La ficció de l’amor segons Carmen Martín Gaite

05/12/2025
Gemma Márquez Fernández | Filologia i Comunicació

Gemma Márquez Fernández

Filologia i Comunicació

L’amor és un conte que ens expliquem a nosaltres mateixos, i quan ens l’expliquem malament ens exposem a un daltabaix. Aquesta és una de les idees essencials dels assajos de Carmen Martín Gaite. I se n’hi afegeix una altra: al llarg de la història, els riscos de la ficció amorosa han afectat sobretot la dona. 

No sabem si l’escriptora salmantina hauria subscrit la consigna de la feminista estatunidenca Kate Millett que diu que «l’amor ha estat l’opi de les dones», però no sembla estar-ne gaire lluny. En la seva obra, Martín Gaite constata que fa segles que la dona sadolla la seva ànsia de llibertat i reconeixement amb l’amor. 

Ara bé, aquest amor no el defineix la dona, sinó els models culturals. Models que, per cert, donen gat per llebre: prometen plenitud i acaben propiciant una contínua dependència de la mirada masculina. 

Aquest article s'ha publicat originalment en The Conversation