La concentració de contaminants augmenta en el dofí franciscana, una de les espècies més amenaçades del món

Lʼimpacte de lʼactivitat humana a la regió podria ser la causa de lʼaugment dʼelements traça com ara el crom, el coure, el ferro i el níquel en els teixits biològics dels dofins, apunta lʼestudi. El treball, en el qual també han participat membres del Museu Nacional dʼHistòria Natural de lʼUruguai, està subvencionat a través dʼun projecte del programa de recerca i conservació de la Fundació Barcelona Zoo. Lʼinvestigador principal és Massimiliano Drago (UB-IRBio).

Una de les espècies de dofí més petites i amenaçades del món

El dofí franciscana (Pontoporia blainvillei) és una espècie endèmica de les regions marines del Brasil, lʼUruguai i lʼArgentina i està considerat com a vulnerable segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). En lʼactualitat, es considera el cetaci més amenaçat de lʼoceà Atlàntic sud-occidental, i la seva població ha disminuït a causa de les captures accidentals que es van accelerar a mitjan segle XX per la pesca artesanal de taurons per extreureʼn vitamina A. Avui dia, el futur de lʼespècie encara està en perill per la pesca accidental —que cada any causa la mort dʼentre 1.200 i 1.800 dofins, sobretot juvenils— i per la degradació progressiva del medi natural a causa de lʼimpacte del trànsit marítim, el turisme i la contaminació ambiental.

El Riu de la Plata: productivitat biològica i contaminació antropogènica

Lʼestuari del Riu de la Plata, a la costa oest de lʼAtlàntic sud-occidental, és un dels ecosistemes més rics i productius del planeta. És una regió marina molt afectada per lʼactivitat antropogènica (trànsit marítim, indústries, ampliació de les zones urbanes, aigües residuals sense tractar, etc.), fet que afavoreix lʼacumulació de contaminants. A més, a lʼestuari també sʼhi aboquen els contaminants transportats per la xarxa hidrogràfica dels efluents dels rius Paraná i Uruguai i altres rius secundaris. Amb més de tres milions de quilòmetres quadrats dʼextensió, aquest immens sistema hidrogràfic transporta un gran volum de masses dʼaigua altament contaminades a causa del seu pas per grans urbs i regions molt urbanitzades del continent sud-americà.

A la zona interna de lʼestuari —la més contaminada— hi abunda lʼaigua principalment dolça procedent dels efluents i dels residus de les grans ciutats pròximes (Buenos Aires, Montevideo, La Plata, etc.). La zona intermèdia té aigua dolça amb influència marina i està menys contaminada, mentre que la zona externa presenta aigües salobres amb un gradient de salinitat. Els corrents marins generats pel règim de marees a lʼestuari impulsen lʼentrada dʼaigua marina cap a la zona intermèdia i la sortida dʼaigua dolça cap a la secció més externa.

Anàlisi dels elements traça a les restes òssies dels dofins

Els compostos contaminants com els bifenils policlorats, els pesticides, els hidrocarburs, els plastificants o alguns metalls poden ser disruptors endocrins, cancerígens, o bé causar efectes reproductius adversos o osteoporosi, entre altres problemes. Dels contaminants abocats a lʼestuari, «preocupen especialment els elements traça, com ara certs metalls pesants que poden ser altament tòxics per a la fauna marina i, indirectament, per als humans», detalla Odei Garcia-Garin, primer autor de lʼarticle i membre del GRC de Grans Vertebrats Marins, que lidera el catedràtic Àlex Aguilar.

El treball analitza la concentració dʼelements traça en restes òssies de dofins franciscana del Riu de la Plata durant el període 1953-2015. Segons els resultats, la concentració de crom, coure, ferro i níquel ha augmentat en aquests seixanta-dos anys, mentre que els nivells de plom sʼhan reduït en les restes òssies dels dofins.

Les activitats antropogèniques podrien ser lʼorigen de la concentració creixent de metalls en els mamífers marins, apunta lʼestudi. Els elements traça procedents dels residus de les indústries del cuir, les refineries de petroli o les pintures dels vaixells sʼanirien acumulant progressivament en els sediments de l'estuari del Riu de la Plata, i finalment, en els teixits dels dofins franciscana. Per contra, la prohibició introduïda als anys noranta per utilitzar el plom com a additiu en els combustibles fòssils ha comportat la progressiva reducció de la concentració dʼaquest metall en els ossos dels dofins.

Lʼestudi també constata un increment temporal en les concentracions dʼalumini i manganès, i en paral·lel, una disminució en les concentracions dʼarsènic i estronci. Aquestes tendències temporals són difícils de relacionar amb la contaminació antropogènica i exigiran més estudis per poder extreureʼn conclusions. Els resultats també indiquen una major concentració dʼalumini, ferro i crom en el cas de les femelles, tot i que les diferències no semblen gaire significatives.

El treball publicat a Science of The Total Environment confirma la idoneïtat dels estudis dʼelements traça en restes òssies conservades en museus o col·leccions privades per fer estudis temporals a gran escala. Mitjançant aquesta metodologia, es pot analitzar tant lʼimpacte dels contaminants sobre una espècie en sèries temporals com lʼevolució dels compostos en el medi ambient.

Protegir el dofí franciscana per conservar lʼecosistema marí

El dofí franciscana és un depredador marí apical i té un paper essencial en lʼecosistema marí. Modula lʼabundància de diverses espècies —peixos, pops, gambes, etc.— que ocupen un nivell tròfic intermedi a lʼoceà. Per tant, si la població de dofins franciscana disminueix, sʼalteraria completament tota la xarxa tròfica marina a lʼestuari. «A més, els dofins franciscana actuen com a espècie paraigua. És a dir, el fet de protegir les seves poblacions beneficiaria moltes altres espècies la viabilitat de les quals depèn de la presència del dofí franciscana a lʼecosistema marí», subratlla Odei Garcia-Garin, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de lʼIRBio.

«Per millorar la supervivència de lʼespècie, caldria reduir considerablement la pesca accidental com a primera mesura urgent», continua Garcia-Garin. «Com que els individus juvenils són els més afectats, seria important implementar períodes de veda durant els mesos de cria, els més crítics per a lʼespècie». Potenciar les piscifactories també ajudaria a reduir la pesca accidental, tot i que aquesta mesura podria tenir altres efectes negatius per al medi marí (eutrofització i contaminació pels residus produïts per les piscifactories, per exemple). «Seria convenient crear o ampliar les reserves marines on habita lʼespècie. Reduir la contaminació produïda per les grans ciutats i les indústries i millorar els sistemes de neteja de les aigües residuals i dels rius que desemboquen al mar també són estratègies clau per millorar la conservació dʼaquest mamífer marí tan vulnerable», conclou lʼinvestigador.

Article de referència:

Garcia-Garin, O.; Borrell, A.; Vighi, M.; Aguilar, A.; Valdivia, M.; González, E. M.; Drago, M. (2021). «Long-term assessment of trace elements in franciscana dolphins from the Río de la Plata estuary and adjacent Atlantic waters». Science of The Total Environment, maig de 2021. Doi: 10.1016/j.scitotenv.2021.147797