La campanya TRANSMOW analitzarà la circulació de les aigües de sortida del Mediterrani amb nous traçadors geoquímics
Descobrir els senyals de les oscil·lacions climàtiques del passat a la Mediterrània mitjançant lʼanàlisi de traçadors geoquímics innovadors —en concret, isòtops de neodimi i altres terres rares— és lʼobjectiu de la campanya oceanogràfica TRANSMOW, dirigida pels experts Leopoldo Pena i Jaime Frigola, membres del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB.
Descobrir els senyals de les oscil·lacions climàtiques del passat a la Mediterrània mitjançant lʼanàlisi de traçadors geoquímics innovadors —en concret, isòtops de neodimi i altres terres rares— és lʼobjectiu de la campanya oceanogràfica TRANSMOW, dirigida pels experts Leopoldo Pena i Jaime Frigola, membres del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB.
La campanya sʼiniciarà des del port de Barcelona el 28 dʼabril a bord del vaixell de recerca oceanogràfica Hespérides i sʼacabarà a Gijón el 16 de maig. També hi participen equips de lʼInstitut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), el Centre de Ciències del Mar de Portugal (CCMAR-IPMA) i lʼEscola Royal Holloway de la Universitat de Londres (Regne Unit). Així mateix, hi col·laboren lʼInstitut Nacional de Ciències Marines (ISMAR) del Consell Nacional de la Recerca dʼItàlia i lʼETH Zuric (Suïssa).
Un flux de masses dʼaigua del Mediterrani cap a lʼoceà Atlàntic
El flux dʼaigües de sortida del Mediterrani —en anglès, Mediterranean outflow water o MOW— és un corrent constant i potent de masses dʼaigua càlides i més salines cap a lʼoceà Atlàntic. Aquesta connexió hidrogràfica entre les dues conques marines es produeix a través del passadís oceànic de lʼestret de Gibraltar, i té unes propietats que estan determinades per les condicions climàtiques de la regió mediterrània.
Avui dia, establir lʼimpacte potencial de la massa dʼaigua mediterrània en el sistema de circulació termohalina atlàntica —i al capdavall, en lʼoceanografia i la climatologia global— és encara un tema de debat en la comunitat científica. TRANSMOW caracteritzarà les aigües de sortida de la Mediterrània i el seu flux de circulació al voltant de la península Ibèrica amb una metodologia innovadora. «Per primer cop, sʼaplicarà lʼanàlisi de nous traçadors químics —en concret, isòtops de neodimi i altres terres rares— que permetran millorar lʼestimació de la barreja del MOW amb les aigües circumdants atlàntiques», explica Isabel Cacho, catedràtica del Departament de Dinàmica de la Terra i de lʼOceà de la UB i investigadora principal dels projectes en què sʼemmarca aquesta campanya oceanogràfica.
La nova metodologia es podrà aplicar gràcies a una doble infraestructura de suport a la recerca de la Universitat de Barcelona: dʼuna banda, el nou Laboratori dʼIsòtops Radiogènics i Ambientals (LIRA), ubicat a la Facultat de Ciències de la Terra, i de lʼaltra, lʼespectròmetre de masses multicol·lector PANTHALASSA, instal·lat als Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB).
En el context de la campanya TRANSMOW, els equips duran a terme una intensa activitat de mostreig dʼaigües —transsectes verticals, meridionals i longitudinals— de la circulació de MOW. També està previst obtenir mostres de sediments superficials marins i de seqüències sedimentàries llargues que ajudaran a identificar lʼimpacte dels canvis climàtics del passat sobre aquest flux de masses dʼaigües mediterrànies. Així mateix, la campanya permetrà analitzar la transferència del senyal geoquímic del MOW al registre sedimentari oceànic i avaluar-ne el potencial com a traçador paleoceanogràfic.
«En el marc actual de canvi climàtic, les projeccions futures indiquen canvis significatius tant en el sistema de corrents del Mediterrani com de lʼAtlàntic», explica lʼinvestigador Leopoldo Pena, també del Departament de Dinàmica de la Terra i de lʼOceà. «Avui dia encara es desconeix quins han estat els marges de variabilitat natural dʼaquest sistema oceànic. Els resultats de la campanya TRANSMOW ens ajudaran a conèixer millor el patró de mescla i el recorregut dʼaquesta massa dʼaigua a lʼoceà Atlàntic, unes dades que permetran caracteritzar millor el MOW actual i avaluar la seva sensibilitat davant oscil·lacions climàtiques».