La col·laboració Gaia rebrà el Premi Berkeley 2023

Il·lustració artística del satèl·lit Gaia de l’ESA, es mostra sobre una imatge de fons del cel que es va compilar utilitzant les dades de Gaia de més de 1.800 milions d’estrelles observades. Crèdits: Nau espacial: ESA/ATG medialab; Via Làctia: ESA/Gaia/DPAC; CC BY-SA 3.0 IGO. Agraïments: A. Moitinho
Il·lustració artística del satèl·lit Gaia de l’ESA, es mostra sobre una imatge de fons del cel que es va compilar utilitzant les dades de Gaia de més de 1.800 milions d’estrelles observades. Crèdits: Nau espacial: ESA/ATG medialab; Via Làctia: ESA/Gaia/DPAC; CC BY-SA 3.0 IGO. Agraïments: A. Moitinho
Recerca
(10/11/2022)

La col·laboració Gaia, responsable de la nau que actualment està construint el mapa tridimensional més gran i més precís de la nostra galàxia, rebrà el Premi Lancelot M. Berkeley 2023 - New York Community Trust al millor de treball en astronomia. Atorgat anualment des de lʼany 2011 per la Societat Astronòmica Americana (AAS), amb el suport del New York Community Trust, el Premi Berkeley inclou un ajut econòmic i convida el guanyador a impartir la conferència plenària de clausura de la reunió dʼhivern de lʼAAS, normalment anomenada «la Super Bowl de lʼastronomia». La 241a reunió de lʼAAS tindrà lloc a Seattle (Washington) del 8 al 12 de gener de 2023.

Il·lustració artística del satèl·lit Gaia de l’ESA, es mostra sobre una imatge de fons del cel que es va compilar utilitzant les dades de Gaia de més de 1.800 milions d’estrelles observades. Crèdits: Nau espacial: ESA/ATG medialab; Via Làctia: ESA/Gaia/DPAC; CC BY-SA 3.0 IGO. Agraïments: A. Moitinho
Il·lustració artística del satèl·lit Gaia de l’ESA, es mostra sobre una imatge de fons del cel que es va compilar utilitzant les dades de Gaia de més de 1.800 milions d’estrelles observades. Crèdits: Nau espacial: ESA/ATG medialab; Via Làctia: ESA/Gaia/DPAC; CC BY-SA 3.0 IGO. Agraïments: A. Moitinho
Recerca
10/11/2022

La col·laboració Gaia, responsable de la nau que actualment està construint el mapa tridimensional més gran i més precís de la nostra galàxia, rebrà el Premi Lancelot M. Berkeley 2023 - New York Community Trust al millor de treball en astronomia. Atorgat anualment des de lʼany 2011 per la Societat Astronòmica Americana (AAS), amb el suport del New York Community Trust, el Premi Berkeley inclou un ajut econòmic i convida el guanyador a impartir la conferència plenària de clausura de la reunió dʼhivern de lʼAAS, normalment anomenada «la Super Bowl de lʼastronomia». La 241a reunió de lʼAAS tindrà lloc a Seattle (Washington) del 8 al 12 de gener de 2023.

La col·laboració Gaia compta, des dels seus inicis, amb un equip dʼastrònoms i enginyers de lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) i lʼInstitut dʼEstudis Espacials de Catalunya (IEEC). Ara, rep el Premi Berkeley 2023 per haver elaborat un mapa de la Via Làctia transformador i multidimensional. Des que es va crear el 2013, la missió espacial Gaia de lʼAgència Espacial Europea (ESA) ha registrat les posicions estel·lars, les distàncies, els colors i els moviments de gairebé dos mil milions dʼestrelles de la nostra galàxia. Segons la distinció atorgada, «els tres catàlegs de dades de Gaia es consideraran durant molts anys com esdeveniments importants en la història de lʼastronomia, perquè han desencadenat una connexió mundial per entendre millor lʼorigen, lʼestructura i el destí de la nostra galàxia».

Cada any, els tres vicepresidents de lʼAAS, en col·laboració amb el cap de les revistes de lʼAAS, seleccionen el guanyador del Premi Berkeley a la millor recerca publicada durant els dotze mesos anteriors. Han distingit lʼequip de Gaia, en concret, per un article publicat a la revista Astronomy & Astrophysics el maig del 2021 en què es descrivien els primers continguts i les propietats del mapa que hi ha darrere de la publicació de dades més recent de la missió Gaia.

La precisió i el volum del mapa de Gaia han transformat per complet la manera de treballar amb lʼastronomia estel·lar i galàctica. Fins ara, les tres publicacions de dades de la missió cobreixen els estudis espectroscòpics i de velocitat radial de baixa resolució més grans de la història, i capturen informació detallada, amb la cartografia dʼaproximadament 1.800 milions dʼestrelles de la Via Làctia, inclosos 10 milions dʼestrelles variables i 813.000 sistemes binaris. La missió també permet fer avenços en ciència extragalàctica i del sistema solar: ha catalogat 3 milions de galàxies, 2 milions de quàsars (nuclis galàctics distants i brillants) i 156.000 objectes del sistema solar, incloent-hi els asteroides propers a la Terra i del cinturó principal, i objectes transneptunians.

La tercera publicació completa de dades de Gaia, que es va rebre a tot el món el 13 de juny de 2022, anava acompanyada de gairebé 50 articles científics de la col·laboració Gaia. Arran de lʼimpacte de la missió en la ciència de lʼastronomia, aquest cos de treball inclou els articles més citats de tota lʼastronomia durant lʼany passat.

«LʼAAS i el New York Community Trust envien la seva gratitud i felicitacions als centenars de científics, enginyers i personal de programació, tècnic i de suport de lʼAgència Espacial Europea i dʼaltres llocs per fer dʼaquesta missió una realitat. Gaia sempre serà una fita en la història de lʼexploració còsmica de la humanitat», expressen els vicepresidents de lʼAAS en un comunicat.

Els catàlegs de dades de Gaia els elabora el Consorci de Processament i Anàlisi de Dades de Gaia (DPAC), integrat per centenars de científics i enginyers de tot el món. Acceptarà el Premi Berkeley, en nom de la col·laboració Gaia, Anthony Brown (de lʼObservatori de Leiden), president de DPAC Executive, i ell mateix impartirà la conferència plenària de clausura el dijous 12 de gener de 2023, a la tarda, al Seattle Convention Center.

Contribució estatal a la missió GAIA

Diverses institucions de lʼEstat espanyol participen activament en la col·laboració Gaia, entre elles lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB-IEEC), que lidera la contribució a tot el país, la Universitat de la Corunya, la Universitat de Vigo i el Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC-CNS). El paper de lʼequip de lʼICCUB-IEEC es va centrar en el disseny científic i tecnològic del projecte, el desenvolupament del sistema de processament de dades i la producció de dades simulades. Una part del programari per processar les dades enviades pel satèl·lit lʼha desenvolupat lʼequip de lʼICCUB-IEEC i sʼexecuta a lʼordinador MareNostrum, del BSC-CNS.