Jurament hipocràtic de la promoció de Medicina 2003-2009
El Paranimf de l'Edifici Històric va acollir el 12 de juny a les 18.30 h l'acte de Jurament hipocràtic dels 138 alumnes que aquest curs finalitzen els estudis de Medicina a la UB. Enguany, aquesta cerimònia solemne va tenir lloc en «un moment força crucial» per a l'ensenyament de Medicina, en paraules del degà Francesc Cardellach. A més, el curs vinent la Facultat estrenarà dos nous graus segons el model europeu: Medicina i Medicina Molecular. ENTREU A LA NOTÍCIA PER VEURE EL VÍDEO.
El Paranimf de l'Edifici Històric va acollir el 12 de juny a les 18.30 h l'acte de Jurament hipocràtic dels 138 alumnes que aquest curs finalitzen els estudis de Medicina a la UB. Enguany, aquesta cerimònia solemne va tenir lloc en «un moment força crucial» per a l'ensenyament de Medicina, en paraules del degà Francesc Cardellach. A més, el curs vinent la Facultat estrenarà dos nous graus segons el model europeu: Medicina i Medicina Molecular. ENTREU A LA NOTÍCIA PER VEURE EL VÍDEO.
El rector de la UB Dídac Ramírez va obrir l'acte i, a continuació, van tenir lloc els discursos dels representants de l'alumnat d'aquesta promoció Josep Gual, Daniel Díaz, Sara Meymand i Jaume Mestre. Tot seguit es van dur a terme els parlaments dels padrins de la promoció, els professors de Neuroanatomia Alberto Prats i Juan Lorenzo San, que van precedir la intervenció del degà. A continuació es va procedir a la lectura i lliurament del Jurament hipocràtic. Després van tenir la paraula els representants dels alumnes Alba Benito, Margarida Casellas, Bertal Pujol i Lluis Anton.. Finlament va intervenir el director de l'Institut d'Estudis de la Salut de la Generalitat, Mateu Huguet, i el rector Dídac Ramírez clourà l'acte.
El degà Francesc Cardellach va remarcar que la creació de les noves facultats de Medicina de la UPF, la UdG i la Universitat Internacional «representa persistir en l'augment de la qualitat de la nostra docència per tal de mantenir l'alt grau de competitivitat de la Facultat de Medicina de la UB». Pel que fa a l'adaptació al model europeu, assenyala que «no ha estat difícil, atès que la Facultat ja aposta des de fa molts anys per un perfil eminentment pràctic de l'ensenyament. Sobre el nou grau en Medicina Molecular, respon a la necessitat de formar investigadors amb una visió translacional de la recerca en el context de la Facultat i l'activitat assistencial que es desenvolupa a les institucions sanitàries de l'entorn. Es tracta de portar a terme el que en moltes altres facultats de Medicina europees ja van implementar fa molts anys amb un gran èxit». Pel que fa a la necessitat de disposar de més metges per respondre a les necessitats socials, el degà defensa que «cal tenir cura a l'hora d'augmentar el nombre de professionals que arribin al mercat laboral. Avui dia l'índex de metges per 1.000 habitants a l'Estat espanyol és superior a la mitjana europea, i a Catalunya encara és fins i tot més alt. Per tant, malgrat que les estadístiques puntuals demostren que hi ha una manca de professionals en alguns àmbits, molt probablement hi intervenen altres factors, com ara el tipus d'especialitat, la retribució, la feminització de la professió, la jubilació precoç, la dedicació a tasques no assistencials de molts llicenciats, etc. A més, el districte obert també ha fet que molts dels alumnes que accedeixen a l'ensenyament vinguin de lluny i probablement després també se'n tornen als seus llocs d'origen».
La Facultat de Medicina de la UB, capdavantera en l'àmbit de docència i formació de metges, té la seu central al carrer de Casanova, al costat de l'Hospital Clínic de Barcelona, amb el qual constitueix una unitat funcional. L'altra seu de la Facultat s'ubica al campus de Bellvitge, on hi ha l'Hospital de Bellvitge. En aquestes dues seus s'imparteix bona part dels cursos de la llicenciatura de Medicina. L'Hospital de Sant Joan de Déu és el tercer gran hospital universitari de la Facultat. En els darrers anys, la impartició de gran part de la docència clínica s'ha anat repartint també per un seguit d'hospitals associats ubicats a Barcelona (Hospital del Sagrat Cor, Hospital Dos de Maig), a Santa Coloma de Gramenet (Hospital de l'Esperit Sant), a l'Hospitalet de Llobregat (Hospital General de l'Hospitalet), a Viladecans (Hospital de Viladecans), a Granollers (Hospital General de Granollers) i a Terrassa (Hospital Mútua de Terrassa). També hi ha diversos centres d'assistència primària que participen en l'ensenyament clínic.
D'altra banda, per garantir la qualitat de la docència, els membres dels departaments de la Facultat duen a terme bàsicament una doble activitat: la derivada de la mateixa tasca docent, i la tasca investigadora, organitzada en grups de recerca al si dels departaments i al voltant d'estructures creades amb aquest propòsit, com són fonamentalment l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) a Casanova, i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) al campus de Bellvitge.
{flv}hipocratic{/flv}