José María Reyes Cano: «Un dels aspectes més rics de la literatura popular és ser el reflex de la consciència impersonal dʼuna època»
José María Reyes Cano, catedràtic de Literatura Espanyola del Departament de Filologia Hispànica de la UB, és el responsable, juntament amb Inoria Pepe Sarno, catedràtica de Llengua i Literatura Espanyola de la Universitat de Roma III, de la recent edició de La Philosophía vulgar, de Juan de Mal Lara, una esplèndida col·lecció comentada de refranys que lʼhumanista sevillà va publicar a Sevilla el 1568. El volum —amb un format més gran, més de 1.500 pàgines i 4.600 notes al marge de caràcter anecdòtic— forma part de la col·lecció Letras Hispánicas de lʼeditorial Cátedra, que amb aquesta obra celebra el quarantè aniversari del seu naixement. Lʼedició es presentarà a la Facultat de Filologia de la UB el 22 de maig a les 19.30 h, i a la Reial Acadèmia Sevillana de Bones Lletres, el 31 de maig a les 20 h.
El professor Reyes Cano és especialista en Literatura Espanyola i Italiana Comparada i fa justament un any va ser nomenat membre corresponent de la Reial Acadèmia Sevillana de Bones Lletres. Entre els seus treballs més destacats figuren La poesía lírica de Juan de la Cueva, les edicions crítiques de lʼExemplar poético, de Juan de la Cueva; les Obras de Garcilaso de la Vega con anotaciones de Fernando de Herrera; la Primera parte de Flores de poetas ilustres de España, de Pedro Espinosa; la Brevísima relación de la destrucción de las Indias, de fra Bartolomé de Las Casas; Los grandes líricos del Renacimiento español. Poesía completa de Juan Boscán, Garcilaso de la Vega, fray Luis de León, san Juan de la Cruz y Fernando de Herrera, i La literatura española a través de sus poéticas, retóricas, manifiestos y textos programáticos (Edad Media y Siglos de Oro).
José María Reyes Cano, catedràtic de Literatura Espanyola del Departament de Filologia Hispànica de la UB, és el responsable, juntament amb Inoria Pepe Sarno, catedràtica de Llengua i Literatura Espanyola de la Universitat de Roma III, de la recent edició de La Philosophía vulgar, de Juan de Mal Lara, una esplèndida col·lecció comentada de refranys que lʼhumanista sevillà va publicar a Sevilla el 1568. El volum —amb un format més gran, més de 1.500 pàgines i 4.600 notes al marge de caràcter anecdòtic— forma part de la col·lecció Letras Hispánicas de lʼeditorial Cátedra, que amb aquesta obra celebra el quarantè aniversari del seu naixement. Lʼedició es presentarà a la Facultat de Filologia de la UB el 22 de maig a les 19.30 h, i a la Reial Acadèmia Sevillana de Bones Lletres, el 31 de maig a les 20 h.
El professor Reyes Cano és especialista en Literatura Espanyola i Italiana Comparada i fa justament un any va ser nomenat membre corresponent de la Reial Acadèmia Sevillana de Bones Lletres. Entre els seus treballs més destacats figuren La poesía lírica de Juan de la Cueva, les edicions crítiques de lʼExemplar poético, de Juan de la Cueva; les Obras de Garcilaso de la Vega con anotaciones de Fernando de Herrera; la Primera parte de Flores de poetas ilustres de España, de Pedro Espinosa; la Brevísima relación de la destrucción de las Indias, de fra Bartolomé de Las Casas; Los grandes líricos del Renacimiento español. Poesía completa de Juan Boscán, Garcilaso de la Vega, fray Luis de León, san Juan de la Cruz y Fernando de Herrera, i La literatura española a través de sus poéticas, retóricas, manifiestos y textos programáticos (Edad Media y Siglos de Oro).
En què ha consistit aquesta edició? Quines aportacions fa a lʼobra original de Juan de Mal Lara?
Pel que fa a lʼedició en si, es tracta d'una edició crítica. És la primera vegada en la història que sʼha fixat el text a partir de quinze exemplars diferents de lʼúnica edició del 1568. Un cop fixat el text i anotades les milers de variants a peu de pàgina, sʼha compost un segon cos de notes en què, al marge dʼaclariments de termes o comentaris que hem considerat oportuns, sʼhan establert les fonts més o menys «directes» en què es va basar Mal Lara. I dic «directes» entre cometes perquè, tret d'excepcions, no pots assegurar mai que tal citació o tal opinió vingui dʼun escrit anterior determinat.
En tot cas, hem fet servir prioritàriament exemplars dels segles XV i XVI que va utilitzar o hauria pogut utilitzar lʼautor. I aquí vull destacar la riquesa de la biblioteca de la UB i agrair públicament la col·laboració del seu personal. Quant a aquestes fonts, són nombrosíssims els autors citats pel sevillà, des dels clàssics grecs i llatins fins als contemporanis, en què destaquen Aristòtil, Ciceró, Erasme, Estobeu, etc. Això ens permet conèixer la biblioteca i les lectures dʼun humanista com Mal Lara a mitjan segle XVI. Naturalment, lʼedició sʼobre amb una introducció de gairebé dues-centes pàgines i es tanca amb quatre índexs.
Així doncs, la nostra aportació ha suposat salvar, fixar i editar amb tot rigor un text riquíssim i dʼuna importància extraordinària per a un ampli espectre de professionals. Esperem haver complert amb la nostra missió com a filòlegs.
Per què són rellevants aquests textos i la figura de lʼautor?
A part de la importància intrínseca dʼun text del segle dʼor i de la qualitat dʼaquest en concret, La Philosophía vulgar ens proporciona una visió de conjunt de la societat de lʼèpoca des dʼòptiques molt diverses (medicina, economia, organització social) i, encara més rellevant, ens ofereix la immensa riquesa del refranyer castellà, i també algunes mostres del català.
No es tracta només que Mal Lara recollís fins a 1.001 refranys i els edités sense més ni més, que és el que sʼhavia fet fins llavors: Mal Lara, seguint lʼesquema organitzatiu dʼErasme de Rotterdam als seus Adagis, agafa el refrany i el glossa. I què diu en la glossa? En primer lloc, vincula el refrany amb la tradició clàssica, mostrant com ja havia estat utilitzat pels grecs i romans, per exemple, fins a arribar als seus dies. I a continuació, lʼinsereix en la societat on viu, i ressalta com lʼentén el poble i com pot servir dʼexemple. Aquest aspecte docent i exemplaritzant li interessava de manera especial.
Lògicament, el mètode era perfecte. Des del punt de vista literari lʼautor tenia les mans lliures per incloure en aquesta glossa tot el que volgués: refranys més o menys similars, contes, cançons populars, citacions dʼautors molt diversos... I és clar, això eleva la seva figura a un altíssim nivell: Mal Lara és qui crea en ple segle XVI lʼAcadèmia Sevillana, el germen de lʼactual Reial Acadèmia Sevillana de Bones Lletres, fundada al segle XVIII amb paràmetres diferents. La de Mal Lara era una acadèmia d'inspiració renaixentista italiana. En suma, lʼautor es converteix amb aquesta obra en el primer paremiòleg espanyol.
A quin públic va dirigit principalment aquest volum?
A un públic molt ampli, a causa de la temàtica de l'obra. En efecte, lʼestudiant de filologia, no solament hispànica sinó també romànica, es troba amb un text que li obre perspectives infinites per treballar des de punts de vista molt diversos, al marge que el volum li pugui servir com a exemple dʼedició filològica. Per al professorat especialista, és una font de continguts i un punt de partida per a nombrosos treballs. En moltes ocasions, mentre treballàvem, comentàvem: «Dʼaquí en pot sortir una altra tesi doctoral». Hel·lenistes, llatinistes, medievalistes i estudiosos del Renaixement tenen en aquest treball matèria per a desenes de futures tesis doctorals. I en destaquem, naturalment, els paremiòlegs, que tenen a les seves mans pràcticament la història completa de cada refrany.
Però el públic sʼamplia; pensem en els sociòlegs, antropòlegs, historiadors, metges o advocats: tots ells tenen davant seu un immens material que poden aprofitar perfectament. Finalment, també s'adreça al públic en general: tots tenim un sentiment primitiu o primari per allò popular, i el refranyer ho mostra perfectament, perquè sempre hi haurà un refrany que sʼadapti a les nostres situacions afectives o de qualsevol altra mena; dʼaquí la seva vigència i popularitat. En suma, un ampli i variat espectre.
Quins vincles destacaria d'aquesta obra amb lʼactualitat?
Més enllà de les seves característiques literàries i els seus continguts, dels seus valors i de lʼús personal o professional que en puguem fer, lʼobra conté —almenys des del nostre punt de vista— elements molt diversos que mantenen una relació molt directa amb la nostra societat, tant en sentit positiu com negatiu. Per exemple, s'hi fa una aposta importantíssima per lʼeducació dels nens; però es rebutja, com avui, que la responsabilitat de lʼeducació sigui solament del mestre. Una cosa és lʼensenyament i una altra lʼeducació, que correspon als pares i mares. Hi ha cap tema més actual?
Un altre exemple: el tema de la dona. El llibre arriba a nivells realment d'escàndol en presentar-nos la concepció que es tenia de la dona en aquella època, per la qual cosa és absolutament rebutjable. Entesos; però lʼimportant és saber que aquesta era la concepció antifeminista (si és possible fer servir el terme aplicat a aquella època) emanada del Concili de Trento i la posició oficial de lʼEsglésia catòlica: la dona com a font de pecat en tots els ordres. I així es podrien destacar centenars i centenars de temes. Aquest és precisament un dels aspectes més rics de la literatura popular, encara que sigui tractada des dʼun punt de vista culte: ser el reflex de la consciència impersonal dʼuna època. Per això ens impressiona i ens atreu al mateix temps.