escala internacional en lʼàmbit de la psiquiatria infantil i juvenil.
La mida de dues estructures cerebrals sʼassocia amb la resposta a la teràpia psicològica cognitivoconductual en infants amb trastorn obsessivocompulsiu (TOC), segons un estudi liderat per equips de la Universitat de Barcelona, lʼInstitut dʼInvestigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), lʼHospital Universitari de Bellvitge i el CIBER de Salut Mental (CIBERSAM). El treball lʼha publicat el Journal of the American Academy of Child and Adolescent Psychiatry, la revista més important a escala internacional en lʼàmbit de la psiquiatria infantil i juvenil.
Lʼanàlisi per ressonància magnètica del cervell de 168 infants i adolescents procedents de centres dʼarreu del món va revelar que els que presentaven dues regions de lʼescorça prefrontal dʼuna mida superior a lʼhabitual mostraven una reducció més gran dels símptomes obsessivocompulsius, després de la intervenció amb teràpia de la conducta.
Els resultats obtinguts podrien significar que aquells pacients que tenen més desenvolupades aquestes estructures prefrontals —les quals estan relacionades amb la resposta a lʼansietat— podrien tenir més capacitat per aprofitar les estratègies de regulació emocional que proporciona la teràpia de conducta.
Carles Soriano, professor de la Facultat de Psicologia, investigador principal a lʼIDIBELL i membre de CIBERSAM, indica que «la identificació dʼaquestes estructures pot suposar una gran millora en el maneig clínic dels nens i nenes amb TOC». «Tot i que la teràpia conductual té una efectivitat superior al 60 % —explica—, encara desconeixem gran part dels mecanismes dʼacció. Això ens impedeix predir quins pacients seʼn poden beneficiar, i evitar costosos processos dʼassaig i error o modificar els factors responsables del fracàs de la teràpia».
En el mateix estudi també es va estudiar una àmplia mostra dʼadults, però no es va observar una correlació entre les estructures cerebrals i lʼeficàcia de la teràpia. Així, malgrat que la teràpia de conducta és igualment efectiva, els resultats indiquen que els mecanismes dʼacció dʼaquest tractament poden diferir respecte als dels infants.
La teràpia cognitivoconductual en el trastorn obsessivocompulsiu
En general, el trastorn obsessivocompulsiu es manifesta en la població infantil amb ansietat davant de situacions que es perceben com a molestes o poc controlables. Això condueix a la necessitat de, per exemple, organitzar les coses dʼuna determinada manera, repetir paraules o conductes un nombre determinat de vegades, o assegurar-se repetidament que una acció, com la dʼapagar el llum, sʼha fet amb èxit.
Aquests símptomes interfereixen en el desenvolupament normal de les activitats familiars, socials i acadèmiques dʼaquests infants, i afecten significativament el seu benestar i el de les seves famílies.
El tractament per a aquests casos és la teràpia cognitivoconductual, una forma dʼintervenció psicològica que es basa a exposar el pacient, de manera controlada, a les situacions que li generen ansietat i deixar que aquesta ansietat sʼacabi extingint. A més, per aconseguir aquesta normalització de lʼansietat durant lʼexposició a les situacions temudes, sovint es fan servir estratègies cognitives o de modulació del pensament.
Escolteu aquest podcast per a més informació.
Article de referència:
Bertolín, S.; Alonso, P. et al. «Right Prefrontal Cortical Thickness Is Associated With Response to Cognitive-Behavioral Therapy in Children With Obsessive-Compulsive Disorder». Journal of the American Academy of Child and Adolescent Psychiatry, desembre de 2022. Doi: 10.1016/j.jaac.2022.07.865