L’experiència de doctorar-se a la UB
El fet que la nostra Universitat sigui la més ben situada en els rànquings internacionals actua com a reclam perquè estudiants estrangers l’escullin a l’hora de fer el doctorat, un tram decisiu de la seva formació acadèmica. L’Escola de Doctorat de la UB organitza la formació i la preparació professional dels estudiants de doctorat. Ens hi hem adreçat i hem parlat amb alguns d’ells perquè ens expliquin la seva experiència.
Luis F. Pantoja (Equador), actualment professor a la Facultat d’Enginyeria Mecànica de l’Escola Politècnica Nacional, a Quito, va defensar el 2019 la tesi Carbon nanotubes grown on stainless steel for supercapacitor Applications, dirigida pel catedràtic Enric Bertran i pel professor Roger Amade, del Departament de Física Aplicada. Es va decidir per la Universitat de Barcelona perquè ja hi havia cursat el màster de Nanociència i Nanotecnologia el 2011: «Em vaig endur una grata sorpresa sobre el nivell de recerca a la UB. Disposa de la infraestructura apropiada i dels recursos necessaris, i en destaco el nivell de professionalitat i la qualitat humana de les persones amb qui vaig tractar».
Per la seva banda, Franciele Corti (Brasil), actualment professora associada al Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la Facultat d’Educació, es va doctorar amb la tesi La contemporaneidad de la relación pedagógica: un estudio de casos en un aula de secundaria, dirigida per la professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa Cristina Alonso. Va escollir la Universitat de Barcelona perquè «la recerca que es realitza a la UB és d’alt nivell i estar matriculada en un programa de doctorat d’aquesta Universitat permet col·laborar amb grups de recerca consolidats i participar en projectes competitius nacionals i internacionals».
També a la Facultat d’Educació, tenim l’exemple de Luisina Ferrante (Argentina), que està fent el doctorat a distància, dirigida per la professora Cristina Alonso. Amb la seva recerca es proposa «indagar en la manera d’afavorir l’ús de Wikipedia com a eina pedagògica en processos d’alfabetització digital de la comunitat docent a l’Argentina, en el context de pandèmia i de virtualitat obligatòria». La seva decisió de cursar aquests estudis a distància «va estar relacionada amb un interès personal de fer un doctorat a l’exterior». Les dificultats de la distància, i amb la diferència horària pel mig, es veuen compensades perquè la UB «té un molt bon nivell, i les propostes per tirar endavant les experiències de recerca són molt professionals».
Un dels àmbits tradicionalment potents dins la casa, tant en ensenyament com en recerca, és l’economia, amb grans i reputats docents al llarg de la història de la Universitat. Filippo Tassinari i Liliana Cuccu, tots dos italians, fan el doctorat en aquesta àrea. En el cas de Tassinari, realitza un doctorat dirigit per Miquel-Àngel Garcia-López (UAB i IEB) i Elisabet Viladecans-Marsal (UB i IEB). La seva recerca se centra en les polítiques innovadores de mobilitat urbana en un entorn més sostenible. «Em vaig decidir per la UB perquè el departament al qual pertany el doctorat és realment bo, i per la ciutat de Barcelona». Els arguments de la seva aposta són molt clars: «Veient la gent que m’envolta i la qualitat de la recerca que duen a terme, crec que d’aquí a uns quants anys la UB es convertirà en una institució reconeguda mundialment en l’àmbit econòmic». Per la seva banda, Liliana Cuccu està treballant en una tesi sobre com l’automatització afecta la competència entre empreses i les oportunitats d’ocupació entre diferents categories de treballadors i regions. La dirigeix el catedràtic del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada Vicente Royuela. Cuccu es mostra convençuda de la seva elecció: «La UB compta amb un excel·lent grup de recerca que treballa aquests temes, el Grup de Recerca d’Anàlisi Quantitativa Regional (AQR). Crec que la Facultat d’Economia i Empresa produeix investigacions d’alt nivell, que sovint es publiquen a les millors revistes de la seva àrea».
Per acabar, Gabriela Eljuri (Equador), actualment professora a la Universitat de l’Azuay, a la ciutat equatoriana de Cuenca, es va doctorar el novembre del 2020 al Departament d’Antropologia Social de la Facultat de Geografia i Història. Ho va fer amb la tesi El patrimonio cultural como escenario de prácticas, discursos y disputas: Las plazas del centro histórico de Cuenca, dirigida pel professor Xavier Roigé. Quan parlem amb ella, remarca que va escollir la UB «pel renom dels membres del seu equip docent i per la seva trajectòria en els temes de cultura, antropologia i patrimoni». Com en el cas de Ferrante, la Gabriela va cursar el doctorat de manera virtual: «Per raons personals, em vaig haver de mudar als Estats Units. La tesi la vaig fer amb la Universitat de Barcelona, el meu cas d’estudi estava a l’Equador i jo, físicament, a Arizona, triangulada entre els tres països». Vinculada professionalment a la gestió pública de la cultura i a l’acadèmia, destaca que «la realització del doctorat ha estat una oportunitat per a una aproximació a aquest àmbit des d’una lectura més crítica», i manifesta el seu desig de «fer una estada postdoc en un futur no gaire llunyà».
Per concloure, demanem el parer a la nova vicerectora de Doctorat i Personal Investigador en Formació, Maria Feliu, incorporada al càrrec en el nou equip de govern del rector Joan Guàrdia. Planteja la seva gestió a l’entorn de tres eixos: «L’acadèmic, centrat en la millora de la formació; el de la gestió, per facilitar processos, i el de les persones, amb l’objectiu de reduir els abandonaments i les situacions d’angoixa, així com erradicar situacions d’abús o assetjaments». A més, per Feliu «els doctorands haurien de tenir present que recerca i transferència han d’anar juntes, que no és només un camí individual, sinó que la recerca s’ha de poder transferir a la societat». I sobre l’estàndard assolit per la UB, conclou: «Necessitem fer un pas més enllà en les estructures de recerca per fomentar sinergies entre grups i millorar la captació i retenció de talent».Franciele Corti: «La recerca que es fa a la UB és d’alt nivell, i estar matriculada en un programa de doctorat d’aquesta Universitat permet col·laborar amb grups de recerca consolidats»